Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
El president de la Generalitat, Salvador Illa, compareixerà aquest dimarts al seu tercer debat de política general com a cap de l'executiu. La sessió arriba després d'una setmana dominada pel debat sobre l'educació, la compareixença d'Illa pels errors a PISA, la cimera per acostar un "acord de país" per reforçar el model i les crítiques dels sindicats. També hi tindrà pes l'habitatge, una qüestió habitual en aquest tipus de debats, però que ara torna a primer pla després del polèmic desnonament a Madrid de Maricarmen, de 87 anys. A més, les millores d'infraestructures com Rodalies, l'ampliació de l'Aeroport i el debat sobre la immigració, alimentat per les formacions d'extrema dreta, ocuparan bona part de les intervencions.
L'educació, al centre de l'arrencada
Fonts de Presidència expliquen que Illa vol situar el debat en les solucions i en el "projecte compartit", evitant assenyalar culpables o instal·lar-se en l'immobilisme. En aquesta línia, el president aspira a allunyar-se de la confrontació permanent i mantenir un to constructiu, orientat a la recerca de consensos. Això, segons les mateixes fonts, no impedeix que el cap de l'executiu parli "amb fermesa" i "defensi les seves conviccions".
La mateixa estructura del debat arriba marcada per la crisi educativa. El Govern i els grups parlamentaris s'hi plantaran just després de la cimera convocada per Illa per abordar la situació del sistema. D'aquella trobada han sortit dos grups de treball amb els partits: un destinat a planificar la inversió del 6% del PIB en educació, tal com estableix la llei, i un altre per fer seguiment i aportacions al "debat de país" que liderarà el Consell d'Educació de Catalunya.
L'educació, per tant, serà un dels eixos principals de la sessió. El context, a més, continua sent tens al món docent, després d'un curs passat ja marcat pel malestar dels sindicats, que reclamen més recursos per a l'atenció a la diversitat i millores laborals.
Habitatge: una qüestió que torna a pressionar el Govern
Un altre dels blocs més destacats serà el de l'habitatge. La problemàtica ja va monopolitzar bona part del debat del 2025 i l'any passat el Parlament va rebutjar la proposta estrella d'Illa en aquesta matèria.
En aquella intervenció, el president va plantejar un "acord de país" per activar "de manera imminent" tots els planejaments urbanístics del territori i impulsar més habitatge assequible. Segons l'executiu, si tots aquests solars s'haguessin posat en marxa dins d'un marge fins al 2030, es podrien arribar a construir més de 210.000 habitatges, dels quals la meitat havien de ser protegits.
En la votació, però, el PSC es va quedar sol defensant la proposta. ERC, els Comuns i Aliança Catalana s'hi van abstenir i la iniciativa va acabar caient.
Un any després, la crisi continua ben vigent, especialment arran del desnonament de Maricarmen, de 87 anys, a Madrid, un cas que ha tornat a situar al centre del debat els desnonaments i l'accés a un habitatge digne.
Fonts de l'executiu vinculen l'habitatge directament amb la generació de prosperitat: consideren que cap projecte pot ser "creïble" sense que l'accés a l'habitatge estigui garantit. En el discurs, Illa també abordarà qüestions com l'emergència climàtica, la revolució tecnològica o els canvis demogràfics.
El Govern també manté obert el debat sobre la regulació de la compra especulativa. El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) va concloure que la proposició de llei presentada pels Comuns vulnerava el dret a la propietat privada, a l'herència i a la llibertat d'empresa. Encara que el dictamen no és vinculant, a finals d'agost l'executiu es va comprometre a presentar un nou redactat per "canviar" la norma i donar-li "la màxima seguretat jurídica".
Aeroport, Rodalies i infraestructures
En matèria d'infraestructures, el debat arriba només 15 dies després que el govern espanyol aprovés el pla d'inversions d'Aena per al període 2027-2031, el DORA III. El document encara no recull partides concretes per allargar la tercera pista ni per construir la terminal satèl·lit, tot i que sí que inclou actuacions "preparatòries" per a l'ampliació de l'Aeroport del Prat. La decisió ha provocat el rebuig d'una part de l'oposició, amb crítiques d'ERC, els Comuns i la CUP.
Fa just un any, el Parlament també va rebutjar la proposta dels cupaires que demanava aturar l'ampliació i destinar tots els recursos públics previstos per al projecte a millorar o ampliar la xarxa ferroviària i el transport públic.
Precisament sobre el sistema ferroviari, la cambra va denunciar el 2025 la "mala gestió" de l'executiu en la xarxa de Rodalies, una altra carpeta que torna a aparèixer en la llista de reclamacions dels grups.
Amb el calendari electoral a tocar
El debat de política general també coincideix amb l'inici del tram previ al cicle electoral. D'aquí a vuit mesos, al maig, se celebraran les eleccions municipals i les formacions ja han posat en marxa la maquinària per definir candidatures i encarar la precampanya. En els pròxims mesos, els partits aniran anunciant candidats i caps de llista amb l'objectiu de reforçar posicions als ajuntaments i, alhora, pensar també en les eleccions espanyoles, previstes per al 2027.
En aquest escenari, les enquestes apunten a un creixement d'Aliança Catalana. La formació d'extrema dreta, liderada per Sílvia Orriols, ha fet de les polítiques contra la immigració un dels seus principals eixos i ha centrat bona part del discurs en aquesta qüestió, tant als municipis on ja té presència institucional com al mateix Parlament.
Previsiblement, les polítiques migratòries tindran un paper rellevant al debat, especialment després de la crisi viscuda a Ceuta.
Finançament singular i agenda nacional
El finançament singular va ser una de les carpetes destacades del darrer debat de política general. El 2025, el Parlament va avalar les propostes de resolució del PSC, ERC i els Comuns a favor d'un model singular que respectés el principi d'ordinalitat. També es va aprovar, a proposta d'ERC, la petició que el Congrés dels Diputats impulsés "abans de finalitzar l'any" 2025 les iniciatives legislatives perquè la Generalitat recapti l'IRPF. En canvi, es va rebutjar la iniciativa de Junts, que defensava un concert econòmic.
Mesos després, el govern espanyol va fer pública la seva proposta de finançament singular, acordada amb ERC, i a principis d'aquest setembre el Consell de Política Fiscal i Financera la va aprovar amb el suport de Catalunya i les Canàries. Tot i això, el model continua generant controvèrsia: PP i Vox el rebutgen, mentre que Junts el considera "insuficient" i manté l'aposta per un sistema de concert econòmic.
En l'àmbit nacional, el 2025 la cambra també va votar en contra de la proposta de Junts per obrir una negociació sobre un referèndum d'autodeterminació del futur de Catalunya. Només hi van votar a favor Junts, ERC, els Comuns i la CUP, mentre que el PSC, el PPC, Vox i Aliança Catalana hi van votar en contra.
Com funcionarà el debat
El president de la Generalitat obrirà el debat amb una intervenció sense límit de temps, prevista per a aquest dimarts a les 4 de la tarda. Dimecres serà el torn dels grups parlamentaris, que disposaran de fins a 30 minuts per replicar el discurs d'Illa. Després, el president podrà respondre, de manera individual o en una intervenció conjunta.
Un cop acabin els torns, i després d'un màxim de 30 minuts, els grups hauran de registrar les seves propostes de resolució. Cada formació en podrà presentar fins a 22, amb un màxim de 3 punts per iniciativa.
Dijous a les 10 del matí s'acabarà el termini per negociar transaccions i, el mateix dia a dos quarts de 3 del migdia, es debatran i es votaran les propostes.
