Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
El departament de Salut ha advertit que alguns impactes de l’ús de pantalles en infants i joves poden ser "irreversibles" i ha reclamat una resposta "global" que situï les persones al centre. Així ho ha explicat la subdirectora general d’Addiccions, Lluïsa Conejos, que ha detallat que la conselleria ha elaborat una nova Guia de Salut Digital a partir de 700 estudis científics.
El document, que actualitza la guia publicada el 2022, ja es pot consultar des d’aquest dimarts a la pàgina web de la conselleria. La recerca distingeix els efectes per edats i identifica riscos físics, psicològics i socials com ara retards del desenvolupament, càries, miopia, trastorns del son, problemes emocionals i violències digitals.
Una radiografia d’un ús estès entre la població
Conejos ha assegurat que totes les dades analitzades confirmen que l’ús de dispositius i tecnologies digitals està àmpliament implantat. Segons ha exposat, el 99% de les persones d’entre 16 i 74 anys disposa d’algun dispositiu electrònic i el 96% en fa ús setmanal. En el cas de la població jove, el 82,4% té telèfon mòbil propi.
La responsable d’Addiccions ha subratllat també l’edat "molt primerenca" a la qual s’accedeix al primer dispositiu. "L’edat mitjana d’accés al primer mòbil és de 10,8 anys", ha afirmat. A primària, el percentatge d’alumnes amb telèfon és del 51,6%, mentre que a l’ESO puja fins al 92,8%.
En aquest punt, Conejos ha insistit en la necessitat de retardar l’arribada d’aquesta tecnologia, perquè molts infants entren a les xarxes socials quan encara no tenen prou capacitat de "discriminar i discernir".
Hores d’oci digital, videojocs i xarxes socials
Pel que fa als adolescents d’entre 14 i 18 anys, la guia indica que dediquen de mitjana 4,8 hores diàries a internet per oci entre setmana i 6,7 hores el cap de setmana.
Els videojocs també tenen una presència molt rellevant. Hi juga el 84,9% dels joves, una proporció que arriba al 97% entre els nois i al 72,8% entre les noies. A més, un de cada dos nois hi passa més de dues hores al dia, davant d’una de cada set noies.
En relació amb les xarxes socials, el 74% dels adolescents hi dedica dues hores o més entre setmana, i el percentatge ascendeix fins al 88% durant el cap de setmana. Conejos ha revelat que la documentació analitzada detecta un 34% d’alumnes d’entre 14 i 18 anys amb un "possible ús problemàtic de les xarxes socials", associat a aspectes com la pèrdua de control, la persistència en l’ús, la preocupació excessiva per connectar-se o el malestar quan no poden fer-ho.
En el cas d’internet, un 23% presenta un "ús compulsiu", amb símptomes com dormir menys o passar menys temps amb altres persones. Pel que fa als videojocs, els indicis de possible addicció arriben al 10,7% entre els nois i al 2,2% entre les noies.
Els efectes canvien segons l’etapa vital
Una de les principals novetats de la guia és que, per primera vegada, els impactes sobre la salut s’han ordenat segons el moment evolutiu de la persona. El document diferencia entre la primera infància, el tram dels 7 als 11 anys i les diferents fases de l’adolescència.
En infants de 0 a 6 anys, l’anàlisi detecta possibles retards en el desenvolupament del llenguatge i de l’aparell motor, dificultats en la percepció de la realitat, sedentarisme i augment de pes, miopia, alteracions del cicle circadiari i canvis en el funcionament cognitiu i emocional. També assenyala el desplaçament de les interaccions cara a cara.
Entre els 7 i els 11 anys, la guia apunta interferències en l’aprenentatge, més risc de miopia i d’excés de pes, trastorns del son i malestar emocional. Conejos ha destacat un dels resultats que més ha cridat l’atenció als especialistes: la relació entre l’ús de pantalles i l’aparició de càries. "Està relacionat amb el consum de begudes o aliments ensucrats davant de les pantalles", ha explicat.
En l’adolescència, tant entre els 12 i els 15 anys com entre els 16 i els 18, s’han identificat, entre d’altres, una menor interacció presencial i la substitució d’altres activitats, una reducció de la capacitat d’atenció i interferències en l’aprenentatge. L’estudi també assenyala qüestions vinculades amb la privacitat i la intimitat, el malestar emocional, la simptomatologia ansiosa i depressiva, l’autoestima i el ciberassetjament.
A aquests efectes s’hi afegeixen alteracions en la qualitat del son, violències digitals, impactes en la imatge corporal, altres problemes físics, la promoció d’hàbits no saludables i la presència de "patrons foscos", dinàmiques d’atzar i micropagaments.
No només compten les hores de connexió
Conejos ha remarcat que l’efecte de les pantalles no depèn únicament del temps d’exposició. També hi intervenen el context, l’edat, la família, les pautes educatives i les oportunitats de lleure, així com factors vinculats a les desigualtats socials, l’educació, l’habitatge i la competència digital.
La subdirectora general d’Addiccions ha afegit que també pesen elements propis de l’entorn digital, com els algoritmes i els dissenys de les plataformes, i factors protectors com els vincles familiars, la capacitat de resiliència i l’alfabetització mediàtica.
En aquest sentit, ha advertit de la relació entre una connexió molt intensa a les pantalles i les relacions presencials. Segons Conejos, "l’infant i l’adolescent que té una connexió molt intensa a les pantalles, és molt més probable que tinguin després dificultats en la seva relació amb els altres en el nivell presencial de la relació humana".
També ha posat l’accent en la relació amb un mateix i en la regulació emocional. Ha defensat la importància d’aprendre a gestionar les dificultats i les emocions pròpies per avançar en la maduració emocional. En paral·lel, ha vinculat aquesta qüestió amb la construcció de la identitat a les xarxes socials i ha advertit que, quan aquesta identitat no s’ajusta a la realitat, pot dificultar el contacte amb allò que la persona sent i amb el que li passa.
Impactes "irreversibles" i referència als resultats del PISA
La subdirectora general d’Addiccions ha fet servir el terme "irreversible" sobretot per referir-se als efectes que es produeixen durant la primera infància i, en especial, en els primers anys de vida. Ha citat com a exemple el vincle de seguretat i presència entre el nadó i les persones cuidadores.
Segons ha explicat, aquest vincle exigeix que la persona cuidadora estigui connectada a les necessitats i a les emocions de l’infant. Ha advertit que no gestionar bé aquesta relació, sovint perquè els adults estan "poc presents" o fins i tot "connectats a les seves pròpies pantalles", pot tenir un impacte irreparable en els petits.
En aquest context, s’ha referit als mals resultats del darrer informe PISA i ha apuntat que "els adolescents amb índexs baixos en aquestes avaluacions segurament venen d’antecedents previs en la infantesa en què l’aprenentatge no ha estat tot el ric que hagués degut i en què l’ús de pantalles també ha tingut presència".
També ha indicat que l’ús intensiu de les xarxes pot reduir el temps disponible per estudiar, relacionar-se amb els amics o fer altres activitats, i ha afegit que les tecnologies també es poden utilitzar malament per fer tasques escolars.
El Govern concretarà mesures per a famílies i professionals
A partir del diagnòstic elaborat per Salut, el Govern definirà mesures i recomanacions per "prevenir" i reduir aquests riscos. Conejos ha defensat que les propostes no se centrin només en la responsabilitat individual de "l’adolescent que fa un mal ús de les pantalles", sinó que persegueixin un benefici global per al conjunt de la societat.
La responsable ha apostat perquè aquestes polítiques siguin fruit d’un "treball de col·laboració amb altres departaments de la Generalitat" i amb el màxim consens possible. També ha remarcat que les mesures han d’oferir eines i estratègies a les persones adultes que envolten els joves: "Han d’implicar el conjunt de la seva família, dels seus cuidadors, dels educadors en general i de les persones adultes que estan al seu voltant".
Tot i deixar clar que serà l’executiu de Salvador Illa qui haurà de concretar les accions, s’ha mostrat favorable a retardar el contacte dels infants amb les xarxes socials i els mòbils, o bé a facilitar recursos a famílies i educadors per prevenir els efectes vinculats a l’ús de les pantalles. També ha insistit que els adults siguin més conscients de l’ús que fan dels telèfons i es converteixin en un model adequat per a infants i joves.
