Vilanova i la Geltrú presumeix d’uns dies especials en recordar el 176è aniversari del primer ferrocarril peninsular, el qual va unir Barcelona i Mataró l’any 1848.
Un 28 d’octubre d’aquell mateix any, Miquel Biada, l’impulsor del primer ferrocarril, va estrenar la ruta que passaria a la història. Aquell ciutadà de Mataró que va tornar de Cuba amb la idea al cap, va morir uns mesos abans de la inauguració i només va poder imaginar la revolució que aquell ferrocarril va significar.
EL PRIMER TRAJECTE
El trajecte de Barcelona a Mataró podria realitzar-se per mitjà d’una via de tren. Un moviment estratègic i innovador de l’època. Segons Pilar Garcia, exdirectora del Museu del Ferrocarril de Catalunya fins al passat mes d’abril, expressava que escollir la capital del Maresme no va ser casualitat: “Va escollir Mataró perquè existia una zona d’expansió industrial, portuària i marinera molt important.”
Entre altres coses, va reduir de gairebé cinc hores a 60 minuts. Només parava en set estacions, el temps que es necessitava per fer els 30 quilòmetres que hi ha entre Mataró i Barcelona. A més a més l’arribada del ferrocarril va suposar una revolució en sectors més enllà de l’economia. “A dins a les estacions i als mateixos trens, coincideixen persones de diferents classes socials. Encara que hi hagués una diferència entre viatjar en primera, segona o tercera classe, viatjar en tren era possible per a una gran part de la societat de l’època”, contextualitzava Pilar Garcia.
Aquell esdeveniment tecnològic va provocar una barreja social i una gran concentració de turisme a les diferents ciutats implicades: “Es va posar en el mapa a Mataró com a ciutat turística, aconseguint que molta gent visités la ciutat venint a passar el dia”, apuntava l’exdirectora del museu del ferrocarril.
LA REVOLUCIÓ DE L’ÈPOCA
Empreses angleses van posar les vies i les travesses venien de Rússia. La màquina del primer tren era de vapor i els models dels vagons escollits, segons Pilar Garcia, van ser el de les antigues diligències que és el que es coneixia a l’època. Durant aquells temps, podien desplaçar-se un màxim de 10 persones i trigaven 5 hores o més a fer el trajecte Barcelona-Mataró. Amb el ferrocarril, van ser moltes més. 900 el primer dia, en només una hora, si parava a les 7 estacions, o en 35 minuts si el trajecte era directe.
Els viatges de llarga distància en ferrocarril, a mitjan segle XIX, obtenien una velocitat mitjana d’entre 25 i 30 km/h. El 1858, el viatge en ferrocarril de Madrid a Alacant durava 17 hores amb un ritme de 25 km/h. Encara que poden semblar velocitats molt reduïdes, per a l’època era quelcom mai vist, sense el cansament i les penúries del viatge per carretera.
Però sens dubte, com si fos ahir, aquell magnífic invent va arribar envoltat de fake news. Així ho explicava Joan Carles Salmerón, director de Terminus, el Centre d’Estudis del Transport: “Deien que patiríem mal circulant a 30 km/h. Un fet que és impossible. Moltes persones eren les que pensaven que la velocitat del ferrocarril, podia afectar el sistema nerviós per culpa del fum.” Afortunadament, no va passar res d’això i cent setanta-sis anys després, aquesta línia cobreix més de 200 trajectes al dia.
ELS OBJECTIUS DEL TREN
Protegir les línies de la costa i invertir són els reptes per millorar el ferrocarril al qual li pronostiquen llarga vida. Així ho demanava Salmerón: “És el mitjà de transport del segle XXI després d’haver passat un segle XX carregat de desgràcies i els cent anys vinents, estic segur que eren de modernitat i de tornar al lloc que es mereix.”
Tot i anar més endarrerits que a l’estranger, on el 1830 s’inaugurà la primera línia de ferrocarril interurbà entre Liverpool i Manchester, la revolució era total. El ferrocarril, fins a finals del segle XIX era el mitjà de transport terrestre gairebé sense competència, però amb l’aparició de l’automòbil a principis del segle XX, es va haver d’anar especialitzant com a mode de transport massiu, tant de viatgers com de mercaderies. Aquest no deixa de ser el seu avantatge i alhora, la seva limitació en comparació amb el transport per carretera.
A Catalunya tenim més de 1.400 kilòmetres de vies. Una xarxa ferroviària que està compost d’un sistema capdavanter. La comunitat autònoma disposa des de vies d’alta velocitat, ferrocarrils de la Generalitat, el metro amb 10 línies independents i el tramvia amb dues xarxes en procés de connexió. El sistema disposa de 298 estacions d’Adif i FGC i 165 estacions de Metro. El 94% de la xarxa està electrificat. Aquesta té 301 km de túnels, el més llarg amb 8 km, és el túnel del Pertús de la línia d’alta velocitat. A la vegada, també té 113 km en passos elevats. Un dels més llargs és el viaducte de l’L10 a la Zona Franca. Són xarxes no compatibles entre si, cadascuna amb la seva lògica i amb els seus propis gestors. L’ample de via és una de les característiques diferencials d’aquestes xarxes, però no pas l’única.
VILANOVA RECORDA AQUELLS TEMPS
Per aproximar-nos a aquells temps, des del Museu del Ferrocarril, es va voler aportar una activitat lúdica per recórrer els cent setanta-sis anys del tren. Aquesta consistia en una jornada de portes obertes del museu per comprendre la història i permetre als visitants, veure l’enorme esforç que va suposar portar el ferrocarril a casa nostra. Una acció que se celebra efusivament de forma anual amb l’objectiu de continuar valorant el ric patrimoni ferroviari català.
Per altra banda, el “Viatge en el Tren del Temps”, la proposta museogràfica que ocupa 1.500 m² de les antigues naus dels tallers històrics del Museu de Vilanova i la Geltrú, convida els visitants a explorar la història del ferrocarril, des dels seus inicis fins a les visions de futur, ressaltant la seva importància en la democratització del moviment i el progrés industrial. La instal·lació inclou elements multimèdia, realitat augmentada, interactius i maquetes, convertint el Museu en una experiència immersiva i única per a tots els públics. El projecte ha tingut un clar impacte en el nombre de visitants, amb unes xifres molt alentidores que demostren l’èxit de la nova oferta i la vigència del ferrocarril com a font de fascinació i coneixement.
