Aquest dimarts, la Comissió Europea ha donat a conèixer el Pla Europeu d’Habitatge Assequible, una estratègia ambiciosa per afrontar la crisi de preus que afecta el mercat immobiliari en moltes ciutats europees, com Barcelona, París o Amsterdam. La iniciativa arriba després d’una creixent preocupació social i política per l’impacte dels preus desmesurats de l’habitatge, tant en lloguers com en compravendes, que han convertit l’habitatge en una de les qüestions més sensibles a la UE.
El comissari d’Energia i Habitatge, Dan Jørgensen, va destacar que Espanya és un dels països més afectats per aquesta crisi, amb un augment dels preus de l’habitatge que supera la mitjana europea. "Espanya és un país on moltes ciutats pateixen aquest problema i és, sense dubte, un dels estats membres que ens ve al cap quan diem que la crisi és greu", va afirmar Jørgensen en una entrevista.
Augment de la inversió i mesures de control
El pla proposa una sèrie de mesures orientades a mitigar la crisi. Entre les accions destacades, es troba la construcció de més habitatge assequible, així com un augment de la inversió pública i privada per ampliar l’oferta d’habitatge disponible. Jørgensen va avançar que la UE destinarà “xifres enormes” per finançar aquesta estratègia, amb l’objectiu de garantir l’accés a l’habitatge a aquelles persones que es troben en situació de vulnerabilitat, incloent-hi famílies amb ingressos baixos i joves.
Així mateix, la Comissió Europea també vol abordar la problemàtica del lloguer de temporada, amb una regulació “equilibrada” que permeti a les ciutats i regions decidir les condicions de lloguer a curt termini, sense prohibir-ne la pràctica. Aquesta proposta legislativa es presentarà, però, a principis del 2026, segons va avançar el comissari.
Reforç de les ajudes públiques i flexibilització de les regles
La vicepresidenta Teresa Ribera, que també lidera la cartera de Transició Neta, va anunciar la flexibilització de les regles d’ajudes d’estat per a la creació d’habitatge assequible. Les ajudes seran condicionades a l’ús social de les propietats, amb la condició que els immobles beneficiats no es posin al mercat durant almenys 20 anys. Això permetrà garantir que les reformes realitzades amb diners públics no s’utilitzin per a fins especulatius.
Reacció de l’Eurocambra i les ciutats afectades
Mentrestant, el Parlament Europeu continua treballant per avaluar l’impacte de la crisi immobiliària en les ciutats de la UE. El Comitè Especial d’Habitatge, creat aquest any per examinar la problemàtica, ja ha visitat ciutats com Barcelona, Viena i París per entendre millor les causes i solucions locals. La presidenta del comitè, la socialdemòcrata Irene Tinagli, i l’eurodiputat del PP Borja Giménez Larraz han estat els encarregats de redactar un informe amb recomanacions per a la Comissió Europea.
En aquest context, diversos grups parlamentaris han advocat per una regulació dels lloguers de temporada i han suggerit reformar l’impost de successions per redirigir els guanys derivats de l’especulació immobiliària cap a la construcció d’habitatge assequible. No obstant això, l’informe també ha rebut crítiques per la seva postura contra el control de preus, que no és compartida per les forces progressistes de l’Eurocambra.
Un pla a llarg termini, però urgent
L’estratègia de Brussel·les per fer front a la crisi immobiliària, que es finançarà en part amb el futur pressupost plurianual de la UE (865.000 milions d’euros per al període 2028-2034), reflecteix una priorització del sector habitatge com a part del compromís amb la justícia social. El pla inclou també mesures per combatre l’especulació immobiliària i fomentar la rehabilitació de pisos buits.
Tot i que el pla no preveu nous fons immediats, el comissari Jørgensen va assegurar que el Canvi de paradigma europeu en matèria d’habitatge és “urgent” per combatre la desigualtat econòmica que està fent que moltes persones no puguin accedir a un habitatge digne.
Com es continuarà desenvolupant aquesta estratègia serà una qüestió clau durant els pròxims anys, especialment davant l’oposició i les tensions entre els estats membres sobre la regulació dels lloguers de temporada i l’especulació immobiliària. Amb l’anunci de més mesures a venir, la Comissió Europea haurà de trobar el equilibri necessari per abordar una de les crisis socials més importants que afecta l’Europa contemporània.
