Segons les dades recollides per l’Observatori, el sector de la construcció va tancar l’any 2024 amb una tendència positiva. Els habitatges iniciats van créixer un 3,8%, encadenant quatre anys d’ascens i recuperant volums previs a la pandèmia. Pel que fa als habitatges acabats, el creixement ha estat del 17,6%, amb un total de 1.740 unitats finalitzades.
En paral·lel, la compravenda d’habitatges ha experimentat un increment destacat, especialment en el segment de l’obra nova, que ha augmentat un 44,8%, mentre que l’habitatge de segona mà ho ha fet en un 14%. Tot i aquest dinamisme, el segment usat continua sent el motor principal, concentrant el 80% de les operacions a la comarca.
Quant al preu de compravenda, la mitjana comarcal es va situar en 2.478,19 euros/m2 l’any 2024, un 5,6% més que l’any anterior. Aquest valor es manté per sota de la mitjana catalana (2.546,88 euros/m2). Cal tenir en compte, com mostra l’Observatori, que hi ha importants diferències de preus entre municipis.
Per altra banda, el document posa en relleu una disminució significativa en el volum de contractes de lloguer formalitzats, amb una caiguda del 15,7% respecte a l’exercici anterior. En contrast amb el descens de l’activitat, el preu mitjà del lloguer ha continuat creixent fins a assolir els 853,10 euros mensuals (+5,3%). Des de l’any 2014, el preu del lloguer a la comarca acumula un increment del 38,3%.
Aquesta evolució dels preus s’ha produït a un ritme superior al de la renda de les llars, provocant una pèrdua de capacitat adquisitiva. Actualment, l’esforç econòmic per accedir a la propietat se situa en el 31,2% de la renda familiar, mentre que per al lloguer és del 26,4%, valors que mostren una trajectòria ascendent des de l’any 2016.
L’informe també destaca que la producció d’habitatge protegit (HPO) es manté per sota dels nivells històrics anteriors al 2012. Tot i que s’han iniciat 410 habitatges d’HPO, la xifra és inferior a l’any anterior. Actualment, la comarca disposa de 14.625 habitatges amb algun tipus de protecció oficial, amb una distribució molt desigual entre els municipis vallesans.
Finalment, cal destacar l’estat i qualitat del parc d’habitatge comarcal: el 46,4% dels immobles superen els 45 anys d’antiguitat. Aquesta dada es relaciona directament amb la baixa eficiència energètica del parc, ja que del total d’immobles amb certificació energètica, el 21% tenen una baixa eficiència i només el 4,2% són qualificats com a eficients.
