Parlar amb persones estimades que ja han mort és una pràctica més estesa del que podria semblar. A Catalunya, gairebé 4 de cada 10 ciutadans admeten mantenir aquest tipus de “diàleg” amb difunts, un fenomen que no entén de creences i que també creix entre persones sense religió.
Segons el Baròmetre de la religiositat del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, el 38% dels catalans reconeixen parlar amb éssers estimats morts. Tot i que és més habitual entre catòlics (47%), també ho fan un 35% dels agnòstics i un 16% dels ateus.
Aquestes dades evidencien que aquesta pràctica no està vinculada exclusivament a cap confessió religiosa i que forma part, cada cop més, d’una vivència personal del dol o de l'espiritualitat.
Espiritualitat més enllà de la religió
L’estudi apunta que moltes pràctiques tradicionalment associades a la religió s’estan desvinculant de les institucions. Accions com encendre una espelma, fer una ofrena o meditar són habituals també entre persones que no es consideren creients. De fet, activitats com el ioga o la meditació tenen més presència entre agnòstics (36%) i ateus (30%) que entre alguns col·lectius religiosos.
El baròmetre revela que el 47% dels catalans han pregat en l’últim any. Tot i que és una pràctica majoritària entre musulmans (87%) o evangèlics (77%), també la duen a terme un 21% dels agnòstics i un 6% dels ateus. Aquestes xifres reforcen la idea que les pràctiques espirituals es viuen cada cop més de manera individual i desvinculada de la religió formal.
En canvi, altres activitats com llegir llibres sagrats (25%), demanar assistència espiritual (11%) o participar en pelegrinatges (9%) continuen estretament lligades a les confessions religioses i tenen menys presència global.
El Departament de Justícia assenyala que aquestes dades reflecteixen una transformació del panorama religiós cap a una “privatització de la religió”. És a dir, cada cop més persones construeixen la seva pròpia manera de viure l'espiritualitat, combinant creences i pràctiques al marge de les institucions tradicionals.