Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Parlar amb persones estimades que ja han mort és una pràctica més estesa del que podria semblar. A Catalunya, gairebé 4 de cada 10 ciutadans admeten mantenir aquest tipus de “diàleg” amb difunts, un fenomen que no entén de creences i que també creix entre persones sense religió.
Segons el Baròmetre de la religiositat del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, el 38% dels catalans reconeixen parlar amb éssers estimats morts. Tot i que és més habitual entre catòlics (47%), també ho fan un 35% dels agnòstics i un 16% dels ateus.
Aquestes dades evidencien que aquesta pràctica no està vinculada exclusivament a cap confessió religiosa i que forma part, cada cop més, d’una vivència personal del dol o de l'espiritualitat.
Espiritualitat més enllà de la religió
L’estudi apunta que moltes pràctiques tradicionalment associades a la religió s’estan desvinculant de les institucions. Accions com encendre una espelma, fer una ofrena o meditar són habituals també entre persones que no es consideren creients. De fet, activitats com el ioga o la meditació tenen més presència entre agnòstics (36%) i ateus (30%) que entre alguns col·lectius religiosos.
El baròmetre revela que el 47% dels catalans han pregat en l’últim any. Tot i que és una pràctica majoritària entre musulmans (87%) o evangèlics (77%), també la duen a terme un 21% dels agnòstics i un 6% dels ateus. Aquestes xifres reforcen la idea que les pràctiques espirituals es viuen cada cop més de manera individual i desvinculada de la religió formal.
En canvi, altres activitats com llegir llibres sagrats (25%), demanar assistència espiritual (11%) o participar en pelegrinatges (9%) continuen estretament lligades a les confessions religioses i tenen menys presència global.
El Departament de Justícia assenyala que aquestes dades reflecteixen una transformació del panorama religiós cap a una “privatització de la religió”. És a dir, cada cop més persones construeixen la seva pròpia manera de viure l'espiritualitat, combinant creences i pràctiques al marge de les institucions tradicionals.
