Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Els terratrèmols han tornat a ocupar l’actualitat aquest estiu arran de la seqüència sísmica de Granada i de diversos sismes de gran magnitud registrats arreu del món. L’episodi ha tornat a posar el focus sobre una qüestió que també afecta Catalunya: on és més probable que tremoli la terra i quin risc hi ha que un terratrèmol provoqui danys?
Catalunya està lluny de les zones amb una activitat sísmica més elevada del planeta, però no és un territori exempt de terratrèmols importants. El risc és especialment rellevant als Pirineus i al Sistema Mediterrani, mentre que la Garrotxa conserva una llarga història d’activitat sísmica.
Els Pirineus, la zona amb més activitat sísmica de Catalunya
Els Pirineus són la principal zona sísmica de Catalunya i la segona gran àrea sísmica de la península Ibèrica. La seva activitat està relacionada amb les estructures tectòniques generades per l’antiga col·lisió entre la placa Ibèrica i Euràsia.
Els terratrèmols que s’hi registren acostumen a ser petits o moderats, especialment al Pirineu central i occidental, però la zona ha viscut episodis importants al llarg de la història.
Un dels principals precedents és el terratrèmol de l’Alta Ribagorça de 1373, mentre que al segle XX un sisme de magnitud 5,5 va causar danys a la Vall d’Aran l’any 1923.
La Garrotxa també és una zona històricament sensible
La Garrotxa és un altre dels punts que concentren l’atenció quan es parla de terratrèmols a Catalunya.
La comarca va ser una de les més afectades per la gran crisi sísmica de 1427 i 1428, amb moviments que van provocar danys importants en diverses poblacions del nord-est català.
Malgrat el seu paisatge volcànic, aquesta activitat sísmica no està relacionada directament amb una reactivació dels volcans, sinó principalment amb les falles tectòniques de la regió.
També pot tremolar davant de Tarragona, el Garraf o el Maresme
El risc sísmic català no es concentra exclusivament a les zones de muntanya. També hi ha activitat al Mediterrani català, tant davant de la costa de Tarragona com al litoral central i nord.
La xarxa sísmica de l’ICGC registra periòdicament petits terratrèmols mar endins, entre altres punts a la costa del Tarragonès i al golf de Lleó.
Al llarg del segle XX i les darreres dècades també s’han registrat moviments de magnitud superior a 4 davant de Tarragona, el Garraf i el Maresme, encara que sense provocar danys importants.
El risc sísmic de Catalunya és moderat, però no és zero
La clau és diferenciar entre perillositat sísmica i risc sísmic.
La perillositat fa referència a la probabilitat que una zona pateixi una determinada sacsejada. El risc, en canvi, també depèn de la població, els edificis, les infraestructures i la vulnerabilitat de les construccions.
Això explica per què un terratrèmol que sobre el paper no és extraordinàriament gran pot arribar a causar conseqüències greus si és superficial i té l’epicentre molt a prop d’una zona habitada.
Un exemple és el terratrèmol de Lorca de l’11 de maig de 2011, de magnitud aproximada 5,1, que va causar nou morts, centenars de ferits i importants danys.
Catalunya no pot saber quan arribarà el pròxim gran terratrèmol
La ciència actual permet identificar falles, estudiar la deformació del terreny, elaborar mapes de perillositat i calcular probabilitats. Però no pot predir amb precisió el dia, el lloc i la magnitud d’un terratrèmol.
Per això, davant del risc sísmic, la principal eina és la prevenció i la preparació, no pas intentar saber exactament quan arribarà el pròxim sisme.
La situació de Catalunya, per tant, està lluny de la d’altres regions amb una activitat sísmica molt més elevada, però la història demostra que els Pirineus, la Garrotxa i altres sectors del territori poden patir terratrèmols significatius. La qüestió no és si la terra tornarà a tremolar, sinó quan i amb quina intensitat ho farà.
