Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Els resultats de les proves PISA del 2025 han tornat a situar l'educació al centre del debat. Diversos experts consultats coincideixen que no hi ha una única causa que expliqui la davallada del rendiment de l'alumnat i remarquen que PISA permet detectar tendències, però no determinar per si sola els motius.
Entre els factors que apareixen amb més força hi ha l'impacte de les pantalles i les xarxes socials, la pèrdua de capacitat d'atenció, els efectes de la pandèmia, la comprensió lectora i l'augment de la desigualtat social. També hi ha discrepàncies sobre el paper de la metodologia educativa i sobre si cal recuperar elements de l'escola tradicional.
"El nou coeficient intel·lectual és la capacitat d'atenció"
El catedràtic de polítiques educatives Francesc Pedró apunta a l'auge de les pantalles i les xarxes socials, que afavoreixen una dinàmica d'estimulació constant, rapidesa i períodes d'atenció més curts.
Gregorio Luri resumeix aquesta preocupació amb una frase: "El nou coeficient intel·lectual és la capacitat d'atenció". El pedagog assenyala que els resultats de PISA mostren des de fa anys que els encerts disminueixen a mesura que la prova s'allarga, un fenomen que vincula amb l'erosió de la capacitat de concentració.
La investigadora Sheila González posa com a exemple un estudi fet a Suècia que apunta que la diferència de resultats entre nois i noies s'ha reduït perquè les noies també han patit una davallada associada a l'ús de les xarxes socials. Tot i això, altres experts adverteixen que la tecnologia no pot convertir-se en l'única explicació.
Manuel Fernández recorda que països com Estònia, Singapur o Corea del Sud estan molt digitalitzats i obtenen bons resultats. Pedró també rebutja demonitzar les pantalles i defensa que l'escola ha d'ensenyar a fer-ne un ús crític.
La comprensió lectora, una peça clau
Per a Enric Prats, un dels problemes fonamentals és la comprensió lectora, perquè les dificultats per entendre un text acaben afectant també les matemàtiques o les ciències. "Si l'alumne no entén l'enunciat d'un exercici, per molta ciència que sàpiga, no la podrà respondre", argumenta.
Luri coincideix en la importància del vocabulari i dels coneixements previs: un text es fa molt més difícil d'entendre quan el lector no disposa del bagatge necessari.
Els experts també assenyalen la necessitat de fomentar l'hàbit lector des de les primeres etapes educatives i alerten que la societat adulta tampoc destaca precisament per ser una societat especialment lectora.
"Molts problemes no són pedagògics, sinó socials"
La desigualtat apareix com un altre dels grans factors. Sheila González destaca que les aules catalanes tenen avui una major diversitat de nivells, procedències i situacions socioeconòmiques.
L'experta recorda que Catalunya té, segons les seves declaracions, un 30% de pobresa infantil i defensa que molts dels problemes educatius actuals tenen un origen social, relacionat amb el benestar emocional o la precarietat familiar.
També assenyala que hi ha alumnes que tenen dificultats perquè no parlen català i potser només tenen un domini parcial del castellà.
Segons González, el sistema educatiu està pensat per a un alumnat que majoritàriament pugui avançar de manera autònoma, mentre que la realitat actual és molt més complexa: en una aula de 25 alumnes, pot haver-hi una vintena amb plans individuals. Per això reclama incorporar professionals de perfils diversos als centres.
El debat sobre la cultura de l'esforç
Un dels punts que genera més controvèrsia és la possible pèrdua de la "cultura de l'esforç".
Francesc Pedró considera que alguns sistemes educatius asiàtics que encapçalen habitualment PISA mantenen valors com la disciplina, el respecte a l'autoritat i l'esforç, també reforçats per les famílies.
David Rabadà va més enllà i atribueix part del problema al model educatiu associat a lleis com la LOGSE i la LOMLOE. El professor critica el model competencial i el treball per projectes perquè, al seu parer, han reduït l'exigència i l'esforç de l'alumnat.
Rabadà defensa recuperar elements com la memorització, els apunts, els esquemes, els exàmens i el treball continuat, i reivindica que l'alumnat necessita retenir coneixements per poder desenvolupar després capacitats per resoldre problemes.
Luri coincideix que s'han descuidat els coneixements i la memorització amb la idea que la informació ja està disponible a internet. La seva tesi és que sense coneixements previs no es poden desenvolupar competències.
Altres experts rebutgen tornar a l'escola tradicional
Manuel Fernández discrepa d'aquesta lectura i defensa que el model tradicional no ha desaparegut. També alerta contra una idealització del passat i sosté que el treball per projectes no és necessàriament un problema, sinó que cal garantir que la innovació educativa sigui de qualitat i basada en evidències.
Sheila González considera que Catalunya ha fet una aposta clara per la innovació, però que la seva aplicació real varia molt segons el centre i el docent.
Pedró defensa igualment el model competencial: els continguts són necessaris, però han d'anar acompanyats de la capacitat d'aplicar-los per resoldre problemes. Per això considera que recuperar la cultura de l'esforç i el gust per la lectura no és incompatible amb les pedagogies innovadores.
El catedràtic també rebutja atribuir directament la davallada a la LOMLOE, perquè considera que els resultats de PISA reflecteixen un procés educatiu molt més llarg.
Catalunya es queda sense dades de PISA
Un dels elements més controvertits és que Catalunya no disposa enguany de dades pròpies de PISA. Els centres catalans van excloure de la prova un 23% de l'alumnat, molt per sobre del màxim del 5% establert perquè la mostra sigui representativa, i per això els resultats han quedat invalidats.
González considera que el cas evidencia una manca de cultura de l'avaluació i defensa que les proves han d'incloure també l'alumnat amb necessitats especials o plans individualitzats.
Luri, en canvi, no ho atribueix a una mala fe dels centres. Recorda que PISA estableix unes condicions sobre escolarització i llengua de la prova i que els directors poden excloure alumnes que considerin que no poden seguir-ne la dinàmica.
PISA també genera controvèrsia
Els experts tampoc coincideixen sobre el valor de PISA. Fernández qüestiona que l'avaluació internacional hagi generat millores demostrables en els sistemes educatius i critica que condiciona el debat educatiu a través de rànquings i indicadors.
Prats reconeix les limitacions de la prova, però considera que és un instrument potent que permet comparar sistemes educatius internacionalment. Pedró també admet els seus defectes i assenyala que PISA tendeix a prioritzar competències que tenen valor dins del marc de l'OCDE, però defensa que les comparacions internacionals permeten saber on es troba cada sistema.
Els experts reclamen consens i estabilitat
Davant del diagnòstic, Enric Prats defensa que la millora no arribarà en pocs anys i que cal començar des d'Infantil i Primària, amb especial atenció a la comprensió lectora i al pensament crític i científic.
També reclama consens i estabilitat, amb programes educatius que tinguin una durada de cinc o deu anys i que no canviïn amb cada nou govern.
La seva proposta passa per un diàleg "llarg i sense condicions" entre totes les parts, projectes educatius clars i estables per als centres i un augment dels recursos econòmics i humans.
