El retrocés en l'ús del català en àmbits com l'oci, les institucions i el món laboral és una realitat preocupant, tot i que augmenta la presència de requisits lingüístics en els anuncis d'ocupació a Catalunya. Segons un estudi realitzat per 3CatInfo, només un 25% de les ofertes laborals publicades al territori inclouen el coneixement del català com a condició indispensable.
Aquesta anàlisi s'ha basat en l'examen detallat de prop de 10.000 anuncis difosos entre novembre de 2025 i febrer de 2026 als portals digitals SOC i InfoJobs. El resultat mostra que, malgrat que es podria pensar que en un país amb llengua pròpia aquesta exigència seria generalitzada, la realitat indica que tres quartes parts dels llocs de treball no la requereixen.
Nivells lingüístics sol·licitats segons tipus d’ocupació
L’estudi destaca que el certificat més demandat és el nivell C1, corresponent a un domini avançat del català. Aquest títol s'obté mitjançant proves oficials o automàticament quan el candidat ha cursat almenys tres anys de primària i tota l’ESO a Catalunya amb aprovat en llengua catalana.
D’altra banda, els nivells més bàsics —com ara l'A2 i el B1— apareixen principalment vinculats a professions manuals o tècniques com ajudants de cuina, netejadors d’escoles infantils, auxiliars comercials o conductors professionals. En canvi, per a feines amb atenció directa al públic o contacte constant amb proveïdors es demanda habitualment un nivell superior, com ara B2 o C1.
Més rellevant encara és la pràctica gairebé nul·la presència del nivell màxim europeu, el C2, excepte per als docents interins on recentment s’ha establert com a requisit obligatori.
Salaris superiors associats al domini del català
L’informe també posa en relleu una diferència salarial significativa: les ocupacions a jornada completa que exigeixen coneixement del català ofereixen retribucions entre un 5% i un 10% més altes respecte a aquelles on aquest requisit no figura. Aquesta dada reflecteix clarament que dominar la llengua pròpia incrementa les oportunitats professionals i facilita accedir a posicions millor remunerades dins les organitzacions.
Dret d’atenció en català i posició empresarial
Davant aquesta situació, alguns empresaris reivindiquen la importància d’utilitzar el català al lloc de treball. Mercè Colomer, responsable del grup MINIM, afirma textualment: "és essencial que els treballadors que tenen contacte directe amb la clientela puguin expressar-se en la seva llengua materna".
Xavier Dengra, coordinador d'Empresa i Consum de la Plataforma per la Llengua, titlla de "vergonyós" que només s'exigeixi el català en una de cada quatre ofertes de feina i afegeix que això "demostra que la situació empresarial de la llengua està allunyada del que hauria de ser normal".
A més, Plataforma per la Llengua recorda que la legislació vigent garanteix el dret dels ciutadans a ser atesos en català i convida les empreses a fomentar espais socials on es promogui activament l’ús d’aquesta llengua.
