Els Mossos alerten d’un augment preocupant dels tirotejos a Catalunya

Segons dades recollides, l’any passat es van registrar 93 tirotejos, un 35% més que el 2024

19 de maig de 2026 a les 18:44h

Els Mossos d’Esquadra admeten la seva preocupació per l’augment dels tirotejos a Catalunya, un fenomen que creix tot i que altres indicadors vinculats a les armes de foc han millorat. Segons dades policials recollides per 3Cat, l’any passat es van registrar 93 tirotejos, un 35% més que el 2024, quan n’hi va haver 69.

La majoria dels casos van ser trets intimidatoris, sovint disparats a l’aire, però el balanç també deixa dades greus: 7 persones mortes i 29 episodis amb ferits de bala. Els Mossos relacionen bona part d’aquesta violència amb bandes organitzades i entorns vinculats al tràfic de drogues.

Un augment que desconcerta els Mossos

En una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, recollida per 3Cat, el cap de la Comissaria General d’Investigació Criminal dels Mossos, Ramon Chacón, ha admès que la policia està “preocupada” per aquest increment.

Chacón ha remarcat, però, que la tendència contrasta amb altres dades que han anat a la baixa. Segons ha explicat, els homicidis amb arma de foc han disminuït, els narcoassalts han caigut gairebé un 50%, passant de 87 a 49, i les armes de foc intervingudes anualment han baixat de 400 a 300. En canvi, els detinguts per armes de foc han augmentat: l’any passat se’n van arrestar 293, 45 més que el 2024.

Aquest contrast fa que el responsable policial consideri “estrany” que millorin gairebé tots els indicadors, però que, alhora, creixin els tirotejos.

La marihuana i la banalització de les armes

Els Mossos apunten a dues possibles causes per explicar aquest fenomen: la socialització i la banalització de les armes de foc. Segons Chacón, el conreu de marihuana ha fet que cada vegada circulin més armes entre petits delinqüents, especialment per protegir-se de possibles narcoassalts.

“Aquesta socialització és que els petits traficants ara també volen tenir armes de foc, com els grans... seria més o menys com una moda”, ha afirmat el comandament policial.

Chacón també alerta que alguns conflictes que abans es resolien amb agressions físiques ara acaben amb trets. A més, denuncia una banalització creixent d’aquest tipus d’armes, fins al punt que en alguns casos es disparen trets a l’aire per celebrar victòries esportives, l’entrada d’any o fins i tot la compra d’una pistola nova.

Una violència sobretot entre criminals

Tot i l’augment dels tirotejos, els Mossos insisteixen que la ciutadania no ha de caure en l’alarma. Chacón defensa que es tracta principalment d’una violència intracriminal, és a dir, entre bandes o grups delinqüencials.

Ara bé, el risc existeix. “Quan hi ha un volum alt de tirotejos, el risc que terceres persones puguin acabar ferides o mortes s’eleva bastant”, ha advertit. La preocupació de la policia és que aquesta violència entre criminals pugui acabar afectant ciutadans aliens als fets.

Segons les dades recollides per 3Cat, en el 60% dels tirotejos de l’any passat no hi va haver víctimes, ja que es tractava d’actes intimidatoris entre delinqüents.

El risc de les grans màfies europees

Els Mossos també alerten del perill que organitzacions criminals internacionals puguin arrelar a Catalunya. Chacón ha posat com a exemple situacions viscudes a Marsella, Estocolm, Mälmo, Sèrbia o Montenegro, on les grans màfies de la droga han generat greus problemes de seguretat.

Per això, el cap de la Comissaria General d’Investigació Criminal defensa que les policies europees comparteixin millor les seves bases de dades per actuar amb més eficàcia contra aquestes xarxes. “Si aquesta gent s’instal·la aquí, tindríem un problema molt greu”, ha advertit.

Malgrat tot, el director del grau de Criminologia de la UOC, Marc Balcells, també citat per 3Cat, demana calma i recorda que l’objectiu del crim organitzat és precisament no cridar l’atenció. Segons defensa, l’augment dels tirotejos no implica necessàriament que Catalunya hagi d’evolucionar cap a escenaris més greus com els d’altres països europeus.

Sobre l'autor
marta gutierrez
Marta Gutiérrez
Veure biografia
El més llegit