En plena crisi de l'habitatge, amb preus de lloguer disparats a les principals ciutats —però també en altres zones menys denses—, encara és possible trobar preus assequibles en zones cèntriques, i fins i tot turístiques. Cada cop és més difícil, però encara hi ha propietaris —i grans propietaris— que fugen de l'especulació i mantenen preus que la majoria de les famílies encara poden pagar.
És el cas de la Blanca de Llobet, que és propietària, juntament amb la seva germana, d'un bloc de pisos al carrer Santa Clara de Girona, amb vistes al riu Onyar i a la catedral de Girona. La propietària ha decidit que no cobrarà més de 600 euros a cap dels inquilins que hi viuen, que en molts casos són ja veterans i en cap cas es plantegen la possibilitat de marxar a un altre lloc. És el cas del Jordi, que hi viu amb la seva dona i el seu fill. En un pis veí hi viuen la Txell i en Gerard, i la resta de veïns també és gent que fa temps que hi viu.
La Blanca explica a ACN que no hi ha cap pis turístic al pis i que "no n'hi haurà", tot i que es tracta d'una zona privilegiada de Girona amb molt d'interès turístic. Ella prefereix lloguers "normals i raonables". En Jordi, un veí dels onze pisos que té el bloc, explica que "no hauria de ser així, però la veritat és que ens sentim afortunats". La propietat explica que no té "cap necessitat d'especular", més enllà que actualment no ho podria fer per llei. Les propietàries reconeixen que han tingut diverses ofertes especialment d'immobiliàries que els oferien la gestió dels pisos, però no ho han acceptat.
De fet, la Blanca és qui fa els contractes quan lloga un dels immobles, un fet molt poc habitual perquè hi ha molt poca rotació d'inquilins. I és que tots coincideixen a dir que "és impossible" trobar un pis a Girona que no superi els 600 euros "i menys en una zona tan privilegiada". Al bloc del Santa Clara també hi viu la Txell Lorente des de fa 10 anys. Explica que durant aquest temps ha vist com els seus amics han tingut "moltes dificultats" per trobar pis a Girona perquè "els preus pujaven molt de pressa". "A mi el preu me l'ha mantingut estable i em sento molt afortunada. Per mi és una joia tenir aquest pìs", remarca.
Avantatges pels propietaris
Un dels motius pels quals de Llobet no ha apujat els preus dels pisos és, d'una banda, perquè no hi ha problemes pel pagament i de l'altra perquè així els llogaters "estan contents i els cuiden". De totes maneres, explica que quan hi ha qualsevol problema tenen a disposició un servei de manteniment que arregla "el que calgui". "Que tinguem uns preus assequibles no vol dir que deixem de banda el manteniment, al contrari", remarca.
Un altre propietari que ha decidit no augmentar el preu dels seus pisos és en Josep Mascarell. Ell té un bloc de 29 habitatges al carrer Bonastruc de Porta a un preu d'entre 450 i 550 euros. Reconeix que són pisos dels anys 80, però que, com de Llobet, s'ocupa de fer el manteniment necessari. Tampoc té rotació, ja que els inquilins que hi viuen "ni es plantegen" anar a un altre lloc amb els preus que hi ha actualment.
Mascarell entén l'increment de preus, perquè la demanda és molt més gran que l'oferta, però no ho comparteix. "Gent del sector i gent que no ho és i van de savis em diuen que podria cobrar el doble o el triple. A mi em sembla que seria completament injust i crec que asfixiar a famílies amb fills que els costa arribar a final de mes que ja fan prou esforç, no els hi vull complicar més la vida", remarca.
Turisme i expats
Propietaris i llogaters coincideixen a dir que un dels principals problemes és l'efecte que el turisme ha tingut a la ciutat de Girona que "ha tret molts pisos del mercat", especialment amb l'auge del turisme ciclista a la ciutat. A més, també carreguen contra els anomenats 'expats' que han arribat a la ciutat els darrers anys i "que tenen sous molt més alts que la gent d'aquí". En aquest sentit, tots lamenten que la ciutat ha "perdut l'essència" especialment al Barri Vell de Girona.
