Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Les diferències entre el PSC i els Comuns sobre com limitar les compres especulatives d’habitatge han acabat aflorant al Parlament. Les dues formacions han registrat per separat les seves esmenes a la proposició de llei després que les negociacions per trobar un redactat compartit no hagin arribat a bon port.
El principal punt de discrepància és com adaptar la norma al dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE), que va qüestionar diversos aspectes del text original per la seva afectació sobre drets com la propietat privada, l’herència i la llibertat d’empresa. El dictamen no és vinculant, però va obligar a reprendre la tramitació amb la possibilitat d’introduir modificacions.
PSC i Comuns havien estudiat demanar una ampliació del termini d’esmenes si encara existien possibilitats d’acord, però finalment han descartat aquesta opció.
Dues maneres diferents d’abordar l’especulació
El Govern aposta per desplaçar el focus del nombre d’habitatges que pot acumular un comprador cap a l’ús que se’n faci posteriorment. La proposta socialista busca garantir que els immobles adquirits es destinin a residència habitual i evitar que acabin convertits en lloguers temporals o allotjaments turístics.
Els Comuns, en canvi, volen mantenir el principi inicial de limitar determinades compres per part de grans tenidors i fons d’inversió. La formació considera que el text original és constitucional, tot i haver introduït modificacions per reforçar-ne les garanties jurídiques.
Les diferències ja s’havien fet evidents durant els últims dies, amb el PSC defensant regular l’ús dels habitatges i els Comuns insistint a mantenir restriccions sobre determinades adquisicions.
Els Comuns diferencien petits i grans tenidors
Una de les tres esmenes registrades pels Comuns estableix una distinció entre petits i grans propietaris. Seran considerats petits tenidors els que disposin de fins a quatre habitatges, mentre que a partir de cinc es considerarien grans tenidors. Segons la formació, aquesta diferenciació ja havia estat acordada amb els socialistes durant les negociacions pressupostàries.
La segona modificació afecta les herències. Els Comuns proposen que només els grans tenidors que rebin un habitatge en herència estiguin obligats a destinar-lo a residència habitual i permanent. Els petits propietaris quedarien exclosos d’aquesta obligació.
La tercera esmena és de caràcter tècnic i busca traslladar aquesta modificació al text refós de la Llei d’urbanisme.
El dictamen que va obrir la crisi
Les discrepàncies tenen l’origen en el pronunciament emès a l’agost pel Consell de Garanties Estatutàries, després que Junts i el PPC sol·licitessin que l’organisme analitzés la proposició. El CGE va considerar que, tot i que facilitar l’accés a l’habitatge és una finalitat legítima, algunes restriccions previstes en el text no mantenien un equilibri suficient amb els drets afectats.
A partir d’aquest dictamen, el Govern va defensar la necessitat de reformular la iniciativa per dotar-la de més “solidesa i rigor”, mentre que els Comuns han continuat defensant la constitucionalitat de l’essència de la proposta.
La llei era una de les mesures destacades de l’acord entre el Govern i els Comuns per als pressupostos del 2026. Ara, la falta d’un text conjunt deixa oberta la negociació parlamentària sobre quin redactat acabarà arribant a votació.
