Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
El magistrat de la Sala Penal Pablo Llarena ha revalidat en un auto la seva decisió de deixar sense efecte les ordres nacionals de cerca i captura i detenció de Carles Puigdemont, Antoni Comín i Lluís Puig, en considerar aplicable la doctrina constitucional sobre l’amnistia del delicte de malversació fixada en la sentència del Tribunal Constitucional que va concedir l’empara a l’exconsellera Dolors Bassa.
Desestimació del recurs i efectes immediats
L’instructor de la causa del 'Procés' desestima així el recurs de reforma presentat per l’acusació popular contra l’auto del 6 d’octubre, que ja havia deixat sense efecte provisionalment aquestes ordres de detenció.
La resolució afegeix que l’aixecament comprèn les requisitòries i, si escau, els manaments d’ingrés a presó que tinguin causa exclusiva en aquestes ordres. També ordena lliurar amb caràcter urgent els manaments i oficis necessaris per a l’observació i el coneixement de la decisió, amb la cancel·lació immediata, si escau, de l’ordre de detenció als registres i sistemes informàtics corresponents.
Abast del pronunciament
Tot i això, el jutge precisa que el pronunciament es limita a l’aixecament de les ordres i no comporta la conclusió d’un sumari pendent de determinats recursos, ni substitueix la resolució definitiva sobre l’extinció de la responsabilitat i el sobreseïment que correspongui adoptar a l’òrgan competent. En el procediment ordinari, recorda, aquest pronunciament correspon a la Sala d’enjudiciament.
El magistrat subratlla, però, que la necessitat de completar aquesta tramitació no justifica mantenir unes ordres que han perdut eficàcia per la doctrina constitucional aplicable, de manera que el seu aixecament ha de ser immediat.
A més, destaca que la doctrina del Tribunal Constitucional s’ha d’aplicar encara que no se’n comparteixin les raons, sense que la discrepància pugui condicionar o endarrerir el compliment del que ha resolt l’alt tribunal.
Per què la malversació quedava fora de l’amnistia segons el Suprem
L’auto recorda les raons en què el Tribunal Suprem es va basar per considerar que el delicte de malversació objecte de la causa no estava emparat per la Llei d’Amnistia, en virtut de les exclusions assenyalades al seu article 1, en entendre que hi havia un benefici personal de caràcter patrimonial.
Segons indica l’auto, el Suprem no va situar l’avantatge en la recepció de diners, sinó en l’alliberament d’una càrrega econòmica. I va concloure que les persones acusades havien assumit compromisos de despesa que van fer recaure sobre el patrimoni públic fora de les seves facultats legals, evitant així haver de suportar personalment el que havien decidit fer.
L’auto explica que la decisió constitucional obliga ara a abandonar aquesta interpretació en resoldre sobre les mesures cautelars, atès que assenyala que el benefici personal que exclou l’amnistia ha de poder distingir-se del cost del procés del referèndum il·legal d’independència. En canvi, el jutge afirma que no comparteix que el rebuig hagi de comportar també considerar que la interpretació del Suprem no podia sostenir-se raonablement o que manqués d’una base jurídica suficient per superar el control constitucional.
Sense una circumstància individual que ho mantingui
El jutge també assenyala que no identifica cap circumstància individual dels tres processats que permeti mantenir la concurrència de l’exclusió legal sobre una base diferent de la rebutjada pel Tribunal Constitucional en la seva sentència. El benefici personal que se’ls va atribuir deriva de la mateixa interpretació jurídica i no d’una apropiació personal diferenciada o d’una operació patrimonial aliena als fets valorats en la resolució d’empara.
Per tot això, conclou que no seria compatible amb aquesta vinculació mantenir les ordres mitjançant la reproducció del raonament constitucionalment rebutjat, ni exigir a cada processat l’obtenció d’un nou amparament per corregir la mateixa conseqüència.
