Un cop finalitzada la campanya de la Renda de l’any passat [sobre els comptes del 2019], l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) va fer pública la llista dels nou principals morosos de Catalunya. A l’espera de saber els deutors d’enguany, hem posat lupa a les societats i individuals que havien de tornar més diners des de la darrera declaració. Què ha passat amb aquests deutes?
L’ATC va calcular que només nou contribuents eren els grans deutors a Catalunya, aglutinant un deute impagat a finals del 2019 de més de 14,8 milions d’euros, per impagaments o sancions tributàries corresponents a tributs propis o cedits per l’Estat a l’ATC. En acabar el 2019 i no haver-se saldat aquests deutes, les sancions passaven de la via administrativa a la via judicial.
Moramar, SA: És una Societat Anònima, dedicada principalment a activitats de jocs recreatius com el Bingo, i que a 31 de desembre del 2019 encapçalava la llista de morosos amb un deute a l’ATC de 3,27 milions d’euros. Amb seu al carrer Comte Borrell, 73 de Barcelona, l’empresa va entrar en un concurs de creditors el 15 de gener del 2020 -un procés que encara està en vigor- per ordre judicial. L’empresa, amb un capital social de 60.131,26 euros, es va constituïr el juliol del 1982 a Barcelona, fa gairebé 39 anys. Com a gerent hi consta el nom de José Arpa Aguilar, i l’empresa tenia tres accionistes: José Arpa, Maria Camuñas Potes i Maria Sagrario Méndez Camuñas. Aquests tres accionistes consten fins el 2006 com els principals gestors d’una altra empresa del mateix sector, que en un principi encara funciona -tot i que està tancada temporalment per les restriccions de la pandèmia-, anomenada GIMENCA, S.A, ubicada a la Gran Via de Barcelona. Els tres van revocar els seus càrrecs el 2006.
Carmen Elena Blázquez del Pozo: És la segona deutora a Catalunya amb 2,2 milions d’euros de deuta a l’ATC, però a més també constava com la desena a la llista de deutors de la Hisenda estatal, amb un deute de més de 10 milions. Un reportatge a fons d’El Periódico revel·lava que Blázquez del Pozo és ja una habitual entre les llistes de morosos, i segons explica, l’argument és que la família mai no ha estat resident a Espanya, i per això no declara aquí els seus impostos i aquesta és la seva tesi davant Hisenda.
El motiu de la fortuna d’aquesta particular és fruit d’una trajectòria vital intensa: Blázquez, nascuda a Cuba el 1942, va fugir de la dictadura de Fidel Castro i es va traslladar al Canadà, on va conèixer Josep Busquets Verges, un industrial català del negoci metal·lúrgic que havia emigrat de l’Espanya de Franco. Busquets i Blázquez es van casar i van fixar la seva residència a Veneçuela, on van néixer els seus quatre fills, però van conservar propietats immobiliàries a Barcelona. El negoci siderúrgic va anar bé i es van convertir en una de les famílies més adinerades, que va ampliar els seus interessos a altres negocis, com la moda, el luxe i el comerç electrònic. El cop d’Estat del 1992 i el posterior règim d’Hugo Chávez va convertir la família, molt crítica amb el nou règim, en enemic públic número u al seu país, motiu pel qual van emigrar a Suïssa i després a les Bahames, on encara hi resideixen.
Recreativos Caballero, SL: És una empresa d’explotació de màquines recreatives ubicada a Premià de Dalt (Maresme). Segons l’informe de la Generalitat, devia a finals del 2019 un total d’1,64 milions d’euros a la Hisenda catalana. Té una facturació entre 500.001 i 1 milió d’euros i un capital social inferior a 3.500 euros.
Ibupe Rehabilitació SA: Aquesta constructora devia a finals del 2019 un total d’1,56 milions d’euros a l’ATC. És una Societat Anònima constituïda fa 23 anys que es dedica a la construcció, compravenda, permuta i rehabilitació i promoció de d’immobles per a vivendes i despatxos de negoci. Amb seu al Passeig de Gràcia, 53, de Barcelona, també forma part de la llista negra de l’Estat del 2019, amb un deute de 2,34 milions d’euros. De fet, Ibupe Rehabilitació la dirigia un jurista barceloní, Antonio López Bosch, qui va estar implicat en una estafa a la Generalitat fa més de trenta anys, a través de la seva gestoria. Va ser l’any 1987, i el frau consistia en la falsificació de les cartes de pagament de l’impost sobre transmissions patrimonials que recaptava la Generalitat. El frau afectava a moltes comunitats autònomes, ja que López Bosch tramitava el 15% de les transmissions que es liquiden a Catalunya, i en aquell moment es va arribar a calcular una suma de 18.600 milions de pessetes.
Nancy Janneth Suarez Caceres: Devia a finals del 2019 un total d’1,48 milions. Es tracta d’una persona física, propietària d’un locutori de Barcelona, però no hi ha més informació sobre aquesta deutora.
La constructora Nozar SA: amb un deute d’1,33 milions a l’ATC, es tracta de la que fou propietària de les pistes d’esquí de Boí Taüll, una empresa que ja va ser rescatada per la Generalitat a principis del 2019. Els seus propietaris són la família Nozaleda, actualment presidida per un dels germans fundadors, Luis Nozaleda.
Nozar ja es va declarar en concurs de creditors fa més de dotze anys, el 2008, degut a la crisi immobiliària. Amb tot, és de les poques immobiliàries del moment que van entrar en suspensió de pagaments i encara segueix en peu, però va registrar a finals del 2020 un deute de més de 1.306 milions d’euros. Entre els seus principals creditors hi ha Hisenda, diversos ajuntaments, la Sareb, proveïdors de diversos tipus, pimes, multinacionals i grans bancs com ara CaixaBank i Unicaja.
Nativitat Casanova Solanes, amb 1,16 milions. És l’administradora única a les empreses amb seu a Lleida Amadeo Roig SA i Porcarn SA, dedicades al sector agroalimentari.
Hato Verde Golf SL, amb 1,05 milions de deute. És propietat de la família Ramos Guardiola.
Comunitat d’Aigues SL, amb 1.030.000 euros. Té el domicili social a Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental), i es dedica a la captació, tractament i distribució d’aigua per a nuclis urbans.
L’amenaça de Pere Aragonès
Aquesta va ser la primera llista de deutors que ha publicat l’Agència Tributària Catalana. El vicepresident i conseller d’Economia Pere Aagonès ja havia avisat que, a partir d’ara, la Generalitat faria públics els noms dels particulars i empreses que deguéssin més d’1 milió d’euros a l’ATC.
Els que apareixen en aquesta llista tenen un termini d’un mes per interposar un recurs o anar per la via del contenciós administratiu abans de dos mesos. A finals d’aquest any tornarem a veure els més deutors, aquesta vegada del 2020.
