Una de les notícies de la setmana a Catalunya —i també a la resta d’Espanya— ha estat la modificació del text de la futura llei d’amnistia que el PSOE tirarà endavant arran dels pactes d’investidura amb Junts per Catalunya i ERC. En un primer moment es va descartar que l’amnistia afectés també persones condemnades per delictes de terrorisme, però la investigació del jutge García Castellón acusant Tsunami Democràtic de terrorisme ha obligat els principals actors d’aquesta llei a fer canvis.
Segons van anunciar fonts socialistes, el partit considera que les modificacions incloses per ERC i Junts aquesta setmana a la llei blinden que pugui aplicar-se també als investigats pel Tsunami Democràtic i els CDR, casos que inclouen, entre altres, a l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la secretària general d’ERC, Marta Rovira.
Així, les modificacions a la llei, que es debatrà al Congrés dels Diputats el pròxim dimarts, 30 de gener, permeten incloure el terrorisme dins de l’àmbit de la seva aplicació, però amb una excepció: els casos en què aquests delictes suposin “greus vulneracions dels drets humans”. Aquesta consideració quedarà en mans del jutge, en aquest cas Manuel García Castellón, que haurà de decidir si cada “asseguda” o cada concentració al mig del carrer viola greument els drets humans. En cas que no sigui així, els acusats estaran protegits per l’amnistia.
Casualment, la instrucció del cas està previst que s’acabi el pròxim dilluns, 29 de gener, un dia abans de la votació de la llei al Congrés. El jutge de reforç del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Joaquín Gadea, va demanar fa uns dies a les parts si consideraven necessari ampliar el procés sis mesos més. Si no hi ha canvis, la instrucció del cas es tancarà el dilluns i dimarts es votarà al Congrés la llei d’amnistia.
Polèmica per la “persecució” del jutge García Castellón
Sectors de l’independentisme han criticat el jutge del cas, García Castellón, per la “persecució” iniciada contra els CDR i Tsunami Democràtic. Les crítiques van dirigides especialment al fet que els mateixos jutges acabin jutjant casos similars o que estan relacionats entre si. Especialment tenint en compte que Castellón va mostrar-se obertament contrari a la llei d’amnistia —sense que es conegués encara el text— en una xerrada a la universitat.
Per exemple, un dels jutges de reforç de Garcia Castellón en el cas de Tsunami Democràtic, Joaquín Elias Gadea —que va participar en la instrucció del cas d’Inipro contra el PSC a Tarragona—, ja va formar part dels jutges —al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya— que van condemnar Quim Torra per desobediència pel cas dels llaços grocs a la façana del Palau de la Generalitat.
Els mateixos dos jutges van ser objecte d’una querella de Podemos, que va acusar-los de prevaricació per la reobertura de la causa de finançament il·legal contra el partit, tot i que el Tribunal Suprem la va inadmetre a tràmit.
Un dels jutges del cas Tsunami Democràtic, al cas Inipro
Precisament el nom de Joaquín Elias Gadea serà un dels noms més rellevants a Tarragona aquest 2024, ja que va ser el jutge encarregat de la instrucció del cas Inipro, que va quedar en mans de l’Audiència Provincial i del qual està previst que se celebri la vista oral a partir del mes de setembre, segons va explicar Joan Perarnau, president de l’Audiència Provincial de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Cal recordar que el cas investiga els contractes de l’Ajuntament de Tarragona —governat llavors per l’alcalde socialista Josep Félix Ballesteros— amb l’empresa Inipro a través de l’Institut Municipal de Serveis Socials.
Hi ha nou persones imputades per diferents delictes, com els de prevaricació, malversació, falsedat documental, frau, suborn, tràfic d’influències, alteració de preus en concurs i subhastes públiques i abús en l’exercici de la funció pública.
