L’Anna i en Sergi (noms ficticis per a preservar la seva intimitat) són una parella que des del 2019 va obrir les portes de casa seva per tal que nens i nenes que malviuen en un país en guerra com Ucraïna poguessin tenir una segona oportunitat i millors condicions de vida. La parella catalana acull actualment a l’Yvan (nom fictici), que té 12 anys. L’Yvan va venir a Catalunya abans que esclatés la guerra a Ucraïna, però arran del conflicte al país també van venir la seva germana petita de 6 anys, l’Amira (nom fictici).
Avui en dia, la petita ja no viu amb ells, ja que tal com explica en Sergi, “la mare de l’Amira es va presentar i va decidir emportar-se a la nena d’un dia per l’altre, després d’haver estat escolaritzada aquí durant nou mesos”. Tant l’Amira com l’Yvan havien fet saber a la parella que a Ucraïna havien patit maltractaments per part de la seva mare. “Els nens ens havien dit que la mare els clavava agulles a les ungles, els pegava amb el cinturó o els donava pallisses si no treien bones notes. Són infants que no han viscut un dia sense maltractaments“, apunta l’Anna.
Tot i que DGAIA, serveis socials i el síndic de greuges eren coneixedors de la situació, els van fer saber que si la mare o el pare els reclamava “no podien fer res”. La parella catalana argumenta que “passen un estricte control setmanal per tal de ser família d’acollida i que no es queixen d’això, sinó tot al contrari”. El que no entenen és que “es retorni a aquests menors en un país en guerra, en contra de la seva voluntat i on pateixen maltractaments”.
Per aquest motiu, el Sergi i l’Anna s’han sentit molt identificats amb les famílies terrassenques que denunciaven fa pocs dies que els menors ucraïnesos que tenen en acollida ara son obligats a tornar al seu país. Tot i que l’Anna i en Sergi han perdut el contacte amb la petita Amira i no saben res d’ella, la mare dels menors també va voler que el seu fill, l’Yvan, tornés a Ucraïna per tal d’acreditar que juntament amb la seva parella tenien 3 fills i així, evitar anar a la guerra.
L’Yvan va ser entrevistat per serveis socials i va expressar la seva ferma voluntat de quedar-se a Catalunya, on té tota la seva vida. Tot i que la voluntat de l’Yvan no va prevaldre en el fet que no fos obligat a tornar a Ucraïna, va poder-se quedar gràcies a un acord de paraula que van arribar amb la seva mare. Actualment, la mare biològica de l’Yvan ha estat mare d’una nova criatura, fet que ha comportat que puguin acreditar tenir tres fills sense necessitat de comptar amb l’Yvan.
“S’utilitza a aquests nens com a mercaderia i font d’ingressos. Arran de la situació de total desempara en la que ens trobàvem, vaig contactar amb diverses associacions d’arreu d’Espanya i tots els casos que coneixíem eren iguals: ens deien que no s’havia tingut en compte als menors i que havien estat retornats al seu país“, explica l’Anna.
L’Anna i en Sergi es poden considerar “afortunats”, ja que si no hagués estat per l’acord al qual van arribar amb la mare, el destí de l’Yvan seria ben diferent i hauria estat retornat en un país en guerra, on pateix maltractaments i, on els nens de la seva edat, en qüestió de dies acaben a les files de l’exercit amb un fusell a la mà.
Per aquest motiu, en Sergi i l’Anna qualifiquen “d’hipòcrita” l’actitud i atenció rebuda per part de les institucions catalanes, ja que “per tal d’evitar un possible conflicte internacional, no es posicionen”. Així mateix, expliquen que “la sentència de resolució rebuda pel síndic diu que fins que no s’acabi el conflicte els nens no han de tornar, però que els advocats de DGAIA els van dir que això no tenia cap validesa”.
Ara, la parella viu amb incertesa el futur i no saben si d’un dia per l’altre la mare de l’Yvan reclamarà que el nen se’n torni a Ucraïna. “Ens trobem totalment desprotegits per part de les institucions i tenim por. Per això volem donar el nostre testimoni i dir a les famílies de Terrassa que no estan sols i que no deixin de lluitar. Tant de bo el seu cas serveixi d’exemple perquè cap menor maltractat hagi de ser tornat en un país en guerra en contra la seva voluntat“, expressen.
