Les empreses immobiliàries estan reduint la seva presència al mercat català i ja venen gairebé el doble d’habitatges dels que compren. Segons dades notarials fetes públiques aquest divendres, les persones jurídiques van vendre 12.010 pisos més dels que van adquirir el 2025, la desinversió més elevada dels últims vint anys i una xifra que supera clarament la registrada durant la bombolla immobiliària.
En concret, durant l’any passat les empreses van desprendre’s de 25.969 habitatges, mentre que només en van comprar 13.959, fet que confirma una tendència clara de desinversió i un traspàs dels actius cap a compradors particulars.
Les dades formen part de l’informe ‘Radiografia del mercat de l’habitatge a Catalunya 2007-2025’, elaborat a partir del Portal Estadístic del Notariat i presentat aquest divendres al Col·legi d’Economistes. Segons l’estudi, el 12% dels habitatges venuts per persones jurídiques han anat a parar a particulars, una proporció superior a la mitjana estatal.
Impacte en el mercat del lloguer
El Col·legi de Notaris alerta que aquesta sortida d’empreses del mercat pot tenir efectes negatius sobre l’oferta de lloguer. Segons el director del Centre Tecnològic del Notariat, Albert Martínez Lacambra, les empreses immobiliàries acostumen a tenir vocació de llogar habitatges, de manera que si opten per vendre’ls es redueix el parc disponible.
“És el moment de més desinversió en els últims vint anys (...) No aconseguim tenir un mercat estable de lloguer”, ha advertit. En aquesta línia, ha defensat que impedir que les empreses comprin habitatge podria reduir encara més l’oferta de lloguer.
Les dades arriben en un moment en què a Catalunya s’està debatent limitar la compra especulativa d’habitatge, una proposta que genera debat entre administracions i agents del sector.
Barcelona lidera la desinversió
La situació és especialment visible a Barcelona ciutat, on les persones jurídiques van vendre 1.705 pisos més dels que van comprar durant el 2025, també la xifra més alta en dues dècades.
En total, els fons immobiliaris van vendre 4.085 habitatges a la capital catalana durant l’últim any, més del doble dels 2.380 que van adquirir.
Les donacions d’habitatges gairebé es dupliquen
Les tensions per accedir a l’habitatge també es reflecteixen en un altre fenomen en creixement: les donacions d’habitatges de pares a fills. Segons les dades notarials, a Catalunya gairebé s’han duplicat en sis anys, passant de 1.400 operacions el 2019 a 2.900 el 2025, un augment del 96%.
Segons Martínez Lacambra, aquesta situació evidencia que cada vegada més joves depenen del suport familiar per accedir a un habitatge. “Això afecta només els que tenen la sort que els seus pares els poden donar un habitatge, però la majoria de joves tenen una autèntica dificultat”, ha afirmat.
Per això, ha defensat que les polítiques d’habitatge s’han de centrar especialment en els joves, amb mesures relacionades amb finançament, habitatge protegit o accés al mercat.
Els notaris descarten una bombolla immobiliària
Malgrat l’augment dels preus i les dificultats d’accés a l’habitatge, els notaris descarten que hi hagi una nova bombolla immobiliària. Segons Martínez Lacambra, el problema principal és la manca d’oferta.
“Normalment, una bombolla s’acompanya d’un augment de l’endeutament, i això ara no està passant”, ha explicat. Actualment, el deute de les famílies representa el 43% del PIB, molt lluny del 109% que es va registrar durant la crisi financera.
Pel que fa al finançament, el 71,2% de les compravendes d’habitatge a Catalunya es van fer amb hipoteca, amb un percentatge mitjà de finançament del 73,7% sobre el valor del pis.
Finalment, el director del Centre Tecnològic del Notariat ha demanat que les polítiques d’habitatge es dissenyin “amb dades i no amb percepcions” i ha defensat que els escuts socials s’assumeixin des de l’Estat i no des de particulars o propietaris individuals.
