Catalunya acaba de deixar enrere un hivern 2026 excepcional per la pluja i, alhora, anòmalament càlid en temperatura, sobretot a les nits. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), l’acumulació de precipitació ha estat tan destacada que supera la del ja plujós hivern 2019-2020 i obliga a mirar enrere fins al 1995-1996 per trobar una temporada d’aquest nivell.
El cap de l’àrea de climatologia del Meteocat, Marc Prohom, subratlla que el tret diferencial no ha estat un episodi puntual de gran intensitat, sinó la constància: setmanes i setmanes amb situacions propícies per ploure. L’encaix repetit de llevantades, gotes fredes i fronts atlàntics ha anat sumant litres de manera generalitzada, fins a dibuixar un hivern de pluja persistent.
Observatoris històrics: registres entre els més alts del segle
Aquest patró també es reflecteix en sèries llargues. L’Observatori de l’Ebre ha viscut el tercer hivern més plujós dels seus 121 anys de dades, mentre que l’Observatori Fabra n’ha registrat el cinquè en una sèrie de 113 anys.
Entre els acumulats més alts del país, destaquen els 657 l/m² al Parc Natural dels Ports (Baix Ebre), 591 l/m² al Pantà de Darnius-Boadella (Alt Empordà) i 583 l/m² al Puig Sesolles (Vallès Oriental).
Neu excepcional al Pirineu oriental
La pluja ha anat acompanyada d’un hivern molt nivós, especialment al Pirineu oriental. L’estació meteorològica de Núria (Ripollès) ha marcat un nou rècord amb 144 centímetres de neu acumulada, la dada més alta en 26 anys de registres, superant el màxim anterior del gener del 2006.
Un hivern càlid, sobretot de nit
Malgrat tanta precipitació, l’hivern no ha estat fred com sovint s’associa a una estació plujosa. El Meteocat indica que només es pot considerar tèrmicament normal a zones del Pirineu, Prepirineu i punts elevats. A la resta del país, el balanç és càlid, fruit d’un desembre suau, un gener proper a la normalitat i un febrer molt càlid.
El cap de l’equip de control de qualitat de dades del Meteocat, Aleix Serra, atribueix aquest comportament a les temperatures mínimes elevades. La successió de pertorbacions ha limitat els períodes d’anticicló estable i, amb això, ha frenat els episodis llargs d’inversió tèrmica a planes i valls interiors. Resultat: menys acumulació d’aire fred nocturn i nits més temperades del que és habitual.
Febrer, de fet, va accentuar aquesta tendència, amb diversos episodis de calor anòmala afavorits pel vent. Els dies 11 i 12 de febrer es van batre rècords de temperatura mínima més alta en 13 estacions de la xarxa XEMA (amb més de 20 anys de dades). I els dies 24 i 25, diverses estacions van registrar nous rècords de màxima, amb pics com els 26,4 °C a Benissanet (Ribera d’Ebre). L’Observatori de l’Ebre, amb 120 anys de sèrie, situa aquest hivern com el cinquè més càlid de la seva història.
Una temporada marcada per episodis encadenats
Darrere el balanç hi ha una meteorologia sense pausa. El desembre va arribar amb gotes fredes que van deixar acumulacions superiors als 200 l/m² al nord-est i a l’extrem sud, sobretot entre el 25 i el 29 de desembre.
Al gener, els fronts i pertorbacions van mantenir el patró humit, amb una llevantada entre el 16 i el 20 que va superar els 200 l/m² de manera puntual a la Costa Brava i va deixar gruixos de neu de més de mig metre a cotes altes. A finals de mes, un nou episodi va portar neu fins i tot a cotes baixes, en alguns casos per sota dels 500 metres.
El febrer va tenir un altre protagonista: el vent, amb ratxes per sobre dels 100 km/h al litoral i prelitoral central i als punts habitualment més ventosos. En zones elevades, alguns cops van arribar a superar els 150 km/h.
En resum, un hivern de pluja i neu com feia dècades que no es veia, però amb un tret que trenca l’estereotip: el fred ha estat més aviat escàs, sobretot quan el sol s’amagava.