El Departament de Justícia, Drets i Memòria ha recuperat les restes de 264 persones víctimes de la Guerra Civil enterrades en fosses.
Així ho recull el balanç del Pla de fosses 2020-2022, que la Direcció General de Memòria Democràtica ha donat a conèixer aquest dilluns. Durant aquests tres anys, s’han fet intervencions arqueològiques a 28 fosses i s’han pogut retornar a les famílies les restes de 10 víctimes identificades.
També s’han rescatat més de 3.000 objectes de materials associats als soldats exhumats, tant de l’exèrcit republicà com de l’insurrecte, i d’algunes víctimes civils.
A més, s’han dut a terme 19 treballs de documentació per ampliar la informació disponible i preparar els treballs de camp.
A Catalunya, entre 1999 i 2022, s’han identificat 30 persones, 20 de les quals des de la implementació del Programa d’identificació genètica, el 2016.
De les deu persones identificades i retornades en el marc del pla, quatre corresponien a soldats exhumats a les fosses del cementiri vell del Soleràs: tres soldats republicans (Josep Pérez Fajardo, Francisco Salvador Gracia i Salvador Moreno Costa) i un soldat franquista (Herminio Bonilla Javato).
Dels gairebé 200 individus desenterrats al mas de Santa Magdalena (Móra d’Ebre), es van retornar les despulles d’Anton Casanovas Castany, Andreu Flores Flores i Josep Aubeso Rovira. Es van identificar també les restes del soldat republicà Josep Sans Cabot, excavades al parc eòlic de Corbera d’Ebre, i les del maqui Francisco Serrano Iranzo, recuperades del cementiri dels Reguers.
Finalment, en el marc del conveni de col·laboració amb el govern de Navarra i gràcies a la cessió de les dades genètiques, es va aconseguir identificar les restes de Ramon Haro Gómez, assassinat en la fugida del Fuerte de San Cristóbal de Pamplona.
