Entra en vigor la llei que regula el teletreball

La llei que regula el treball a distància, aprovada pel Govern el passat 22 de setembre amb el suport dels agents socials, entra en vigor aquest dimarts, 13 d’octubre.

La norma es va publicar el passat 23 de setembre en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), donant un termini de 20 dies per a la seva entrada en vigor, que es compleixen avui.

D’acord amb aquesta llei, el treball a distància es considerarà de caràcter regular si arriba a almenys el 30% de la jornada o el percentatge proporcional equivalent en funció de la durada del contracte de treball, en un període de referència de tres mesos.

El desenvolupament de la feina a distància haurà de ser sufragat o compensat per l’empresa i no podrà suposar l’assumpció per part del treballador de les despeses relacionades amb els equips, eines i mitjans vinculats al desenvolupament de la seva activitat laboral. Els convenis o acords col·lectius poden establir el mecanisme per determinar i abonar les compensacions de despeses corresponents.

Segons la norma, a la feina a distància implantat excepcionalment com a conseqüència de les mesures de contenció sanitària derivades de la pandèmia i mentre aquestes es mantinguin, li seguirà resultant d’aplicació la normativa laboral ordinària. En tot cas, les empreses ja estan obligades a dotar els treballadors dels mitjans, equips i eines que exigeix ​​el desenvolupament de la feina a distància, així com el manteniment que sigui necessari.

La negociació col·lectiva, si escau, ha d’establir la forma de compensació de les despeses del ‘teletreballador’ durant la pandèmia, si existissin i no haguessin estat ja compensats.

VOLUNTARI I REVERSIBLE

En termes generals, el treball a distància serà voluntari i reversible i requerirà la firma d’un acord per escrit, que podrà formar part del contracte inicial o realitzar-se en un moment posterior, sense que aquesta modalitat pugui ser imposada.

La llei distingeix entre treball a distància (activitat laboral des del domicili o el lloc escollit pel treballador, amb caràcter regular); teletreball (treball a distància realitzat exclusivament o de manera prevalent per mitjans i sistemes informàtics o telemàtics), i treball presencial (el que es presta al centre de treball o al lloc que triï l’empresa).

En els contractes de treball celebrats amb menors i en els contractes en pràctiques i per a la formació i l’aprenentatge, només es podrà arribar a un acord de treball a distància que garanteixi almenys un percentatge del 50% de prestació de serveis presencials, sense perjudici del desenvolupament telemàtic de la formació teòrica vinculada a aquests últims.

MATEIXOS DRETS QUE ELS PRESENCIALS

Els empleats que treballin a distància tindran els mateixos drets que els presencials i no podran sofrir perjudici de les seves condicions laborals, incloent retribució, estabilitat en l’ocupació, temps de treball, formació i promoció professional.

La negativa d’un empleat a treballar a distància, l’exercici de la reversibilitat a la feina presencial i les dificultats per al desenvolupament adequat de l’activitat laboral a distància exclusivament relacionades amb el canvi d’una prestació presencial a una altra que inclogui treball a distància, no seran causes justificatives d’acomiadament ni de la modificació substancial de les condicions de treball.

Les persones que treballen a distància des de l’inici de la relació laboral durant la totalitat de la seva jornada tindran prioritat per ocupar llocs de treball que es realitzen totalment o parcialment de manera presencial, de manera que l’empresa ha d’informar de les vacants disponibles.

Tindran dret a la formació en termes equivalents als treballadors presencials; a la promoció professional; a la desconnexió digital; al dret a la intimitat i protecció de dades; a la seguretat i salut en el treball, i a rebre de l’empresa els mitjans adequats per desenvolupar la seva activitat.

Aquesta nova llei és d’aplicació a les relacions laborals vigents que estiguessin regulades, amb anterioritat a la seva publicació, per acords o convenis col·lectius des del moment en què aquests perdessin la seva vigència.

En el cas que aquests acords i convenis no estableixin un termini de durada, la norma serà aplicable íntegrament una vegada transcorregut un any des de la seva publicació al BOE (22 de setembre de 2021), llevat que les parts acordin un termini superior, com a màxim de tres anys.

En cap cas, l’aplicació de la norma podrà tenir com a conseqüència la compensació, absorció o desaparició dels drets o condicions més beneficioses que vinguessin gaudint les persones que treballaven a distància abans de la nova llei.