Després de la vacunació, els pacients sense exposició prèvia al virus que van desenvolupar resposta d’anticossos o cel·lular van ser el 65%; 29,9% van desenvolupar anticossos (immunoglobulines) i el 35%, resposta cel·lular a través de l’activació de limfòcits T capaços d’actuar davant de virus (positivitat a la tècnica ELISPot).
Estudis ja publicats apuntaven que el percentatge de pacients que desenvolupaven anticossos contra la covid-19 era inferior en els trasplantats que en la població general. Aquesta dada quadra amb l’experiència prèvia amb altres tipus de vacunes, per exemple amb la de l’hepatitis B. No obstant això, encara no s’havia estudiat la immunitat cel·lular després de la vacuna del coronavirus.
“Per lluitar contra al virus podem tenir els anticossos, que vindrien a ser la cavalleria, i la resposta cel·lular, que vindria a ser la infanteria. Aquest estudi ens suggereix que hi ha pacients que només es poden enfrontar a la batalla del virus amb una de les dues coses”, assenyala el doctor David Cucchiari, nefròleg de trasplantament i primer autor de l’estudi.
L’estudi, l’ha coordinat el doctor Fritz Diekmann, cap de la secció de trasplantament renal de l’Hospital Clínic de Barcelona, i hi han participat professionals dels serveis de Nefrologia, Immunologia, Medicina Preventiva i Malalties Infeccioses, amb un treball transversal amb el personal d’infermeria. L’any passat es van realitzar 822 trasplantaments de ronyó a Catalunya.
El treball obre una nova línia d’investigació per saber en quin grau d’intensitat podran afrontar el virus els pacients ja vacunats i que no tenen immunitat o només d’un sol tipus, per exemple si passant la malaltia més lleu i sense necessitat d’ingrés hospitalari. Els investigadors s’han marcat com a objectiu buscar solucions a aquesta resposta no òptima a la vacuna en els trasplantats de ronyó.
