El món de la música i de la cultura pop espanyola acomiada Manuel Arjona, un dels noms vinculats als orígens de Locomía, el grup que va convertir els ventalls gegants, les coreografies geomètriques i l’estètica més extravagant en una icona de finals dels anys 80 i principis dels 90.
Arjona ha mort als 58 anys a Viladecans, on vivia des de feia anys. Segons han avançat diversos mitjans, la mort s’ha produït de manera sobtada al seu domicili. Hores abans, l’artista havia estat pintant, una de les seves grans passions, abans d’anar-se’n a dormir i no tornar-se a despertar.
La notícia ha provocat una forta commoció entre els seguidors de Locomía i entre antics companys de la formació. Luis Font, també vinculat a la història del grup, l’ha acomiadat amb un missatge emotiu a les xarxes socials, on ha destacat la llum i el record que deixa Arjona.
D’Eivissa a fenomen internacional
Manuel Arjona formava part del nucli inicial de Locomía, una proposta que va néixer a Eivissa a mitjans dels anys 80, primer més vinculada a la moda, la nit i la performance que no pas a la música convencional. El grup va créixer en l’ambient de llibertat de l’illa i va acabar fent el salt a les discoteques i als grans escenaris amb una imatge absolutament reconeixible.
La seva barreja de música dance, teatralitat, espatlleres impossibles i ventalls va trencar motlles en una Espanya que encara no estava acostumada a una posada en escena tan transgressora. RTVE Play defineix Locomía com una formació que es va atrevir a ser diferent en un país “no tan modern”, i que va marcar tota una època pel seu estil, les coreografies i la seva manera d’entendre l’espectacle.
Amb el temps, Locomía va passar de ser una tribu artística nascuda a la nit eivissenca a convertir-se en un fenomen musical amb projecció internacional. Temes com “Locomía” o “Rumba, Samba, Mambo” van consolidar una marca pròpia, fàcilment identificable, que encara avui continua associada a una estètica irrepetible.
Una trajectòria marcada pels alts i baixos
La història de Locomía també ha estat revisada en els últims anys a través de documentals i ficcions que han recuperat la cara més brillant, però també la més complexa, del grup. Movistar Plus va estrenar el 2022 la sèrie documental Locomía, centrada en l’ascens, els conflictes interns i les renúncies que van acompanyar l’èxit de la banda.
Més recentment, la pel·lícula Disco, Ibiza, Locomía va portar als cinemes una versió ficcionada d’aquell univers, amb el rerefons de la indústria musical, l’explosió del pop llatí i les tensions al voltant d’un grup que va ser tan popular com difícil de gestionar.
Després de deixar la primera línia mediàtica, Arjona va mantenir una vida més discreta, tot i que mai va quedar del tot desvinculat del record de Locomía. En els darrers anys també havia participat en actes relacionats amb la memòria del grup i havia continuat vinculat a l’art des d’un vessant més personal.
Un nou cop per a la memòria de Locomía
La mort de Manuel Arjona se suma a la pèrdua d’altres integrants vinculats a les diferents etapes de Locomía. En els últims anys també han mort Santos Blanco, Frank Romero i Francesc Picas, noms que formen part d’una història col·lectiva marcada per l’èxit, els excessos, les ruptures i una empremta molt particular en la cultura popular.
Amb Arjona desapareix un dels rostres associats als primers anys d’un projecte que va entendre l’escenari com una explosió visual i que va convertir la diferència en marca pròpia. Locomía va ser moda, música, provocació i espectacle, però també un símbol d’una època en què la cultura pop començava a obrir finestres noves.
La seva mort deixa un buit entre els fans que encara recorden aquell moviment de ventalls que va fer història i que va convertir Locomía en una de les imatges més singulars de la música espanyola.
