Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Carles Puigdemont queda més a prop que el Tribunal Suprem pugui aplicar-li l’amnistia i deixar sense efecte l’ordre nacional de detenció que encara pesa sobre ell. El Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat aquest dimarts la ponència del magistrat José María Macías, que defensava mantenir el criteri del Suprem i excloure de l’amnistia la malversació vinculada al procés. El pronunciament formal analitzat pel ple correspon al recurs de Jordi Turull, però la doctrina que fixi el tribunal està cridada a determinar també la situació judicial de Puigdemont.
La majoria del Constitucional no ha avalat el text inicial de Macías i el magistrat haurà de presentar una nova ponència adaptada als criteris expressats pel ple. La qüestió tornarà a la taula en la sessió prevista per al 6 d’octubre, quan també s’abordarà el recurs de l’exconsellera Dolors Bassa.
La decisió sobre Turull pot desbloquejar Puigdemont
Tot i que el primer recurs examinat és el de Jordi Turull, la transcendència del cas va molt més enllà de l’exconseller. Fonts jurídiques assenyalen que el magistrat del Suprem Pablo Llarena no té previst esperar que el Constitucional resolgui individualment el recurs de Puigdemont, sinó aplicar-li la doctrina que fixi en la primera sentència sobre la malversació.
Això afectaria també els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, processats en la mateixa causa. Si el criteri definitiu del Constitucional estableix que la malversació de Turull queda emparada per la llei d’amnistia, Llarena podria traslladar aquesta interpretació als dirigents que continuen processats en rebel·lia.
En el cas de Puigdemont, una eventual aplicació de l’amnistia comportaria revisar la seva situació processal i podria deixar sense efecte l’ordre nacional de detenció que impedeix que torni a Espanya sense risc de ser arrestat. La decisió definitiva, però, encara depèn de la sentència que dicti el Constitucional i de la seva posterior aplicació pel Suprem.
El Suprem manté ara com ara l’ordre de detenció
Llarena va tornar a rebutjar el 15 de setembre la petició de Puigdemont i Comín perquè se’ls apliqués l’amnistia per malversació, malgrat la sentència prèvia del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la llei. Per tant, les ordres de detenció continuen vigents mentre no hi hagi un nou pronunciament judicial que modifiqui aquesta situació.
El principal argument que manté el Suprem és que els responsables del procés haurien obtingut un benefici personal de caràcter patrimonial perquè van utilitzar recursos públics per impulsar l’1-O i, segons la interpretació de la Sala Penal, això els va evitar haver d’assumir personalment aquelles despeses.
Precisament aquest és el criteri que assumia la ponència de Macías rebutjada aquest dimarts per la majoria del Constitucional.
El 6 d’octubre, data clau per al retorn
El pròxim ple del 6 d’octubre serà, per tant, determinant per començar a aclarir l’escenari judicial de Puigdemont. El TC haurà de tornar a estudiar el recurs de Turull amb una ponència reformulada i també analitzarà el cas de Dolors Bassa, que té com a ponent el president del tribunal, Cándido Conde-Pumpido.
La doctrina que en surti també tindrà conseqüències sobre altres dirigents independentistes afectats per condemnes o processaments per malversació, entre ells Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Toni Comín i Lluís Puig.
En el cas de Puigdemont, però, l’efecte és especialment immediat perquè continua fora d’Espanya i amb una ordre de detenció nacional en vigor. El pas fet aquest dimarts pel Constitucional no suposa encara que estigui amnistiat, però situa la decisió que pot desbloquejar el seu retorn en el pròxim ple del tribunal.
