El primer fre per comprar un habitatge ja no és només pagar la hipoteca cada mes, sinó arribar-hi amb prou diners estalviats. Un estudi del portal immobiliari pisos.com situa aquesta barrera en xifres molt elevades a Catalunya: per adquirir un pis de 90 metres quadrats, caldria disposar d’un estalvi inicial de 140.361 euros a Barcelona, 73.670 a Girona, 48.111 a Tarragona i 40.214 a Lleida.
Aquest import correspon al 30% del valor de l’immoble. Un 20% seria l’entrada que habitualment no cobreix el préstec hipotecari i el 10% restant serviria per afrontar les despeses associades a l’operació, com impostos, notaria o registre.
Lleida, la capital catalana més assequible
Tot i ser la capital catalana on cal menys estalvi previ, Lleida també supera la barrera dels 40.000 euros. Això vol dir que, fins i tot en el cas més accessible de Catalunya, comprar un pis exigeix un coixí econòmic difícil d’assolir per a moltes famílies i especialment per a la població jove.
Segons l’estudi, només cinc capitals de província de l’Estat permeten pagar l’entrada d’un habitatge amb menys de 40.000 euros estalviats: Jaén, Zamora, Càceres, Ciudad Real i Àvila.
Barcelona, entre les ciutats més cares
Barcelona se situa entre les capitals on l’accés a la compra és més exigent. Només la superen Sant Sebastià, amb 178.487 euros; Madrid, amb 172.987 euros, i Palma, amb 145.074 euros.
El portaveu i director d’estudis de pisos.com, Ferran Font, adverteix que sovint el debat se centra en la quota mensual de la hipoteca, però que el problema apareix abans. “Fa anys que centrem el debat en la quota mensual de la hipoteca, quan l’obstacle decisiu apareix molt abans: reunir els diners d’entrada. Qui no té aquest coixí inicial ni tan sols seu a negociar amb el banc”, assenyala.
Els joves, dependents de l’ajuda familiar
L’informe conclou que les quantitats necessàries per comprar un habitatge estan “lluny de les possibilitats de bona part” de la població jove. Per això, apunta que a la pràctica molts compradors depenen de l’ajuda familiar o d’herències per poder accedir a un immoble.
El document també constata que la majoria dels capitals amb preus més accessibles es concentren a l’anomenada “Espanya buidada”, mentre que les grans ciutats i les zones amb més pressió residencial exigeixen estalvis molt superiors.
A Catalunya, les dades confirmen una fractura clara entre territoris, però també una mateixa conclusió: fins i tot a les capitals més assequibles, comprar un pis requereix un estalvi inicial que deixa fora una part important de la població.
