En plena era digital, compartir una foto a les xarxes socials o fer servir una aplicació d’intel·ligència artificial que genera avatars o edita retrats pot semblar inofensiu. Però darrere d’aquesta aparent simplicitat hi ha riscos reals que sovint passen desapercebuts. Segons un article publicat per Miguel Ángel Ossorio, de la mà de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), cada imatge que pugem pot acabar sent utilitzada per entrenar sistemes d’intel·ligència artificial, i això pot tenir conseqüències greus per a la nostra privacitat i identitat digital.
Quan acceptes sense llegir: cedir més del que imagines
Poques persones llegeixen realment els termes i condicions d’ús de les aplicacions o xarxes socials que utilitzen. I encara que ho facin, sovint el llenguatge legal és tan tècnic que és difícil saber exactament què estem acceptant. El problema és que, en molts casos, cedim drets sobre les nostres imatges sense adonar-nos-en. Plataformes com Meta (propietària de Facebook i Instagram) poden utilitzar aquestes imatges per entrenar sistemes d’IA, segons indiquen en les seves condicions d’ús.
Segons Silvia Martínez, professora de la UOC, “moltes vegades no ens adonem de la cessió de drets que atorguem quan fem ús d'un determinat servei digital. Només veiem el que ens aporta, però no a què ens estem comprometent”.
Com aprèn una IA amb les nostres imatges?
Els sistemes d’intel·ligència artificial aprenen observant milers d’imatges. Com explica Antonio Pita, també professor de la UOC, “quan entrenem una IA perquè reconegui una cara, li mostrem moltes fotos de la mateixa persona amb diferents expressions i angles. Així n'aprèn els trets i és capaç de generar noves imatges hiperrealistes”. Aquest procés és la base dels coneguts deepfakes, vídeos falsos on algú apareix fent o dient coses que mai ha fet ni dit.
Aquesta tecnologia pot ser utilitzada per fer humor, però també pot tenir usos més perillosos: estafes, manipulacions polítiques o difamacions personals.
On acaben els nostres drets?
Encara que compartim imatges de forma pública, això no significa que perdem tots els nostres drets. Segons Eduard Blasi, expert en dret digital, també consultat per la UOC, a Europa la protecció de dades personals està regulada pel RGPD, que obliga les empreses a obtenir el consentiment explícit per fer servir imatges en entrenaments d’IA. A més, el nou Reglament Europeu d’Intel·ligència Artificial (AI Act) introdueix mesures addicionals per limitar l’ús de dades personals en sistemes considerats d’alt risc.
Tot i això, no totes les plataformes són europees ni operen sota les mateixes normes. Als Estats Units, per exemple, predomina un model d’autoregulació molt més permissiu.
Un risc per a tothom
El robatori d’identitat digital és un dels perills més preocupants. A partir d’unes poques fotos públiques, una IA pot generar un vídeo fals en què una persona aparenti parlar, somriure o fer moviments reals. Sovint, aquestes falsificacions són tan realistes que fins i tot familiars o companys de feina poden no detectar l’engany.
Evitar completament aquests riscos pot ser gairebé impossible si es vol participar activament a la vida digital. Tot i així, hi ha algunes accions que poden ajudar a minimitzar-los:
Revisar les condicions d’ús de les aplicacions i serveis digitals.
Desactivar opcions que permetin utilitzar les nostres imatges per entrenar IA, quan sigui possible.
Evitar compartir fotos compromeses o massa personals, sobretot si contenen menors.
Fer servir eines per detectar contingut manipulat.
I sobretot, pensar abans de compartir.
