La Catalunya rural desborda les previsions del govern: 273 sol·licituds per rehabilitar habitatges

La primera convocatòria rep sol·licituds per actuar en 303 habitatges, amb ajuts demanats per valor de 8,07 milions davant dels 5 milions disponibles

19 de setembre de 2026 a les 19:46h

Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

La primera convocatòria de la Generalitat per rehabilitar habitatges al món rural ha rebut peticions per valor de 8,07 milions d’euros, més de tres milions per sobre dels 5 milions pressupostats inicialment. En total, s’han registrat 273 sol·licituds que permetrien actuar sobre 303 habitatges repartits entre municipis rurals de Catalunya.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha qualificat la resposta d’“èxit” durant l’acte de balanç dels dos primers anys de mandat celebrat aquest dissabte a Girona. El programa es va posar en marxa aquest 2026 amb l’objectiu de recuperar habitatges buits, facilitar l’accés a un domicili als pobles petits i combatre el despoblament.

La convocatòria estava oberta a 590 municipis rurals catalans i prioritzava, entre altres projectes, la rehabilitació d’habitatges que haguessin estat desocupats durant almenys els dos últims anys i la transformació d’edificis públics sense ús en allotjaments dotacionals.

 

Lleida concentra gairebé la meitat de les peticions

La demarcació de Lleida és la que ha presentat més sol·licituds, amb 120 de les 273, aproximadament un 44% del total. La segueix Tarragona, amb 48 peticions; Barcelona i Girona, amb 38 cadascuna, i les Terres de l’Ebre, amb 29.

Per tipus de beneficiari, la major part de les demandes procedeixen de particulars, amb 185 expedients. També s’han registrat 51 peticions destinades a crear habitatge de lloguer assequible i 37 projectes municipals d’habitatge de protecció oficial amb una qualificació de 50 anys.

El programa permet subvencionar actuacions de millora de l’habitabilitat, l’estructura, l’accessibilitat o l’eficiència energètica dels immobles, com també determinades despeses tècniques associades a les obres. Els municipis definits com a rurals d’especial atenció poden accedir a percentatges i topalls d’ajut superiors.

 

Habitatge per intentar fixar població als pobles

Paneque ha defensat que la iniciativa persegueix dos objectius simultanis: incrementar l’oferta residencial i contribuir al reequilibri territorial.

La convocatòria forma part del denominat Pla 5.000, amb què el Govern busca mobilitzar habitatges que actualment estan buits als municipis rurals i facilitar que persones i famílies puguin establir-hi la seva residència habitual.

El volum de peticions evidencia que els diners sol·licitats superen àmpliament la dotació prevista. Ara s’hauran d’avaluar els expedients d’acord amb les bases i els criteris de priorització abans de determinar quins projectes reben finalment la subvenció.

 

Paneque defensa un canvi en la política d’habitatge

Durant l’acte a Girona, la consellera també ha situat aquests ajuts dins de l’estratègia general del Govern per augmentar el parc d’habitatge assequible. Paneque ha assegurat que en els dos primers anys de mandat s’han incorporat 10.000 habitatges al règim de protecció, 1.200 dels quals a les comarques gironines, dades facilitades pel mateix Govern.

La consellera ha admès que el problema de l’accés a l’habitatge continua lluny d’estar resolt, però ha defensat que s’ha començat a incrementar la promoció protegida i ha reivindicat també programes com el de suport als joves per afrontar l’entrada del primer habitatge.

Sobre l'autor
eric mendo foto
Eric Mendo
Veure biografia
El més llegit