Una dona de 26 anys, víctima de violència masclista i usuària d’un recurs de protecció, va perdre la custòdia del seu fill tot just després del naixement. La decisió es va prendre abans que el nadó vingués al món, mitjançant un expedient de desemparament preventiu obert per l’administració catalana mentre la mare es trobava embarassada i en procés de recuperació psicològica.
Segons recull 'El País', els fets es remunten al mes de maig, quan la dona va fugir del domicili després de patir una agressió greu per part de la seva parella. En aquell moment estava embarassada de tres mesos. Va denunciar els fets, va obtenir una ordre d’allunyament i va ingressar en un centre d’emergència per a dones víctimes de violència masclista. Posteriorment, va ser traslladada a un pis de protecció amb seguiment professional, amb l’objectiu de continuar l’embaràs en un entorn segur.
Expedient abans del part
Al juliol, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA) va obrir un expedient de desemparament preventiu sobre el futur nadó. El 30 d’octubre, tres setmanes abans del part, la mare va ser citada a Barcelona, on se li va comunicar que no podria quedar-se amb el seu fill un cop nasqués.
El nadó va néixer a finals de novembre. Segons explica la defensa del cas, a la mare no se li va permetre alletar-lo ni extreure’s llet materna. Durant l’ingrés hospitalari només podia veure el nen dues hores al dia i, un cop donada l’alta, el règim de visites va quedar reduït a una hora setmanal. Actualment, el menor es troba amb una família d’acollida de manera temporal.
Els arguments de l’administració
La resolució administrativa, signada el 27 de novembre, fonamenta la retirada de la custòdia en quatre indicadors de risc:
- El primer és l’estat psicològic de la mare, diagnosticada amb un trastorn d’ansietat.
- El segon és l’existència de violència masclista en l’entorn del nadó, tot i que la paternitat no consta determinada i que sobre el presumpte progenitor hi ha una ordre judicial d’allunyament.
- El tercer element fa referència a suposades situacions de risc per haver-se desplaçat puntualment a municipis on residien antics agressors. La mare sosté que només ho va fer en dues ocasions, una d’elles per una cita oficial, i que en ambdós casos va avisar prèviament els cossos policials.
- Finalment, l’administració considera un factor de risc el fet que la dona no disposi d’un habitatge propi i resideixi en un pis de protecció.
La mare té una feina estable, tot i que es troba de baixa mèdica per les seqüeles físiques i psicològiques derivades de la violència patida.
Antecedents familiars
L’expedient també té en compte la situació d’una filla anterior de la dona, nascuda quan ella tenia 19 anys. Després de denunciar una altra parella per violència de gènere, es va obrir un procediment de desemparament que va acabar amb la tutela de la menor per part de l’administració. Tot i que inicialment s’havia previst un acolliment familiar, la nena continua actualment en un centre residencial.
En l’informe sobre el nou nadó també s’esmenta que l’àvia materna no podia assumir-ne la cura, un fet que va reforçar la decisió administrativa.
Crítiques jurídiques
La defensa de la mare considera que la retirada del nadó no està prou justificada i denuncia una lectura “penalitzadora” de la violència masclista. Diversos especialistes en dret de família alerten que aquests casos posen en evidència una pràctica administrativa controvertida: utilitzar la situació de víctima com a factor de risc, en lloc de com un element que requereix suport reforçat.
Des del Departament de Drets Socials, del qual depèn la DGPPIA, s’ha defensat de manera genèrica que els processos de desemparament són decisions col·legiades i que només s’apliquen quan es detecten indicadors greus de desprotecció, tot i que no s’ha entrat en el detall del cas ni en els motius de la separació immediata mare-fill.
Un debat obert
El cas torna a obrir el debat sobre els criteris utilitzats en els desemparaments preventius i sobre el paper de l’administració en situacions de violència masclista. Advocats i entitats especialitzades reclamen més control judicial, més transparència i polítiques que prioritzin l’acompanyament de les mares en risc abans que la separació dels nadons.
Mentrestant, la mare continua el procés legal per intentar recuperar la custòdia del seu fill, mentre denuncia sentir-se “doblement castigada”: primer per la violència patida i després per una decisió administrativa que ha trencat el vincle amb el seu nadó des del primer dia.
