Catalunya continuarà creixent demogràficament durant les pròximes dècades, en contrast amb la tendència general de la Unió Europea. Segons el tercer informe sobre transformació demogràfica de la Comissió Europea, elaborat pel Centre Comú de Recerca, el país passarà dels 8,1 milions d’habitants actuals als 10 milions l’any 2050.
Això suposa un increment de gairebé el 24%, una evolució molt diferent de la prevista al conjunt de la UE, on la població arribarà al seu màxim el 2029, amb 453,3 milions de persones, i després començarà a disminuir. L’estudi calcula que el 2050 la Unió Europea baixarà fins als 445 milions d’habitants i que el 2100 quedarà per sota dels 400 milions.
També creixen el País Valencià i les Illes
La tendència també és positiva al conjunt dels Països Catalans. L’informe estima que la població passarà dels 14,8 milions actuals als 17,5 milions a mitjan segle, amb un creixement del 18%.
El País Valencià passaria dels 5,4 milions d’habitants el 2025 als 5,9 milions el 2050, amb un augment del 9%. A les Illes Balears, l’increment seria encara més intens, dels 1,2 milions actuals fins als 1,6 milions a mitjan segle.
Una Europa més vella: Un terç dels habitants tindrà 65 anys o més
Aquest creixement contrasta amb una Europa que no només perdrà població, sinó que també envellirà de manera significativa. L’informe preveu que el 2050 una de cada tres persones residents a la UE tindrà 65 anys o més, mentre que actualment aquesta proporció és d’una de cada cinc.
La Comissió Europea també destaca que l’esperança de vida continua augmentant. El 2024 ja se situava en 81,5 anys i podria arribar el 2100 als 90 anys en les dones i als 86 en els homes.
Menys població activa i més pressió sobre els serveis públics
El canvi demogràfic tindrà un impacte directe sobre el mercat laboral europeu. L’informe alerta que prop del 20% de la població en edat de treballar està fora del mercat laboral, que encara hi ha una bretxa de gènere del 10% i que uns 8 milions de joves ni estudien, ni treballen ni reben formació.
Davant la disminució de la població activa, Brussel·les considera clau impulsar la productivitat i aprofitar millor el talent disponible. L’objectiu és sostenir el creixement econòmic i preservar les finances públiques en un context de més envelliment.
Aquest envelliment també pressionarà les pensions, la sanitat i l’atenció de llarga durada. El 2022, la despesa pública vinculada a l’envelliment ja representava el 24,4% del PIB de la UE, gairebé la meitat de tota la despesa de les administracions públiques. Les projeccions apunten que aquesta factura continuarà creixent fins al 2070.
Migració, habitatge i nous equilibris territorials
L’informe també subratlla el paper de la migració en les regions que continuaran creixent. Les zones que atrauen població, tant interna com internacional, poden veure augmentada la pressió sobre els serveis públics locals, l’habitatge, la sanitat, l’educació i el transport.
En paral·lel, les regions que perden talent jove poden entrar en un cercle de declivi econòmic i demogràfic, amb menys base fiscal i més dificultats per mantenir serveis essencials.
Un altre dels grans reptes serà l’habitatge. La Comissió Europea constata que les llars són cada vegada més petites i que les unipersonals ja són el tipus més habitual a la UE. Entre el 2010 i el 2024, el nombre de llars va créixer molt més que la població, fet que incrementa la demanda d’habitatges, especialment a les ciutats.
L’estudi adverteix que en una tercera part de les regions europees la construcció no ha seguit el ritme de la demanda demogràfica, generant un desajust estructural entre població i parc d’habitatge.