El dimecres 31 de desembre Catalunya ha iniciat la tercera i última fase del desplegament previst per la llei d’eficiència judicial, amb l’entrada en vigor dels darrers 14 partits judicials: Arenys de Mar, Figueres, Manresa, Vilanova i la Geltrú, Sabadell, Terrassa, Mataró, Reus, Granollers, Tortosa, Lleida, Tarragona, Girona i Barcelona. Aquesta etapa representa el 71,8% de l’activitat judicial total a Catalunya.
Aquesta ampliació implica un impacte directe sobre 5.430 funcionaris, amb la creació de 150 noves places, fruit d’una inversió global que supera els 6,4 milions d’euros. Cal destacar que a Barcelona no s’ha completat encara tota la implantació a causa de la complexitat organitzativa que presenta aquesta ciutat; es preveu que el procés finalitzi en les pròximes setmanes o mesos per evitar interferències en l’activitat ordinària.
Evolució prèvia i distribució territorial
L’activitat judicial es concentra especialment a Barcelona —que acumula el 34,9% del volum total— mentre que en les fases anteriors s’hi van incorporar primer 33 partits (el juliol) responsables del 22,6% de l’activitat i després dos més (a l’octubre), corresponents a Badalona i L’Hospitalet de Llobregat (5,6%).
El conseller responsable del Departament de Justícia, Ramon Espadaler, ha valorat positivament el desenvolupament normatiu fins ara: "Catalunya compleix el que havíem dit en els termes que estableix la Llei", assenyalant també que aquest procés s’ha dut a terme "de manera consensuada", comptant amb la col·laboració activa tant del Tribunal Superior de Justícia com dels degans dels diferents partits judicials i dels lletrats administratius. Espadaler ha posat especial èmfasi en el suport sindical obtingut —amb un suport superior al 80%— necessari per aprovar les noves relacions laborals i els processos d’acoblament.
Aquesta reforma com un canvi estructural profund
Aquesta llei representa una transformació significativa al sistema català després de quatre dècades sense reformes estructurals comparables. El desplegament s’ha realitzat en tres fases progressives: inicialment amb 33 partits (1 de juliol), després dos més (1 d’octubre) i ara amb els restants fins a completar els 49 partits jurisdiccionals existents.
L’objectiu central és substituir els jutjats unipersonals tradicionals per tribunals d’instància dotats de serveis comuns transversals que donin cobertura a totes les unitats jurisdiccionals locals. Aquesta nova organització pretén garantir una millor redistribució del treball intern així com incrementar l'especialització dels equips professionals; conseqüentment es busca reduir progressivament els terminis processals.
Davant possibles preocupacions sobre afectacions operatives durant aquest període transitori, des del Departament es destaca que cap fase ha suposat una interrupció significativa en l’activitat habitual dels òrgans jurisdiccionals ni dels serveis administratius associats. De fet, ja durant les fases prèvies s’ha observat una recuperació ràpida seguida d’un increment sostingut en productivitat respecte als nivells previs.
L’excepcionalitat del partit judicial barceloní
Davant l’envergadura específica del partit judicial barceloní —que concentra gairebé un terç del total— el seu desplegament s’ha executat amb criteris progressius. El passat dia 31 es van posar en marxa tres centres clau: Servei Comú General, Servei Comú de Tramitació i Servei Comú d’Execució; aquests atenen respectivament el Tribunal d’Instància local així com a l’Audiència Provincial i al TSJC. Els directors responsables han estat designats pel Ministeri amb informe favorable del Departament mentre que ja s’ha completat l’assignació definitiva dels treballadors als seus llocs corresponents.
També s’han adaptat espais físics essencials dins Ciutat de la Justícia —com oficines d’atenció ciutadana o àrees específiques dedicades als àmbits mercantil o familiar— així com actualitzat el sistema informàtic e-justícia.cat perquè sigui funcional segons aquest nou esquema organitzatiu.
Aquest partit està dividit en deu àrees temàtiques diferents entre les quals destaquen civil; família; instrucció penal; violència contra dones o menors; mercantil; social; contenciós-administratiu o vigilància penitenciària. En algunes zones com civil o social encara es manté temporalment una estructura basada en plaça abans d’assolir plena especialització funcional.
Mediació obligatòria dins alguns ordres jurisdiccionals
Aquesta tercera fase també introdueix mesures destinades a potenciar els Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies (MASC) dins els ordres civil i mercantil mitjançant l’obligatorietat prèvia a interposar demanda formal. Des del Departament es valora aquesta iniciativa com “una gran aposta” per fomentar alternatives extrajudicials eficaces capaces tant d’incrementar acords com disminuir litigiositat tradicional.
Transformació també als jutjats municipals
D’altra banda, cal remarcar que aquesta reforma no només incideix sobre els caps territorials sinó també sobre les oficines locals on se substitueixen progressivament els jutjats de pau per oficines municipals orientades al servei públic proper.
En paral·lel funciona un pla específic dedicat a reforçar aquestes oficines mitjançant millores tecnològiques —com instal·lacions digitals o plataformes electròniques pilot (EjCat Lite)— formacions continuades adreçades a més mil professionals així com actuacions específiques encaminades al foment d’una justícia més accessible arreu del territori.
També destaca un programa pilot recent orientat a gestions telemàtiques entre oficines registrals municipals posant èmfasi especialment en tràmits relacionats amb matrimoni o nacionalitats.