Els castells s’han fet més alts, més complexos i més exigents. I ara, la protecció de la canalla també es posa al dia. La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), l’empresa NZI i l’Hospital Sant Joan de Déu treballen des de finals del 2024 en un nou casc casteller pensat per respondre a les necessitats actuals del pom de dalt. El projecte es troba en la fase final de disseny, amb l’optimització de talles i ajustos, i amb el desenvolupament d’un element clau: un protector facial que ampliï la zona coberta.
El calendari ja té una primera fita marcada: el primer prototip es vol presentar la tardor del 2026. Si es compleixen els terminis, serà el tercer model de casc destinat a la canalla, després dels que es van impulsar els anys 2006 i 2008.
Més protecció on el casc actual no arriba
L’objectiu és clar: reforçar la seguretat en punts especialment exposats. El nou disseny vol millorar la cobertura del front, el nas i els pòmuls, zones que amb el casc actual no queden del tot protegides. A més, el projecte vol corregir “petites mancances” detectades amb els anys, sobretot en tallatge i ajustament, perquè el casc quedi més ben fixat i no es desplaci ni basculi durant l’execució del castell.
Segons detalla la CCCC, el prototip ja preveu una ampliació de la zona frontal i lateral, i una forma que afavoreixi que el sistema de retenció mantingui el casc ben ancorat al cap, reduint el risc de moviments.
El gran repte: un protector facial útil… però no aparatós
Un dels punts més delicats del projecte és la protecció del terç superior de la cara. La solució, subratllen, no passa per un casc integral com el d’una moto: seria massa voluminós i dificultaria la mobilitat i la visió que necessita la canalla quan puja i es col·loca. La proposta va en una altra direcció: una peça complementària, dissenyada des del principi per conviure amb el casc, però independent.
El repte és trobar la forma i els materials definitius perquè sigui realment efectiva sense convertir-se en un obstacle: ha de protegir, però sense molestar la visió, ni fer-se incòmoda o feixuga.
L’experiència mèdica de Sant Joan de Déu
En aquest punt, l’assessorament mèdic juga un paper central. Especialistes de cirurgia maxil·lofacial de l’Hospital Sant Joan de Déu han aportat suport tècnic, juntament amb equips d’Innovació, Unitat 3D i Fotografia Clínica del mateix centre, per ajudar a definir criteris de protecció i encaix anatòmic.
La Coordinadora recorda que la introducció del casc va suposar una reducció dràstica dels traumatismes cranials greus, fractures i hemorràgies intracranials. De fet, sosté que des de la seva implantació generalitzada al pom de dalt no s’han registrat ni comunicat lesions amb seqüeles a llarg termini.
Ara, però, el món casteller ha canviat: més nivell tècnic i estructures més grans fan que, segons la CCCC, sigui moment de revisar i actualitzar la protecció passiva. El “casc 3.0” vol ser la resposta: més cobertura, millor ajust i una possible nova línia de protecció facial perquè la canalla continuï pujant amunt amb la màxima seguretat possible.
