Un total del 31% de les persones nascudes fora d’Espanya que viuen a Catalunya disposen de la nacionalitat espanyola. Concretament, dels més de dos milions de residents nascuts fora de l’Estat, gairebé 630.000 han adquirit la ciutadania espanyola, segons dades del Cens de Població i Habitatges publicades aquest dimecres per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) amb data d’1 de gener del 2025.
Aquesta xifra inclou tant persones que han obtingut la nacionalitat espanyola mitjançant processos d’adquisició com aquells fills d’espanyols nascuts a l’exterior o casos d’adopcions internacionals. En paraules textuals, “la població nascuda a l’estranger i amb nacionalitat espanyola representa el 30,8% dels residents forans”, destacant percentatges màxims al Vallès Oriental (39,6%) i al Baix Llobregat (37,2%).
Població estrangera en augment sostingut
Mentre això passa, les persones amb nacionalitats diferents de la espanyola continuen incrementant-se fins a representar un 18,7% del conjunt poblacional català. Aquesta proporció supera el 20% en un total de 14 comarques —dues més respecte al 2024— fet que reflecteix una presència cada cop més consolidada.
D’entre les nacionalitats estrangeres destaca clarament la marroquina, que per primera vegada supera els 300.000 habitants a Catalunya. La segueixen Colòmbia i Itàlia en segon i tercer lloc respectivament; però cal tenir en compte que un 53,6% dels residents forans provenen d’altres països no esmentats individualment.
Anàlisi territorial: distribució per comarca
L’estudi revela que els nascuts fora d’Espanya representen un 25,1%, és a dir una quarta part aproximadament de tota la població resident catalana. Hi ha tres comarques on aquesta proporció supera el 30%, concretament:
- Barcelonès: 34,1%
- Alt Empordà: 31,6%
- Segarra: 31,5%
D’altra banda hi ha tres zones on aquesta xifra no arriba ni al 15%, sent aquestes:
- Lluçanès: 11,4%
- Pallars Sobirà: 14,3%
- Moyanès: 14,6%
A nivell específic sobre la població estrangera sense nacionalitzar s’observa que també és majoritària al Barcelonès (24,9%), Segarra (30,1%), Alt Empordà (25,9%), Pla d’Urgell (22,9%) i Segrià (22,6%). En canvi les xifres més baixes són al Lluçanès (9,3%), Moianès (10,3%) i Anoia i Pallars Sobirà ambdós amb un entorn a l’11%.
Cicle anual: increment interanual significatiu
D’acord amb la comparativa respecte al període anterior s’ha registrat un augment notable en nombre absolut tant pels nascuts fora d’Espanya com per als estrangers sense nacionalitzar.
- L’increment global de la població nascuda a l’estranger se situa en 132.183 persones (+6,9%). Aquest creixement s’ha produït en totes les comarques així com Aran; destaca especialment Solsonès (+12,8%) i Lluçanès (+11.5%). Els increments més baixos són Pallars Sobirà (+1.7%) i Alta Ribagorça (+2.2%).
- D’altra banda la població estrangera ha crescut en 78.627 individus (+5.4%), també generalitzat excepte Pallars Sobirà (-0.5%). Les pujades més importants es troben als municipis Solsonès (+14.7%), Lluçanès (+12.7%), Alt Urgell (+10.8%) i Alt Penedès (+8.4%).
Població segons continent i origen geogràfic
L’origen continental dels residents forans està liderat per Amèrica amb un pes relatiu del 47.4%, seguida per Àfrica (20.7%) i Europa (20.3%). Tot considerant que molts residents han adquirit ja la ciutadania espanyola —fet especialment destacable entre europeus— existeix una excepció clara pel grup comunitari europeu degut sobretot a persones originàries d’Itàlia nascudes fora del continent europeu però amb ciutadania italiana.
L’evolució anual mostra increments rellevants entre els originaris del continent americà (74.860 nous habitants) seguits per Àfrica (29.481) així com Àsia i Oceania (22.117 noves persones). Els europeus extracomunitaris creixen menys significativament però també ho fan: +3.614 dins UE sense comptar Espanya; +1.511 des d’altres zones europees.
