Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Les benzineres de baix cost, els sortidors independents i les estacions vinculades a supermercats han contribuït a contenir l’encariment dels carburants a Catalunya després del xoc provocat per la guerra a l’Orient Mitjà. En canvi, les grans distribuïdores tendeixen a aplicar preus més elevats als territoris on tenen menys competència al seu voltant.
Aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO), que ha analitzat l’evolució de prop de 1.500 estacions de servei de Catalunya entre gener i març, abans i després de l’escalada del conflicte.
Durant aquest període, la benzina es va encarir aproximadament un 15% de manera generalitzada, mentre que el preu del dièsel va augmentar un 21%.
L’estudi també posa el focus en els ajuts públics als carburants. Segons els càlculs de l’ACCO, entre un 25% i un 30% de les subvencions aplicades al dièsel no s’haurien traslladat a una reducció equivalent del preu final, sinó que haurien acabat incrementant els marges empresarials. En el cas de la benzina, en canvi, l’ajut hauria arribat pràcticament íntegrament als consumidors.
Més competència, preus més baixos
Un dels resultats més clars de l’informe és l’efecte de la competència entre benzineres pròximes. Segons l’anàlisi, una estació de servei que tingui deu competidors en un radi d’aproximadament d'una milla —uns 1,6 quilòmetres— presenta, de mitjana, uns preus al voltant d’un 2% inferiors als d’una benzinera que opera sense competència pròxima.
La presència de benzineres independents, de baix cost o vinculades a supermercats exerceix una pressió especialment significativa sobre els preus de les grans distribuïdores.
L’estudi conclou, per tant, que aquestes alternatives no només ofereixen habitualment carburants més econòmics, sinó que també poden obligar les grans marques a ajustar els seus preus quan comparteixen mercat.
Les ‘low cost’ han apujat més els preus, però continuen sent més barates
Paradoxalment, les benzineres de baix cost són les que més han incrementat els preus percentualment durant el període analitzat. L’explicació és que partien d’uns nivells considerablement més baixos. Les grans cadenes han registrat increments més moderats, però continuen situant els seus preus per sobre dels operadors més econòmics.
Aquesta evolució ha fet que la diferència entre unes i altres s’hagi reduït a menys de la meitat des de l’esclat del conflicte a l’Orient Mitjà. L’informe planteja diverses possibles explicacions, però adverteix que no hi ha prou informació del mercat majorista per determinar què ha passat exactament.
Dubtes sobre el paper de les grans distribuïdores
El professor de la UAB i coautor de l’estudi Jordi Perdiguero apunta dues hipòtesis per explicar per què les benzineres barates han repercutit amb més intensitat l’encariment.
Una possibilitat és que aquests operadors treballessin inicialment amb marges més estrets i, per tant, tinguessin menys capacitat per absorbir l’augment dels costos.
Una altra hipòtesi és que les grans distribuïdores, que també subministren carburants a moltes estacions independents, haguessin apujat els preus majoristes als seus clients mentre contenien més els preus de les benzineres pròpies.
L’estudi, però, no conclou que això hagi succeït. Precisament, els autors reclamen més transparència per poder analitzar el funcionament d’un mercat majorista concentrat en un nombre reduït d’operadors.
Competència reclama facilitar l’obertura de noves benzineres
A partir dels resultats, l’ACCO proposa reduir les barreres administratives per facilitar l’entrada de nous operadors i evitar una concentració excessiva de determinades marques en mercats locals. També planteja augmentar la supervisió del mercat majorista per conèixer millor com fixen els preus les grans distribuïdores.
Pel que fa als ajuts públics, l’autoritat aposta per substituir les subvencions generalitzades als carburants per mesures més dirigides a les llars que necessiten suport, com ara transferències directes a les famílies vulnerables.
Els autors recorden que els carburants tenen una demanda poc flexible: molts ciutadans continuen necessitant comprar benzina o dièsel encara que el preu augmenti. En conseqüència, els encariments redueixen directament la renda disponible de les famílies i també poden repercutir en altres productes a través de l’augment dels costos de transport.
