Catalunya compleix aquest divendres dos anys de la detecció del primer cas de coronavirus en un escenari de descens dels indicadors epidemiològics després de l’impacte de la sisena onada de la pandèmia.
El 25 de febrer del 2020 la Conselleria de Salut va confirmar el primer cas a Catalunya: una dona de 36 anys d’origen italià que va donar positiu després d’un viatge realitzat a Itàlia, concretament a la zona del nord del país, una de les més afectades durant la primera onada a Europa.
Des de llavors, Catalunya ha comptabilitzat 2.391.092 casos confirmats acumulats i han mort 26.549 persones, dels quals 1.840.807 positius i 5.984 defuncions s’han registrat en un darrer any, marcat per tres noves onades en què hi ha hagut molta més infecció que a les tres primeres.
De nou, la situació d’emergència sanitària ha provocat que, durant el darrer any, l’administració catalana dictés una sèrie de restriccions a la vida social dels catalans que han anat variant segons la virulència de la malaltia, encara que han estat menys contundents que a el primer any de pandèmia.
L’aparició de noves variants, com la Delta i l’Òmicron, amb una capacitat de transmissió més gran en comparació amb ceps anteriors, ha repercutit en una cinquena i un sisena onada amb xifres de contagis més elevades que han impactat, sobretot, en l’atenció primària.
Com que hi ha molts més casos però de menor gravetat, la pressió assistencial s’ha situat més en els centres d’atenció primària (CAP), responsables de la realització de test diagnòstics, seguiment de contactes i de la campanya de vacunació, entre d’altres, amb becs de més de 10.000 visites per Covid-19 en un dia.
CANVI A LA GESTIÓ
Tot i això, actualment més d’un 86% de la població catalana té algun tipus d’immunitat, ja sigui perquè s’ha infectat i ha generat anticossos de forma natural o perquè té la pauta completa de vacunació, una taxa que condiciona el virus perquè li costa més replicar-se i, en cas de contagi, els casos són més lleus.
Aquesta situació ha portat el Govern a plantejar un canvi en la gestió de la pandèmia a partir d’aquesta primavera, sempre que els casos siguin lleus, del que ja s’han vist algunes mesures a l’àmbit escolar com la retirada de la mascareta als patis i l’eliminació de les quarantenes dels contactes estrets d’un cas positiu.
El conseller de Salut de la Generalitat, Josep Maria Argimon, ha ressaltat aquesta setmana que “sempre regirà el criteri de prudència” malgrat la desescalada de restriccions, però amb la voluntat de descarregar, flexibilitzar i anar normalitzant a poc a poc la vida, a paraules.
El conseller va assegurar dilluns que el primer lloc on considera que s’ha d’aixecar l’ús obligatori de la mascareta a l’interior és a l’àmbit educatiu, començant pels més petits i anar traient aquesta mesura gradualment: “Això també ens arribarà als adults”.
Argimon va avançar que reclamarà aquesta mesura en una setmana o dues, començant pels grups escolars de menys edat i anar escalant la flexibilització de l’ús de la màscara de forma progressiva a la resta d’edats fins a arribar a la població general, tot i que encara no ha concretat cap data.
