El centre SPOTT de la Diputació de Barcelona, el primer equipament d’atenció a drogodependències de la ciutat, ha commemorat aquest dimarts el 40è aniversari de la seva posada en marxa. Els professionals alerten que durant els darrers anys han notat un augment de les addicions de comportament en adolescents i joves menors de 20 anys, una problemàtica que s’ha accentuat encara més amb l’arribada de la pandèmia de la covid. Així, les addicions a les pantalles o el joc en línia són algunes de les problemàtiques principals, acompanyades del consum de cànnabis i agreujades per altres possibles patologies, com és el cas dels trastorns mentals. Des de l’any 2014 el centre ha atès uns 2.200 casos de joves i les seves famílies.
L’equipament va iniciar la seva activitat l’any 1981 com un centre pioner en la prevenció i intervenció de les addiccions i una referència per a les ciutats i pobles de la província de Barcelona. En aquest sentit, SPOTT dota els ens locals de recursos tècnics, materials i econòmics per portar a terme les seves polítiques en matèria de prevenció, però també ofereix un servei gratuït d’atenció especialitzada i integral als usuaris.
L’origen se situa en l’atenció d’una problemàtica social vinculada al creixement del consum de l’heroïna que es va estendre els anys 80 amb un impacte social i generacional devastador, que va coincidir amb l’aparició de la SIDA. La dècada dels 90, per contra, va venir marcada per les drogues de síntesi, la cocaïna i el policonsum, que també van crear una alarma en la societat.
Així ho ha explicat la presidenta àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, subratllant que va ser llavors quan es va donar servei als municipis que patien en barris “molt concrets” els impactes i les conseqüències d’aquestes problemàtiques, “no només des d’una perspectiva sanitària”, sinó també psico-social.
A l’inici l’SPOTT actuava només un recurs assistencial, però poc a poc va anar “evolucionant” en funció de les demandes. El canvi de tendència va arribar a partir del 2000, quan es va detectar una disminució en l’edat d’inici de les addiccions i el consum entre adolescents de cànnabis, alcohol i inhalants.
En aquest sentit, a partir del 2014 i davant la manca de recursos especialitzats en el tractament d’addiccions entre els adolescents i les seves famílies, la Diputació de Barcelona va decidir reorientar el centre i convertir-lo en un equipament especialitzat en l’atenció d’aquests col·lectius.
Cànnabis, pantalles i joc
Actualment la demanda s’ha mantingut i els joves continuen com el col·lectiu que més tracten els professionals del centre. Tal com explica la cap de subsecció d’intervenció en drogodependències, Gemma García, als adolescents els costa acceptar que tenen una addicció o una patologia, per tant, la demanda sol venir “per part de les famílies”. “A partir d’aquestes peticions intentem que l’adolescent es vinculi”, apunta García.
Pel que fa a les substàncies, després d’un repunt dels inhalants el 2006, darrerament, explica que han treballat més amb tranquil·litzants, com és el cas dels cànnabis. Si bé el policonsum d’abans estava més associat al tabac i l’alcohol, han notat un “canvi de tendència” i ara veuen més presència d’altres substàncies com l’èxtasi o la cocaïna. Pel que fa a les de tipus comportamental, destaca l’addicció a les pantalles i els jocs en línia.
