Quan ara fa un any, poc després de dos quarts d’una del migdia, Espanya va viure una gran apagada elèctrica que va deixar també el teixit empresarial a les fosques. Algunes companyies van poder reaccionar amb grups electrògens, però la majoria van haver d’aturar l’activitat, amb pèrdues milionàries per material malmès, maquinària afectada i el conegut lucre cessant.
Un any després, la situació no ha millorat. Les empreses se senten abandonades, sense compensacions i igual de vulnerables davant un possible nou incident.
Indignació generalitzada del teixit empresarial
Segons explica el Nacional, les principals organitzacions com Foment del Treball, Pimec, la Cambra de Comerç de Barcelona o la Unió Patronal Metal·lúrgica denuncien que ni empreses ni ciutadans han estat tinguts en compte.
Critiquen que les indemnitzacions, quan arriben, són lentes i insuficients, i alerten que la xarxa elèctrica no ha millorat prou per evitar una nova crisi.
Sense responsables clars ni xifres definitives
Un dels grans problemes és que encara no s’ha determinat qui és el responsable final de l’apagada. Tot i que el gestor de la xarxa és Redeia (Red Eléctrica), la investigació continua oberta a la CNMC.
Això dificulta les reclamacions. Les asseguradores gestionen demandes multimilionàries, però sense una xifra global clara.
Segons Pimec, les pimes catalanes van perdre uns 878 milions d’euros, mentre que la CEOE eleva el cost a 1.600 milions a Espanya.
Les asseguradores, al punt de mira
Les empreses denuncien que les asseguradores cobreixen només danys directes, però no el lucre cessant.
És a dir, es paga un congelador espatllat o una màquina avariada, però no les pèrdues per no poder produir o vendre durant dies. En alguns casos, ni tan sols grans indústries amb danys greus han cobrat compensacions.
Factures més cares i pressió energètica
L’impacte també ha arribat a les famílies. Segons el sector, la factura energètica ha pujat entre un 7% i un 13%, per la reactivació de centrals de gas després de l’incident, més cares però necessàries per garantir el subministrament.
Termini de reclamacions i risc de repetició
El temps per reclamar s’esgota: mentre que la legislació catalana permet fins a tres anys, en l’àmbit estatal el termini és d’un any, fet que pressiona empreses i asseguradores.
Les patronals reclamen que sigui l’Estat qui indemnitzi directament i després reclami als responsables.
Pot tornar a passar?
Tot i que el sistema de transport elèctric es considera robust, la xarxa de distribució és vista com a insuficient i fins i tot empitjorada.
Des de la Cambra de Comerç de Barcelona alerten que, si es repetís una apagada, el 95% de les pimes en patirien les conseqüències.
El sector coincideix en una idea: el que va passar era improbable, però ja ha passat. I, per tant, no es pot descartar que torni a passar.