WhatsApp, l’aplicació de missatgeria més utilitzada al nostre país, segueix guanyant terreny i s’ha convertit en una eina de comunicació imprescindible. Tot i que darrerament s’han descobert molts trucs per utilitzar-lo de manera més eficaç o per aconseguir funcions diferents, algunes de les coses que fem quan enviem missatges poden ser prou il·legals fins al punt de portar-nos als tribunals, com fer una captura de pantalla.
Òbviament, podem fer captures de pantalla en moltes situacions diferents. Des de converses amb persones que ens agrada enviar al nostre grup d’amics i demanar consell o simplement expressar emocions, fins a registrar missatges d’assetjament o bullying, que després podem adjuntar a la denúncia corresponent com a prova.
Encara que no es faci amb mala intenció, hem d’anar amb compte a l’hora de difondre allò que capturem, perquè estaríem incomplint la protecció de dades si la persona amb qui parlem pogués identificar-se directament o indirectament en la conversa. Ja sigui perquè a la foto es veu la seva imatge de perfil, el seu nom de contacte o el seu número de telèfon, la persona que hem “capturat” podria demanar una indemnització per danys i perjudicis perquè es tracta d’una vulneració del dret a la intimitat.
A més, tot depèn del context de la conversa. Si hagués contingut íntim o personal de la persona, no s’ha de difondre la captura, i molt menys en cas de contingut explícit o sexual, que pot ser constitutiu de delicte de revelació de secrets, que, igual com vulnerar la intimitat, ens podrà portar davant del jutge, sense tenir en compte, d’altra banda, de com d’immoral és compartir contingut d’aquest tipus sense el consentiment de la víctima.
Això és extensiu a la protecció d’altres coses, com les dades, fotografies, vídeos o àudios privats de terceres persones sense el consentiment. És obvi que si és una conversa sense perill per a la víctima, no és qüestió de preocupar-se, però utilitzar eines tecnològiques per exposar públicament una altra persona amb les seves imatges enviades de forma privada és, a part de poc ètic, immoral i inútil, il·legal. Per tant, és millor pensar-ho dues vegades abans de difondre segons quin contingut.
De fet, si la víctima es veu implicada en una situació complicada per la difusió de la seva intimitat, podria denunciar per lesionar la seva pròpia imatge i violar el seu dret a l’honor. En situacions semblants, és també revisable i, de vegades, il·legal, ja que suposa també una violació de la seva privacitat.
