La presència de caques de gos als carrers continua sent una de les queixes més recurrents dels veïns arreu de Catalunya. Davant aquesta problemàtica persistent, cada cop més ajuntaments aposten per mesures innovadores com l’ADN caní, un sistema que permet identificar el propietari d’un animal a partir de l’anàlisi de les deposicions i sancionar-lo.
Actualment, una vintena de municipis catalans ja l'utilitzen
El funcionament és senzill, però requereix una base prèvia: els propietaris han de censar els seus gossos i sotmetre’ls a un test genètic. Així, quan es troba una femta al carrer, es pot analitzar i comparar amb la base de dades per identificar-ne l’origen.
A Catalunya ja hi ha una vintena de municipis que han implementat aquest sistema, mentre que al conjunt de l’Estat la xifra s’eleva fins a una vuitantena. El País Valencià lidera clarament el desplegament, amb 45 municipis, mentre que en altres territoris com Galícia, Extremadura o el País Basc encara no s’ha aplicat.
Exemples d'èxit i resultats desiguals
Caldes de Montbui va ser pioner el 2018 i ja disposa de més de 2.200 perfils genètics registrats. Segons el regidor d’Acció Climàtica, Jordi Martín, la mesura ha tingut un efecte dissuasiu clar: “El poble està molt més net. Saben que fem l’ADN caní i, per tant, la gent s’ho pensa dues vegades”.
A Sant Joan de Vilatorrada, amb gairebé una dècada d’experiència, el 96% dels gossos estan registrats. Això ha permès identificar fins al 70% de les mostres analitzades durant l’últim any, una xifra molt superior als inicis del projecte.
En canvi, altres municipis com Montmeló presenten resultats més discrets: des del 2020 s’han analitzat 232 mostres, però només en 34 casos s’ha pogut identificar el propietari.
Tarragona, la ciutat més gran amb aquesta mesura
Durant els pròxims mesos diversos municipis del país se sumaran aquest sistema, com ara Igualada, Martorell i Arenys de Munt.
Tarragona serà la ciutat més gran del país a fer-ho i la tercera de l'Estat, darrere de Màlaga i Alcalá de Henares.
Des del passat 10 de febrer, l'Ajuntament de Tarragona va iniciar la campanya informativa i va donar un termini de sis mesos per completar el cens amb una sanció de 1.500 euros per no tenir l'ADN censat.
Els animals hauran de passar per la clínica veterinària, on se'ls agafarà una mostra genètica, que se seqüenciarà en un laboratori. Les dades s'afegiran al registre ja existent i s'hi podrà accedir a través d'un codi QR que els animals duran en una placa penjada al coll.
L'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales va defensar la iniciativa assegurant que l'objectiu no és ingressar diners per les multes: "Aquesta no és una mesura recaptatòria, tant de bo no recaptem ni un cèntim; és uina mesura de civisme". Per altra banda, va remarcar que el registre ajuda a protegir "els animals, l'espai públic i el conjunt de la ciutadania".
La clau: una base de dades completa
Els experts coincideixen que l’eficàcia del sistema depèn directament del nombre de gossos registrats. Com més completa és la base de dades, més probabilitats hi ha d’identificar els infractors i aplicar sancions.
Per això, molts ajuntaments combinen el sistema amb campanyes informatives per fomentar la participació ciutadana i garantir-ne el funcionament.
Multes més altes, l'alternavida d'altres municipis
No tots els municipis, però, opten per aquesta via. Alguns han descartat l’ADN caní pel seu cost i complexitat, i han apostat per incrementar les sancions.
És el cas de Viladecans, on les multes poden arribar als 1.200 euros per no recollir els excrements. L’alcaldessa, Olga Morales, ho resumeix així: “Quan toquem la butxaca del veí jo crec que s’entén molt millor la necessitat de ser cívics”.
A més, el municipi ha impulsat la campanya “Quina merda!” per conscienciar la ciutadania sobre l’impacte d’aquestes conductes. I és que els costos són elevats: en els darrers quatre anys s’han hagut de substituir 208 columnes per corrosió causada pels orins, amb una despesa superior als 230.000 euros.
Entre tecnologia i sancions, els ajuntaments busquen fórmules per resoldre un problema quotidià que continua generant malestar als carrers.