Una norantena de personalitats catalanes dels àmbits de l’educació, la llengua, la cultura, la política, l’economia o l’advocacia han alertat que el pacte de política lingüística assolit per ERC, Junts per Catalunya, PSC i comuns suposa una “renúncia perillosa, estèril i gratuïta”, així com un “retrocés amenaçador” per al futur del català “en un àmbit que és clau” per normalitzar-lo, que és l’educatiu.
En un manifest, els signants alerten que la incorporació “explícita” de la vehicularitat del castellà en una llei catalana “representaria un pas enrere que el català no es pot permetre en la situació de feblesa actual, accentuada entre la població més jove”. Per això reclamen als grups parlamentaris que votin en contra de la proposició.
Els signants del text opinen que la modificació de la llei de política lingüística que proposa el pacte -del qual hores després de presentar-lo Junts per Catalunya se’n va desdir- no serviria per donar resposta als requeriments judicials de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya “que pretén imposar un mínim del 25% d’hores lectives en una de les dues llengües oficials”.
Alhora subratllen que el Govern “no pot cedir a l’embat judicial” que “sense cap criteri pedagògic” pretén “tombar” un model que “afavoreix la cohesió social” i que compta amb el suport de la “immensa majoria” de la societat. En aquest sentit lamenten que l’executiu català “ja va cedir” quan l’any 2020 “no va exigir” al seu homòleg espanyol la “retirada” del recurs que ha acabat originant la sentència.
També alerten que el català és una “aportació singular insubstituïble” al patrimoni de la humanitat i que els “llargs períodes de persecució política, legal i administrativa” l’han col·locat en una situació de “minorització” en tots els àmbits i “n’han accelerat” el procés de substitució lingüística.
Per tot plegat demanen als grups parlamentaris que votin en contra de la proposició de modificació, que reforcin i assegurin el català com a llengua del sistema educatiu, com també l’occità a l’Aran, que garanteixin la no discriminació dels alumnes en l’accés al coneixement i a l’ús del català, que col·laborin amb les institucions d’altres territoris de parla catalana per optimitzar recursos i que fomentin el català a l’escola fent-lo “útil, necessari i atractiu també fora dels centres educatius”.
Entre els signants del manifest hi ha escriptors com Bel Olid, Irene Solà, Jaume Cabré, Màrius Serra, Matthew Tree, Núria Cadenes, Enric Gomà o Biel Mesquida, filòlegs com Pau Vidal, Blanca Llum Vidal o Toni Strubell, mestres com Iolanda Segura, Joaquim Arenas o Jordi Muñoz, economistes com Clara Ponsatí, Elisenda Paluzie o Ada Ferrer, periodistes o fotoperiodistes com Vicent Partal, Albano Dante Fachin, Antonio Baños o Jordi Borràs, polítics o expolítics com Dolors Sabaté, Gabriela Serra o Josep-Lluís Carod-Rovira, músics com Cesk Freixas o Joan Reig o actors com Joel Joan, Oriol Grau o Alba Pujol.
