La crisi de l’habitatge genera un ampli consens sobre la necessitat d’actuar. El 76,3% dels ciutadans considera que l’Estat hauria d’intervenir en el mercat immobiliari “tant com sigui necessari” per garantir l’accés a un habitatge, mentre que un 18,8% prefereix que no interfereixi en la dinàmica de l’oferta i la demanda.
Així ho recull el Baròmetre d’Habitatge 2026 del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), elaborat a partir de 6.021 entrevistes fetes entre el 22 i el 30 de juny. El 86,9% dels participants assegura que la situació de l’habitatge els preocupa molt o bastant i el 41,5% afirma que els perjudica directament.
Un 91% reclama més habitatge públic
La mesura amb un dels consensos més amplis és augmentar el parc públic: el 91,4% defensa que les administracions construeixin més habitatges d’aquest tipus.
A més, el 79% considera que les polítiques públiques haurien de prioritzar l’habitatge com un dret constitucional, mentre que el 13,5% aposta per tractar-lo principalment com un bé de mercat.
Entre les mesures concretes, el 75,7% es mostra partidari de limitar els pisos turístics, prop del 72% defensa augmentar els impostos als grans tenidors i set de cada deu donarien suport a congelar els preus del lloguer durant dos anys.
La proposta que obté més suport és, però, una rebaixa d’impostos per facilitar la compra del primer habitatge, amb un 95,4%. També un 85,7% defensa reforçar les garanties dels propietaris davant possibles impagaments.
En canvi, l’expropiació d’habitatges buits divideix més els enquestats: un 40% hi està a favor, mentre que un 54,3% s’hi oposa.
La congelació dels lloguers també divideix els electorats
El desglossament per record de vot mostra diferències significatives. Segons el CIS, el suport a congelar els lloguers durant dos anys arriba al 82,6% entre els votants del PSOE, al 87,2% entre els de Sumar i al 84,8% entre els d’ERC.
Entre els electors del PP el suport és del 53,1%, entre els de Vox del 49% i entre els de Junts del 47,8%.
La propietat continua sent l’opció preferida
Tot i les dificultats d’accés, el 93,5% dels participants afirma que preferiria viure en un habitatge de propietat i només el 5,4% optaria pel lloguer.
Actualment, un 55% dels enquestats és propietari de l’habitatge on viu i un 24,1% resideix de lloguer. Entre els propietaris, més de la meitat ja han acabat de pagar l’immoble.
Però les perspectives de compra són molt més limitades. El 80,6% no té previst adquirir cap habitatge durant els pròxims dos anys. Entre aquells que voldrien ser propietaris, però descarten comprar, el principal obstacle és econòmic: el 80,7% no té prou diners per pagar l’entrada i el 71,3% considera insuficients els seus ingressos per assumir les quotes.
Els preus també frenen l’emancipació
Les dificultats es repeteixen entre les persones que comparteixen pis o continuen vivint amb familiars. Sis de cada deu no preveuen traslladar-se a un habitatge independent durant el pròxim any.
Entre elles, el 85,6% assenyala que els preus de compra són massa elevats per als seus ingressos i el 84,9% apunta directament al cost dels lloguers. Un 77% també afirma que no disposa dels diners necessaris per afrontar una entrada o una fiança.
El baròmetre evidencia així una paradoxa: la propietat continua sent l’opció residencial preferida de manera molt majoritària, però bona part de la població que encara no hi ha accedit veu cada vegada més difícil poder fer-ho.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat