L’alça de les despeses de la llar; l’ocupació il·legal i el preu de compra d’un immoble són les principals preocupacions dels catalans entorn de l’habitatge, mentre que l’accessibilitat de l’edifici se situa en l’últim lloc. Aquestes són algunes de les conclusions de l’I Baròmetre de l’Habitatge ‘Planeta Propietario’ desenvolupat pel Grup Mutua Propietarios per a conèixer les inquietuds de la població sobre l’habitatge.
‘Planeta Propietario’ parteix dels estudis realitzats en els últims anys i compara anualment les respostes de més de 2.300 espanyols (més de 500 són catalans) per a mesurar l’estat de l’opinió pública davant una de les qüestions que més preocupen als ciutadans. “L’habitatge és un bé de primera necessitat i, alhora, la inversió més important dels catalans, sent una de les decisions financeres més rellevants de la seva vida”, explica Laura López Demarbre, Subdirectora General d’Estratègia, Clients i Canals Alternatius del Grup Mutua Propietarios.
L’informe, que també analitza i compara l’evolució dels hàbits i de les despeses relacionades amb l’habitatge, destaca que un 42% dels ingressos que entren en una llar es destinen a pagar la hipoteca o el lloguer, les factures dels subministraments i la cistella de la compra. Un percentatge que s’eleva fins al 74% a les llars amb ingressos de fins a 1.000 euros; supera el 60% entre les persones que viuen de lloguer i s’emporta el 50% dels ingressos dels qui viuen sols.
“Davant d’aquestes dades, algunes llars s’enfronten a limitacions econòmiques o financeres que les fan vulnerables davant de situacions inesperades, despeses imprevistes o, fins i tot, per a poder pagar altres despeses recurrents”, explica López Demarbre.
En aquest àmbit, el Baròmetre destaca que, dels 2.894 euros d’ingressos mitjans mensuals de la llar, un 9,6% es destina a pagar els subministraments bàsics -llum, gas i combustible-. Una despesa que se situa en una mitjana de 191,94 euros al mes, però 19 euros per sota de 2022, quan es va situar en els 211 €. No obstant això, per a les llars mileuristes, aquesta quantitat compromet fins al 21% dels ingressos totals, la qual cosa pot comportar un increment de famílies en situació de pobresa energètica.
Els hàbits del confinament
En l’àmbit de la rehabilitació de la llar, un 25% de les llars consultades van realitzar reformes en l’últim any, enfront del 40% de les llars que també ho van fer en 2021 coincidint amb la postpandèmia. Llavors, el principal motiu per a fer reformes a la llar era aconseguir espais més funcionals (43%) – convertir el saló en despatx, gimnàs o una zona lúdica, depenent del moment del dia-, mentre que ara les motivacions es focalitzen a arreglar algun desperfecte (42%) o millorar l’aparença (48%), sent la funcionalitat només el principal motiu del 33% de les obres.
També el confinament va canviar els nostres costums que ara tornen a adaptar-se a una situació de normalitat. Així, mentre que, en 2022, envers la meitat dels catalans encara arrossegava hàbits adquirits durant la pandèmia, aquest percentatge s’ha reduït considerablement: relacionar-se de manera virtual ha passat del 67% en 2022 al 17% en 2023; fer esport a casa, del 50% al 15%; teletreballar del 44% al 21% i demanar menjar a domicili, del 35% a l’11%. Per contra, es manté l’ús intensiu de l’internet i veure la televisió a través de plataformes.
Pessimisme davant de les despeses
D’acord amb l’I Baròmetre de l’Habitatge ‘Planeta Propietario’, el 25% dels catalans pronostica que el cost de l’habitatge en 2024 s’incrementarà molt, una xifra pessimista però dinou punts per sota que en 2023. “Aquest pessimisme més moderat podria deures al fet que considerem que el cost de l’habitatge ha aconseguit el seu punt màxim i, per tant, s’espera que en un futur pròxim s’estabilitzi o, com a mínim, no continuï al mateix ritme de creixement que fins al moment”, explica López Demarbre. No obstant això, un 60% dels catalans creu que augmentarà una mica vs. un 12% que considera que els preus de l’habitatge es mantindran igual.
