Les 10 cadenes de supermercats que controlen bona part del que mengem a Catalunya

Un estudi de l’IDRA alerta de la concentració del sector agroalimentari, la pèrdua de pagesia i el pes creixent d’un model orientat a alimentar bestiar i exportar

20 de juliol de 2026 a les 10:15h

El sistema agroalimentari català està cada cop més concentrat en menys mans. Un estudi de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona alerta que deu cadenes de supermercats controlen el 65% de les vendes d’aliments a Catalunya, mentre que grans empreses també dominen sectors clau com el porcí, l’aviram, la fruita, l’oli o la pesca.

L’informe analitza el recorregut dels aliments des de la producció fins al consum i constata que, a mesura que s’avança en la cadena, el nombre d’operadors es redueix de manera significativa. A Catalunya hi ha 48.891 explotacions agràries i prop de 20.000 comerços alimentaris, però bona part de les vendes es concentra en una desena de grans cadenes.

Entre les empreses amb més pes hi ha Mercadona, Bon Preu-Esclat, Carrefour, Lidl, Consum i bonÀrea. Segons l’IDRA, aquesta concentració està debilitant els circuits de proximitat i reduint la capacitat productiva del territori.

 

El porcí, el cas més evident

L’estudi situa el sector porcí com l’exemple més avançat d’aquest procés. En les últimes quatre dècades han desaparegut unes 15.000 explotacions i han tancat 200 escorxadors municipals, mentre que la mida mitjana de les granges s’ha multiplicat per quinze.

Actualment, bona part del sector gira al voltant de cinc grans empreses: Vall Companys, BonÀrea, Casa Tarradellas, Costa Brava Foods i Olot Meats. La indústria porcina sacrifica uns 23 milions d’animals cada any, representa el 36% de la producció final agrària catalana i exporta la meitat del producte.

Aquesta orientació també es reflecteix en l’ús de la producció agrària. Segons l’informe, només el 45% de la producció agroalimentària catalana es destina directament a l’alimentació humana, mentre que el 55% serveix per alimentar bestiar.

 

Catalunya perd 4.600 pagesos en deu anys

Una de les conseqüències que assenyala l’IDRA és la pèrdua progressiva de pagesia. En l’última dècada, Catalunya ha perdut 4.600 pagesos, mentre que la presència de persones jurídiques al sector rural ha crescut un 28%.

Els autors vinculen aquesta evolució amb la industrialització del model agroalimentari i amb el pes creixent de grans operadors en la producció, transformació i distribució dels aliments.

L’estudi també relaciona aquests canvis amb els hàbits de consum. En els últims cinquanta anys, el consum de carn s’ha duplicat, i el d’aliments ultraprocessats s’ha triplicat en tres dècades. Alhora, els preus dels aliments han pujat un 34% en sis anys i prop del 30% dels aliments produïts acaben malbaratats.

Davant d’aquest escenari, l’informe reclama reorientar les polítiques públiques i avançar cap a una planificació i una governança més democràtica de les cadenes agroalimentàries.

Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara