Gemma Badia: “Gavà viurà una reforma com no s’ha vist des de fa 15 anys”

Gavà es prepara per una segona meitat del mandat en què l’habitatge, l’urbanisme o els projectes esportius transformaran el municipi del Baix Llobregat. De fet, l’Ajuntament ha reorganitzat el seu govern municipal per donar sortida a aquests “projectes estratègics”. Parlem d’aquests canvis amb la seva alcaldessa, Gemma Badia, que també repassa l’estat de la seguretat -àrea que lidera-, les solucions per la manca de sorra a la platja o la “tranquil·litat” que li ha traslladat el Govern de la Generalitat pel que fa a la “pau acústica” dels veïns amb l’aeroport.

Arriben a l’equador del mandat amb canvis al govern. Per què han aplicat aquestes modificacions?
La segona part del mandat demanda moltíssima actuació en via pública, projectes, urbanisme o habitatge. El que he volgut amb aquest petit canvi és posar la part d’urbanisme centralitzada amb l’habitatge i l’ecologia. Crec que han d’anar de la mà i ens assegura que els fronts que preocupen a la ciutadania vagin molt ben lligats. D’altra banda, la tinença que portava esports també portava gent gran, un col·lectiu que s’ha de dinamitzar molt. Com que venen molts projectes esportius, hem decidit separar-les.

Volen ser un “referent esportiu” amb els diversos projectes esportius que posaran ara en marxa. Què veurem?
La primera actuació que s’està licitant és la base nàutica. És obrir Gavà a l’esport marítim. Hem preparat una licitació que preserva els serveis del barri, oferint-ne inclús més dins del centre cívic, però que també aposta per una oferta esportiva que volem que arribi a les escoles amb preus assequibles. Després ve la piscina descoberta, que és una petició des de fa molt de temps. Hi havia el compromís i el projecte inicial s’està treballant.

D’altra banda, tenim una reforma de quasi 2 milions d’euros del pavelló Jacme March. S’arregla tot, pràcticament en tindrem un de nou. A Can Torelló fem pistes de volley platja i adaptem punts de la via pública a l’esport. A més, estem treballant perquè les Massotes tingui un pavelló, que necessita Gavà. L’activitat física i l’esport van de la mà del nostre projecte de ciutat.

“L’activitat física i l’esport van de la mà del nostre projecte de ciutat”.

Tenen moltes coses en cartera per aquests dos anys.
Tinc moltes coses i moltes ganes. Els projectes passen per remodelacions de carrers, campanyes d’asfaltatge de més d’un milió d’euros, voreres, ombres o parcs infantils. La cuina de l’administració pública és molt lenta i ara tot comença. La intenció és arribar amb molt pocs problemes d’obres el més aviat possible. Que s’apliquin de manera ràpida i solvent. Farem una reforma de la ciutat com no s’ha vist des de fa 15 anys. Quan es vegin els canvis, la imatge serà molt positiva i d’una Gavà que t’estimes.

L’any passat es queixava de la manca d’implicació del govern de la Generalitat amb qüestions com l’habitatge. Això ha canviat?
És obvi el canvi de tendència. Des del pla sectorial territorial d’habitatge fins al pla 50.000. Nosaltres fa dos mesos vam signar un protocol amb la consellera per desenvolupar 400 habitatges de protecció oficial en els pròxims anys. La Generalitat s’ha posat les piles. El projecte està més que justificat en un municipi com Gavà, que tenim 3.000 persones que no volen marxar o volen tornar al municipi.

Com diu, hi ha un gran nombre de persones que volen continuar vivint a la ciutat. Quins projectes d’habitatge desplegarà Gavà?
A l’última promoció, les condicions que vam marcar eren que fossis de Gavà, que volguessis tornar-hi o que hi treballessis. Tot va quedar assignat a gent de Gavà. És a dir, la demanda és real. Els projectes d’habitatge passen per habitatge dotacional al mig del poble, el Roca City que oferirà un bon nombre d’habitatges de protecció oficial o els habitatges d’HPO a la part de Can Ribes. Estem sent responsables amb l’oferta que es demanda.

“El canvi de tendència amb l’habitatge és obvi. La Generalitat s’ha posat les piles”

El tercer CAP va segons el calendari. Ara afegeixen la demanda de recuperar el consultori a Gavà Mar. És optimista?
La consellera va venir a visitar les obres del CAP 3. No serà com el CAP 1 o el CAP 2. En aquest cas és un CAP d’especialitats amb radiologia, pediatria o salut mental. Una oferta imprescindible per la ciutat. A banda, necessitem la recuperació dels serveis a Gavà Mar. Soc més que optimista i crec que la cosa anirà d’una manera progressiva. Tots els moviments han d’estar justificats, però amb una població censada de més de 6.200 persones està més que justificat. Si vas avui al centre encara t’hi trobes les lliteres o les taules. La rehabilitació és mínima.

Com ho farien?
La fórmula que hem parlat amb la consellera seria que nosaltres ho preparem perquè puguin entrar quan vulguin i només faltaria que ens posessin la gent. És només xapa i pintura. Funciona tot. Ara bé, no serà un desembarcament a tot gas. Serà de manera progressiva per veure que la ciutadania hi va. Crec que el barri està preparat per demostrar que fa falta.

Destaquen les bones dades en seguretat, però hi ha algun punt en què vulguin incidir?
En dades estic molt satisfeta. Sobretot quan et posen sobre el mapa que Gavà és la ciutat que té la tendència de delictes més a la baixa. La millores poden estar en l’incivisme. Molta gent que ve de fora a la platja no tenen el sentiment de pertinença i ens podem trobar brutícia o gent que fa coses que no toquen. Aquí podem actuar més, però ha d’anar de la mà del civisme.

“Gavà és la ciutat de l’entorn amb la tendència delictiva més a la baixa”

S’ha posat molt el focus en la multireincidència. Gavà també ho pateix?
La multireincidència és un tema de tothom i és desgastant per la ciutadania i la policia. Soc molt rotunda. Totes les propostes que hi posin límit seran benvingudes i alabades. En alguns casos és molt indignant. La impunitat no pot existir.

El PSC ha posat esforços en remarcar que la seguretat és també d’esquerres. S’ha aconseguit traslladar aquest missatge?
La seguretat és de tothom, no té color. Qui vulgui agafar la bandera de la seguretat com a pròpia s’equivoca moltíssim. La seguretat ens permet garantir els drets i tenir una vida en convivència. Per a l’esquerra és vital. No n’hem fet bandera perquè era obvi per a nosaltres, però si l’hem d’aixecar, ho fem. No és d’esquerres o de dretes, és de ciutat.

Aquest divendres La Vanguardia parlava de les intencions del president Illa d’ampliar l’aeroport. Vostès s’han vist afectats pel debat aquests anys. Com ho veu?
L’ampliació de l’aeroport la trobo necessària, però el més important per mi és la pau acústica. És una línia vermella. Considero que els serveis tècnics de la Generalitat tenen molt present quines accions poden prendre. M’interessa que em diguin el que ja sé: que no hi ha cap alteració de la pau acústica del nostre barri de la platja. Aquesta és la garantia que necessito per tenir qualitat de vida.

Ara fa un any el senyor Aragonès ens deia que durant l’estiu en un interval d’hores es podria passar per sobre la platja. No pots anar a passar el dia tranquil·lament a la platja, que et passi un avió per sobre i li vegis pràcticament la cara al pilot. Cal prendre-s’ho d’una manera seriosa, que és com s’està fent. En totes les converses que he tingut amb la Generalitat de Catalunya la pau acústica està garantida.

“La seguretat no és d’esquerres o de dretes, és de ciutat”

Respira tranquil·la?
Respiro tranquil·la ara gràcies a les converses amb la Generalitat i la confiança en els tècnics. Respiro tranquil·la per la meva ciutadania.

La Zona de Baixes Emissions ha comportat algunes protestes. No s’està explicant prou bé?
La gran majoria l’entén. Quan veus un cotxe que treu molt de fum, t’estranyes que estigui autoritzat. És un tema de consciència. Abans es podia fumar als bars o al centre mèdic, mentre que ara no ho entenem. La responsabilitat de no contaminar dins de la ciutat ajuda a la salut de les persones que hi vivim.

Ara bé, tant se val si estem a favor o en contra. Formem part d’aquelles ciutats de menys de 50.000 habitants que tenim uns nivells de CO₂ elevats. Hem d’aplicar la normativa i ho hem fet de manera pedagògica. De totes maneres, no entrem en el tema punitiu com si fos el més important, sinó al revés. Hem intentat que la reincidència no penalitzi, sense buscar la recaptació.

A les platges també anem en la direcció d’evitar el fum del tabac.
Hi ha una campanya de la Diputació de Barcelona que engloba tot el litoral. Hem volgut fer un primer estiu d’avís sense multar. No es tracta de més prohibicions, sinó de consciència. La platja és un lloc on van nens, no la terrassa d’una discoteca. Ara veiem normal que no ens rebi un metge amb la cigarreta a la boca, però quan es va limitar ningú ho entenia.

“En totes les converses amb la Generalitat sobre l’aeroport la pau acústica està garantida”

Més enllà del tabac, quin futur té la platja de Gavà pel que fa a la sorra?
Passa per solucions estructurals. Vam anar a veure quines s’aplicaven a altres territoris costaners com Sète (França). Actualment, estem posant pegats. Les aportacions de sorra són necessàries? Sí. Són la solució? No. Estem afectats per infraestructures com el Port de Barcelona, perjudicant-nos pels corrents. Per exemple, Castelldefels està molt menys afectada que nosaltres. Per això, hem de buscar una solució estructural.

N’hi ha alguna prioritària?
La feina l’ha de fer Costes amb la Generalitat. Anem a veure exemples per saber què es pot fer. El que vull és que ho solucionin.

Vam tenir fa poc la 70a Fira d’Espàrrecs. Què necessita la pagesia per mantenir aquesta continuïtat?
Estem molt contents de la Fira perquè és un vaixell insígnia. El futur de la pagesia passa per dos temes importants. El primer són les infraestructures. En una zona com el Delta necessita una inversió en infraestructures, que està compromesa amb la Generalitat. Tenim 7 milions per començar. La segona és com funciona el camp i la producció. Aquí entren molts actors. Des de la logística, si han de marxar o no a Mercabarna; el fet que siguin espais més petits, on no s’optimitza el rendiment, o la mateixa normativa. Volem respecte a una activitat que ens dona de menjar. Necessitem quilòmetre zero, sostenibilitat i producte de qualitat. Això ho tindrem si cuidem el camp.