.gif)
Les restes extretes al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a Os de Balaguer, podrien alinear-se amb el fet que fossin les del comte Ermengol X, els seus pares Àlvar I i Cecília de Foix i el seu germà Àlvar II, vescomte d’Àger. Així ho han constatat els resultats obtinguts després de l’estudi antropològic de les restes conservades a les osseres dels sepulcres dels comtes d’Urgell.
Al mateix Monestir, avui s’ha presentat al resultat d’aquest estudi antropològic després que el passat dia 19 de maig es realitzés l’obertura de les osseres amb les restes que correspondrien als comtes d’Urgell. Durant tota la setmana, la investigadora Núria Armentano ha dut a terme l’estudi de les restes, per tal de confirmar si es tracta dels comtes d’Urgell; a més de conèixer les possibles circumstàncies de les seves morts, dada també rellevant per a la verificació de la identitat a partir de la documentació existent.
La presentació ha anat a càrrec de la investigadora del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Núria Armentano Oller; la directora del Museu de Suport Territorial de la Noguera, Carme Alòs Trepat; i el director del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, Robert Porta.
Pel que fa a la troballa, s’ha pogut individualitzar fins a quatre cossos gairebé al 100%, dels quals dos amb anomalies, i que són tres homes i una dona. La realitat és que, a banda d’aquests quatre cossos, també s’han trobat altres restes intrusives no individualitzades que comptabilitzen cinc cossos més amb un total de 9, tot i que són peces que no s’han pogut unir i que podrien estar relacionades amb el seu trasllat.
Segons aquest estudi, l’individu d’edat avançada podria correspondre a Ermengol X per les fonts documentals i perquè patia tuberculosi. Aquest és un cos d’un home d’uns 55-65 anys amb el 90% de preservació esquelètica; d’altra banda, un altre dels cossos indica que podria ser Àlvar I, d’entre 30-40 anys, i del qual s’ha trobat el 100%; un altre dels cossos es planteja que pugui ser Àlvar II, d’entre 30-40 anys, amb marques incises i amb el 100% de preservació; i finalment tenim els ossos de la dona, d’entre 30-40 anys amb una preservació del 86% i on tot indica que seria Cecília de Foix.
Pel que fa a Àlvar II, es coneix per fonts escrites que quan moria un cavaller lluny de casa se’l bullia per retornar només els ossos, i aquests podrien ser compatibles amb Àlvar II. “Tots tenen una talla superior al metre 80. Eren personatges ben alimentats i que pertanyen als comtes. La setmana passada era més prudent, però ara tenim més clar que hi ha evidències que relacionen les restes amb els comtes d’Urgell”, ha assegurat la investigadora Núria Armentano.
“Ara passarem a la fase d’anàlisis perquè que ens ajudi a demostrar que aquestes persones són ells. Analitzarem el parentiu, teixit tèxtil, la roba que duien… Pensem que poden ser realment ells, i volem aprofundir com eren, com vivien i altres anàlisis d’alimentació. Una vegada es tanqui el procés d’estudi, les restes es tornaran a tancar”, ha explicat Armentano.
La idea és fer més analítiques per incidir en el parentiu que hi ha entre els cossos i en les causes de les morts, amb resultats a la tardor. Una d’aquestes serà de datació radiocarbònica, per tal de situar-les cronològicament.
L’obertura de les osseres dels comtes d’Urgell es va dur a terme en el marc del projecte per a reproduir els sepulcres originals, els quals actualment es troben al The Met Cloisters de Nova York.
D’altra banda, la directora del Museu de la Noguera, Carme Alòs, ha dit que l’equip que ha participat en l’estudi “està absolutament exultant” i que la troballa implica començar altres línies d’investigacio sobre la història de la Corona d’Aragó i ha destacat que es la primera vegada que s’observen “segons quines traces en un esquelet”. Finalment, ha volgut agrair la col·laboració de totes les institucions implicades.
Al seu torn, el director del Monestir de les Avellanes, Robert Porta, ha assegurat que tenia una “esperança elevada” en què l’estudi antropològic contribuiria a certificar el què ja sabien d’aquestes restes mitjançant la documentació. En aquest sentit, ha dit que el moviment dels ossos “està molt ben traçat”, sobretot entre els anys 1906 i 1967. Tot i això, reconeix que els resultats que s’estan obtenint superen les seves “expectatives”, tenint en compte la concreció i la claredat d’aquests.
Porta ha recordat que l’estudi de les restes forma part del projecte de reproducció del conjunt sepulcral dels comtes d’Urgell a l’església del monestir, que es va començar a gestar al 2016 després d’haver intentat recuperar, en diverses ocasions, els originals, els quals es poden veure al museu The Cloisters de Nova York. Tot plegat, ha dit, per dignificar el patrimoni i corregir el “maltractament” que van patir elements com els sepulcres en el passat, que van ser “poc valorats”.
