.gif)
El barri de Sants-Badal s’ha convertit en un focus de debat ciutadà per la seva elevada concentració de clubs cannàbics. En un radi de menys d’un quilòmetre i mig, s’hi ubiquen set associacions de consum de marihuana. Aquest fenomen preocupa el veïnat, que observa com els locals tradicionals van donant pas a espais dedicats a aquesta activitat.
“El barri està canviant massa ràpid i no ens han preguntat si volem que això passi”, explica un veí que prefereix mantenir l’anonimat per por de represàlies. Altres testimonis afirmen que han deixat de passejar per determinades zones després de detectar comportaments incívics a les portes d’aquests locals.
Una normativa qüestionada i poc efectiva
La legalitat d’aquests clubs és matèria de controvèrsia des de fa anys. La normativa impulsada el 2016 per l’Ajuntament de Barcelona, que pretenia posar límits a la concentració d’aquests establiments i garantir criteris de salut pública, va quedar anul·lada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el 2021. Aquesta decisió va deixar els municipis amb poques eines per regular el fenomen.
En teoria, els clubs cannàbics només poden operar com a entitats privades, dirigides a socis i sense fer cap mena de promoció externa. Tot i això, fonts veïnals denuncien que molts d’aquests locals funcionen pràcticament com a negocis oberts al públic, amb pràctiques que podrien vulnerar la normativa vigent.
Impacte en la convivència i la vida familiar
Per a molts residents, la presència d’aquests clubs no només altera el paisatge urbà sinó també la qualitat de vida. “Tinc dos nens petits i no vull que creixin veient gent fumant a la porta de casa. No és el model que vull per al meu barri”, afirma la Núria Garcia, veïna del carrer Riera Blanca.
Les entitats veïnals denuncien també una pèrdua progressiva del comerç de proximitat, substituït per negocis vinculats a aquest model d’oci. “Abans teníem botigues de tota la vida; ara tenim persianes baixades i clubs cannàbics”, lamenta una altra resident.
Resposta institucional insuficient
Davant d’aquest escenari, l’Ajuntament assegura haver intensificat les inspeccions. El 2024 es van emetre una trentena d’ordres de tancament a clubs de la ciutat. Tot i això, la capacitat de resposta de l’administració sovint es veu limitada per la necessitat de denúncies formals o autoritzacions judicials.
Un dels casos més polèmics és el del local situat al número 61 de la Riera Blanca, que, tot i haver rebut una ordre de cessament cautelar, continua operant gràcies a un recurs administratiu presentat pels seus gestors. Aquest tipus de situacions contribueixen a la sensació d’impunitat que denuncien molts veïns.
Cap a una regulació consensuada
Amb el debat reobert, diferents entitats socials i veïnals demanen una regulació clara i efectiva que protegeixi tant els drets dels usuaris com els de la comunitat resident. Reclamen, a més, més transparència, més inspeccions i una planificació urbana que prioritzi la convivència.
Mentrestant, Sants-Badal continua vivint una realitat complexa, atrapada entre el creixement d’un model d’oci i les preocupacions d’un veïnat que vol preservar l’essència del seu barri.
