El socialisme reusenc torna a la primera línia. Després d’uns mandats en què els resultats a les municipals no van acompanyar, Sandra Guaita va aconseguir una contundent victòria fa poc més d’un any. Posteriorment, el pacte amb ERC i ARA va facilitar que l’alcaldia de la capital del Baix Camp tornés a estar ocupada pels socialistes 12 anys després. En paral·lel, el partit també va arribar a un acord a la Diputació de Tarragona, enviant Josep Baiges al govern supramunicipal.
A banda del món municipal, el retorn del PSC al Palau de la Generalitat ha impulsat tres de les figures de la formació a Reus. De moment, dues d’elles formaran part del sottogoverno de l’executiu de Salvador Illa, mentre que el tercer treballarà des de la direcció del grup parlamentari. Tot i això, l’estructura final del Govern encara no està definida al 100% i aquesta llista podria ampliar-se.
Laura Vidal
La primera reusenca a entrar a l’estructura del Govern d’Illa va ser Laura Vidal. En el seu cas, s’ocuparà de l’Oficina de Relacions Externes i Protocol, que penja Departament d’Educació i Formació Professional. La seva tasca serà principalment assumir les relacions externes del Departament amb altres institucions, entitats i empreses. A més, també estarà al càrrec dels actes i les accions de representació institucional del Departament.
Els dos últims anys havia format part del gabinet de Salvador Illa a l’oposició i des de 2015 havia estat tècnica del departament d’Actes Públics, on havia planificat diverses campanyes electorals. A Reus, havia liderat l’agrupació local de la Joventut Socialista.
Martina Garcia
La nova incorporació reusenca ha sigut Martina Garcia, que ha estat nomenada directora de Relacions Institucionals i amb el Parlament, dins del departament de Presidència. A nivell institucional ha estat regidora de l’Ajuntament Reus com a responsable de Formació i Ocupació (2007-2008) exercint la responsabilitat de la vicepresidència executiva de l’Institut Municipal de Formació i Empresa (IMFE-Mas Carandell) i com a responsable Comerç i Promoció de Ciutat (2008-2011) destacant la posada en marxa del Gaudí Centre. També ha estat membre Consell d’Administració d’Aigües de Reus Empresa Municipal S.A (AREMSA) (2012-2015).
Alberto Bondesio
En el vessant parlamentari estarà el reusenc Alberto Bondesio, que recentment ha estat ratificat com a membre de la direcció del grup parlamentari socialista. De fet, l’activitat parlamentària serà clau per l’executiu d’Illa, ja que necessitarà cercar el suport de diferents grups si no vol que la legislatura salti pels aires. “Estem ben posicionats tant a nivell parlamentari com de Govern per fer valdre els interessos de Reus i del Camp de Tarragona. En els últims anys hem anat una mica coixos com a ciutat i com a territori”, assenyala Bondesio a LA CIUTAT sobre els tres nomenaments.
Segons apunta, la seva posició serà important per impulsar els reptes que ha marcat l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i també per respondre les demandes dels diversos sectors del territori. “El territori té tres puntals pel desenvolupament econòmic i social: el turisme, la indústria i la indústria agroalimentària. A més, hem d’encarar reptes com el canvi climàtic i el reforçament de l’estat del benestar, que no ha estat la prioritat dels últims governs de la Generalitat”, assegura el diputat socialista. En clau reusenca, també remarca el pes que ha de tenir la recerca i la innovació, juntament amb la indústria agroalimentària.
Encara que és la primera legislatura de Bondesio a la cambra catalana, compta amb experiència parlamentària. Anteriorment, havia estat al Parlament Europeu, on havia treballat en la Comissió de Llibertats, Justícia i Interior o com a assessor d’Iratxe García, presidenta del grup socialista al Parlament Europeu. Una institució on el consens és la tònica habitual. “Hem de ser capaços d’assolir àmplies majories en qüestions que no poden esperar més com l’educació, la reindustrialització o l’habitatge. Teixirem aliances amb diferents forces excepte les dues extremes dretes. Al Parlament Europeu aquesta és la manera de fer“, reflexiona. Els processos interns de Junts i Esquerra marcaran si aquests consensos seran més o menys fàcils de trobar.