L’Audiència de Lleida ha absolt una dona acusada d’apropiar-se de 64.779,75 euros de diversos comptes corrents a nom del seu home, que estava a punt de morir a causa d’una greu malaltia, a esquenes dels fills d’ell. La dona va assegurar al judici que sempre que va treure diners va ser perquè li va demanar el seu marit. “Jo vaig complir allò que em demanava al peu de la lletra i em va dir que tragués els diners perquè no deixarien res” (en referència als seus fills). El gruix d’aquests diners, ha explicat, van ser per pagar obres a la casa on vivien ja que la van reformar “de dalt a baix” perquè “era la il·lusió del meu home i li vaig prometre que les acabaria”, va declarar. També va explicar que va treure diners per pagar les persones que l’ajudaven a casa a cuidar del seu home, quan aquest estava malalt, i per pagar metges particulars i medicines. La fiscalia i l’acusació particular que representa els fills de l’home consideraven que la dona va treure tots els diners en diverses operacions per quedar-se’ls ella abans que el seu home morís i així no haver de repartir l’herència amb els fills d’ell. L’Audiència però ha considerat que no ha quedat demostrat aquest extrem i que per tant no ha quedat acreditat que existeixi apropiació indeguda.
Els fets van tenir lloc l’any 2009. Segons la fiscalia, la dona, J. A. M., de llavors 65 anys, va explicar als fills de l’home que els diners s’havien invertit per fer diverses obres a casa. Per justificar aquesta teoria, va presentar factures per valor de 45.387,88 euros que hauria confeccionat un altre acusat, D. A. R., de llavors 36 anys. Segons els pèrits, però, les úniques obres que es van fer haurien tingut un cost d’uns 6.000 euros. Aquest acusat va negar al judici haver inflat factures ni que l’acusada li hagués dit mai què havia de posar. Va assegurar que els imports que hi figuraven reflectien la feina que es va fer, en diverses fases i que incloïa mà d’obra i materials. Va reconèixer que potser ho hauria d’haver especificat millor però que els imports que contaven a les factures eren els correctes.
La fiscalia demanava per aquest altre acusat un any i mig de presó i una multa de 7.200 euros per un delicte de falsedat documental però l’Audiència de Lleida també l’ha absolt en considerar que no quedava acreditat que hagués falsificat les factures. Per l’acusada, la fiscalia demanava cinc anys i mig de presó; quatre per un delicte continuat d’apropiació indeguda i un any i mig per falsedat documental. També sol·licitava que se li imposés una multa de 7.200 euros i que indemnitzés els fills de l’home amb la mateixa quantitat de què presumptament es va apropiar. L’Audiència de Lleida però ha descartat condemnar-la per falta de proves.
