La diputada d’Igualtat de la Diputació de Lleida, Sandra Marco, va instar ahir els historiadors a “introduir la mirada feminista, la mirada de qui es rebel·la contra allò que s’ha fet sempre, per poder trobar formes més inclusives d’interpretar els senyals que ens han arribat del passat i posar al seu veritable lloc, en el segle XXI, el paper de la dona al llarg de la nostra història”.
Amb aquest missatge, Marco va participar en la inauguració del XXVII Curs d’Estiu de la Càtedra d’Estudis Medievals del Comtat d’Urgell, celebrat al Consell Comarcal de la Noguera.
En l’acte inaugural van participar també Miquel Plensa, president del Consell Comarcal del la Noguera; Flocel Sabaté, catedràtic d’Història Medieval de la UdL; Maite Pedrol, directora de l’Arxiu Comarcal de la Noguera; Natàlia Alonso, vicerectora de Recerca de la UdL; Joaquim Borràs, subdirector general d’Arxius i Gestió Documental del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; i Lorena González, paera en cap de la Paeria de Balaguer.
El XXVII Curs d’Estiu de la Càtedra d’Estudis Medievals del Comtat d’Urgell, que es desenvolupa a Balaguer fins al divendres 10 de maig, porta pel títol “Gènere i feminisme. Balanç historiogràfic i nous reptes”.
Per aquesta raó, la diputada d’Igualtat va recordar que “allò que ens ha arribat a la immensa majoria de la gent és que la dona, en aquella època, restava en un segon pla, dedicada a la seva llar, als mercats i com a objecte dels enamoraments més o menys romàntics. Era aquell un món, en tant que violent i convuls, dominat per les pulsions masculines… Però, paradoxalment, tanta guerra, tanta campanya bèl·lica, al final deixava a les dones i les criatures el paper fonamental de tenir cura i mantenir vives les poblacions”.
Marco va posar èmfasi en el fet que “el feminisme ha catalitzat tots els moviments d’avenç social, ha estat el punt diferenciador en la lluita pels drets socials i l’alliberament dels col·lectius oprimits”, raó per la qual s’ha mostrat convençuda que “abans que se li posés el nom de ‘feminisme’ eren dones les que impulsaven els moviments de rebel·lia contra el que s’anomenava l’estat natural de les coses”. Per aquesta raó, “ara sabem que allò que movia la persecució contra les bruixes era precisament l’intent de silenciar petits moviments de rebel·lia als pobles, i que eren perseguides per ser dones que no s’acontentaven amb un paper subsidiari en una societat d’homes”.
Finalment, Sandra Marco va instar els estudiosos participants en la càtedra a “sense retòrcer la vostra competència i solvència científica d’historiadors, sí que m’agradaria fer-vos arribar la necessitat d’introduir la mirada feminista”, i “analitzar els criteris amb els quals fins ara s’ha interpretat el nostre passat, criteris en els quals la dona ha mantingut sempre un paper molt secundari i que, potser, no acaba de reflectir una realitat a la qual només arribem des de l’aproximació que fem a l’actualitat”.
