El Museu de l’Empordà obrirà al públic aquest dissabte 27 d’abril a les 12 h l’exposició “Adrià Ciurana. M’abrigo de terra”, amb motiu de les Fires i Festes de Santa Creu.
El dissenyador Manel Gràvalos i l’artista Jordi Mitjà, han treballat durant anys per a configurar l’exposició que l’obra d’Adrià Ciurana mereixia. El projecte és fruit d’una llarga meditació i anàlisi de la producció artística de Ciurana i del seu procés de treball, de la mà de dos dels seus companys de creació que el coneixien de ben a prop.
Adrià Ciurana (Figueres, 1985 – 2018), va generar una quantitat important i heterodoxa d’obres, majoritàriament desconegudes, passant per la pintura, l’escultura o el videoart i que ara, revisades amb caràcter pòstum, tenen la capacitat de sorprendre’ns per la seva exquisidesa i per la potencialitat de les idees que les van generar.
Ciurana va ser un artista que sense la voluntat d’aglutinar res, ni de generar cap escena, va fer de connector entre poetes, dissenyadors, editors i artistes de diferents generacions.
L’exposició és un intent de respondre a la pregunta: Com un artista fa evolucionar amb tan poc temps una obra tan madura, desacomplexada i contundent?
Un poema trobat entre els seus papers ha estat la guia per endreçar-ho tot i temporalitzar els treballs, i s’ha utilitzat per al títol i per a la disposició de les obres a sala.
L’exposició no s’ordena cronològicament, es mostren les obres clau dins l’extensa producció de l’artista, aquelles que van suposar un punt d’inflexió per a produccions posteriors. Hi conviuen autoretrats de l’etapa de formació amb obres d’una maduresa esclatant.
De les obres exposades en destaquen un conjunt titulat Lli lli pu put Lil·liput (2009-2011), on l’artista retrata el seu entorn fent feines de neteja. Les persones que escombren el lli brut semblen abstreure’s de la realitat, ens apareixen congelades en el temps, surant en un espai, en brut, que no els pertany.
Tota la fascinació pels ossos queda reflexada en l’escultura, amb la sèrie Jocs per esperar la mort (2008-2009) i en treballs videogràfics com Demà plourà (2011), on es mostra un partit de frontó jugat amb raquetes que són les escàpules d’una vaca.
“Adrià Ciurana. M’abrigo de terra” és la retrospectiva d’una producció artística realitzada entre els anys 2008 i 2018, que destaca per la seva diversitat metodològica i complexitat. Per ampliar el coneixement de l’obra i l’artista des de diverses perspectives, s’han organitzat activitats que compten amb la participació d’Eudald Camps, Cristina Masanés, Alexandra Laudo i els propis comissaris.
