Iniciem la ronda d’entrevistes als principals caps de llista de la demarcació de Lleida, Pirineu i Aran per a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 12 de maig. Visitem la seu d’Esquerra Republicana de Catalunya a Lleida per parlar amb Marta Vilalta, cap de llista del partit republicà a les comarques de Ponent com ja va fer en els passats comicis.
Amb una trajectòria sòlida en l’àmbit polític i un compromís ferm amb els valors del partit republicà, Marta Vilalta (Torregrossa, 1984) es presenta amb una visió clara per al futur de la seva demarcació i el seu país, i ens exposa els avanços en el territori durant aquests tres anys de la presidència de Pere Aragonès, on s’ha fet de Lleida i del Pirineu “una terra d’oportunitats”.
Vilalta parla de la inversió històrica a l’Hospital Arnau de Vilanova, les millores en la mobilitat, especialment en la línia de tren Lleida i Cervera; i els projectes i prioritats pel territori lleidatà en la propera legislatura, especialment en zones rurals i de muntanya on es vol tirar endavant la Llei de l’Estatut dels municipis rurals. A banda, parla obertament del camí cap a la independència com la millor manera per resoldre la major part de problemes i reptes a Catalunya, on el 80% dels catalans estaria a favor de fer un referèndum.
Ets una persona ja coneguda en el món de la política, però m’agradaria saber una mica els teus inicis i en quin moment vas decidir que volies dedicar-te a la política.
Doncs a mi la política sempre m’havia interessat com a espectadora perquè entenia que era la millor manera de poder canviar les coses i ajudar al meu país en aquest camí cap a la llibertat, perquè des que tinc record soc independentista. I la manera com vaig vincular-me és a través de les joventuts d’ERC quan era més jove justament perquè veia com una organització o entitat que podia ser útil per defensar en aquell moment els drets dels i les joves i aquesta defensa de la independència de Catalunya. I a partir d’aquí, doncs anar fent un camí que ha arribat fins avui havent estat la portaveu del grup parlamentari i ara la candidata una vegada més per la demarcació de Lleida a les eleccions del 12-M.
I per què vas decidir ser la cap de llista d’ERC a Lleida, Pirineu i Aran per aquestes eleccions al Parlament de Catalunya?
Doncs mira, ja vaig ser la candidata a les últimes eleccions. Això és una decisió col·lectiva on els companys i companyes em van donar confiança per encapçalar un projecte col·lectiu i perquè ha quedat molta feina per fer. També des de l’orgull i la convicció de la feina positiva que s’ha fet aquests últims tres anys, especialment des que hi ha el president republicà Pere Aragonès i amb aquestes ganes de saber que hem encetat canvis i transformacions feminista, social, democràtica i verda al nostre país i el que cal seguir. Per això em torno a presentar per liderar aquesta candidatura.
Des de l’inici de campanya heu parlat d’estar al costat de la gent i escoltar les seves preocupacions quotidianes. Ara a poc més d’una setmana per les eleccions, quines creieu que són aquestes preocupacions?
Ens presentem dient que estem al costat de la gent perquè així és com entenem la política. Perquè sigui útil i perquè ajudi a resoldre les qüestions del dia a dia; i diem que estem al costat de Catalunya perquè justament en el mateix moment d’ajudar en les qüestions del dia a dia, doncs sabem que hem d’avançar cap al camí de la república catalana, que serà la manera de resoldre la major part dels problemes i reptes que tenim com a país. I els temes que sabem que són prioritaris al nostre territori especialment tenen a veure sobretot amb la defensa de les oportunitats.
És a dir, que la gent aquí a les nostres comarques, pobles i terres puguem tenir les mateixes oportunitats que la gent que viu en altres territoris del nostre país. Això vol dir apostar per l’educació en el món rural com hem fet, apostar per la salut en el món rural com hem fet, i això vol dir per millorar les infraestructures de mobilitat que tenim i ho hem fet millorant la línia de Lleida-Cervera, millorant la carretera amb el projecte i els recursos que vam negociar a Madrid amb 260 milions d’euros per millorar l’Eix Pirinenc, i per tant vol dir parlar de tota una sèrie d’inversions al territori que garanteixin que Lleida i la seva gent és protagonista i tenen les mateixes oportunitats i mateixos serveis.
Això és una constant que ens trobem i que sabem que demanda la gent del nostre territori, així com el suport al sector de la pagesia, la lluita contra la sequera i la modernització del canal d’Urgell, evidentment són reptes importantíssims i el desenvolupament econòmic a través d’aquesta indústria agroalimentària i el futur polígon de Torre Blanca.
Per tant, tenim molt clar el que cal fer i el que volem és més força per fer-la, més força perquè a banda de tot això puguem continuar defensant la llengua catalana, aconseguir un finançament just al nostre país que acabi amb el dèficit fiscal, reforçar els serveis públics i avançar cap al referèndum d’independència.
“El camí cap a la República Catalana serà la millor manera de resoldre la major part dels problemes i reptes que tenim com a país”
En clau territori de Lleida i comarques, què destacaríeu d’aquesta legislatura republicana al Parlament de Catalunya que hagi afectat directament el territori? I quina mesura/llei destacaries per tirar endavant en cas de tornar a ser escollits com a representació parlamentària?
Una de les qüestions que he dit i és una pas molt important és la millora de la línia de tren Lleida-Cervera. Que pot semblar que és un petit pas, però té un efecte molt positiu. S’han duplicat les freqüències i això ha provocat un increment del 30% d’usuaris. Per tant, s’està demostrant que és útil i que hi ha més joves que van amb el tren a estudiar i persones que van amb el tren. I què farem? Doncs tota la xarxa de Rodalies Lleida. Crear les Rodalies Lleida que és el territori on fa falta i connectar amb la resta de línies, amb la de la Pobla, amb la que va cap a Montsó, a la Franja, i també la que baixa cap a Borges i Montblanc i va cap a Tarragona. Tot això combinat amb un servei Avant molt millor, amb més freqüències, més oferta de la que tenim actualment i això depèn de l’estat i, per tant, ho batallarem.
També estem totalment orgullosos de l’aposta per les escoles bressol rurals que s’han consolidat i incrementat i això vol dir garantir futur i vida als nostres municipis més petits. O tot el projecte d’incentius pels professionals de la salut perquè puguin fer de metges en llocs de difícil cobertura; la inversió històrica a l’hospital Arnau de Vilanova, és cabdal per actualitzar el servei de referència a tota la província i evitar el trasllat de pacients de Lleida a Barcelona i, per tant, potenciar els serveis de les nostres terres.
“Volem crear Rodalies Lleida i connectar amb la resta de línies des de la Pobla, Montsó, la Franja i també la que baixa cap a Borges i Montblanc, i va cap a Tarragona”
Heu parlat d’irresponsabilitat per part de Junts i els Comuns per la no aprovació dels pressupostos. En un context en què serà difícil veure una majoria absoluta en solitari i veient el panorama polític de partits, amb quins estaríeu disposats a pactar per governar i amb quins no?
Crec que ni Junts ni Comuns són conscients de la irresponsabilitat que van cometre no aprovant aquests pressupostos de la Generalitat d’aquest 2024, perquè eren els més expansius i els més socials. En el cas del nostre territori, garantint una inversió també molt potent i era una oportunitat única que no tornarem a tenir amb els mateixos nivells i xifres al nostre abast. I aquí van prioritzar aquestes qüestions segurament més personalistes o partidistes, que no pas l’interès col·lectiu. I justament això fa més mal que bé a la política i al sistema polític del nostre país. A partir d’aquí, és evident que després de les eleccions segurament caldrà negociar i pactar perquè segurament no hi haurà cap majoria absoluta. Llavors, per nosaltres l’important és pactar per a fer què.
Per tant, no anem només amb qui pactarem i amb qui no, sinó per fer què. Quines són les prioritats sobre la taula? Doncs la defensa de la llengua catalana i el reforç de l’estat del benestar, amb una mirada concreta al territori; el nou finançament just per Catalunya per acabar amb el dèficit fiscal i la negociació d’aquest referèndum d’independència per poder decidir el futur col·lectiu. Aquestes 4 qüestions per nosaltres són les principals per poder asseure, parlar i poder pactar.
No pactarem mai amb l’extrema dreta. I ho diem així de clar, firmem els manifestos perquè quedi també rubricat. Tant parlem de l’extrema dreta amb bandera espanyola, com de l’extrema dreta amb bandera catalana i fins i tot estelada. O diem claríssim, perquè hi ha unes línies que no es poden traspassar. I a la vegada també diem que nosaltres voldríem prioritzar aquells acords amb clau independentista i amb clau de país. Aquestes 4 qüestions seran les prioritats i les condicions d’ERC per poder arribar a qualsevol acord amb la futura etapa a partir del 12-M.
“No pactarem mai amb l’extrema dreta perquè hi ha unes línies que no es poden traspassar. Defensarem la llengua catalana, el reforç de l’estat del benestar, el nou finançament just per acabar amb el dèficit fiscal i la negociació del referèndum d’independència”
En la presentació de campanya vau parlar de 10 eixos principals, el primer dels quals parla d’exercir el dret a l’autodeterminació amb un referèndum. Com us plantegeu aquest camí cap a la independència?
D’entrada, som independentistes i ho som perquè sabem que és la manera de garantir drets i justícia i llibertat per a tothom. No haver de dependre d’un altre estat, i poder tenir els diners, els recursos, les competències i tota la capacitat de decisió per governar-nos a nosaltres mateixos. I sabem que la via és democràtica. I com ho farem això? Doncs democràticament. Ja ho vam intentar l’1 d’octubre, vam fer un referèndum, el vam guanyar, però no es va implementar perquè l’estat va respondre amb la repressió més dura i més cruel.
Sabem que la via és democràtica, per això en els últims anys hem encetat aquesta via de la negociació des d’ERC, tot i que ho hem fet de manera molt sola. Fins i tot altres companys de viatge en el camí cap a la república, ens han titllat de traïdors, i ara també negocien i són benvinguts, senyal que no estàvem equivocats.
I al final amb la força dels vots i la força democràtica es fan les coses. Igual que hem fet coses que semblaven impossibles en el camí antirepressiu, com els indults, la reforma del Codi Penal i l’eliminació de la sedició i en l’amnistia, perquè ens deien que no a tot això, i ara ja és una realitat. Estem convençuts que el referèndum d’independència, que també ens diuen que no, arribarà. I arribarà perquè en la mesura que tinguem força democràtica a les urnes, per això el 12-M cap independentista es pot quedar a casa, i perquè hi ha un consens social molt ampli.
Al voltant del 80% de la ciutadania de Catalunya està d’acord amb el fet que Catalunya pugui celebrar un referèndum acordat. Per tant, 80% vol dir gent de tots els partits polítics pràcticament que veu amb bons ulls aquesta opció. És qüestió d’insistir, picar pedra igual com va fer Escòcia i el Quebec en el seu moment. Hi hem treballat ja, l’acord de claredat treballat per experts a la Generalitat i l’informe també de l’institut d’estudis per l’autogovern que recentment es va presentar demostren com s’ha de fer, i demostren que és legalment possible fer el referèndum i que només és qüestió de voluntat política.
Ho volem com més aviat millor. Dependrà de la força i de la capacitat d’influència i de les simpaties internacionals que puguem anar consolidant. És una qüestió de fortalesa en tots els àmbits. No és qüestió només de desitjar-ho i cridar-ho molt fort, sinó de picar pedra. Ho veiem possible perquè coses que semblaven impossibles s’han fet.
Hem parlat dels problemes que pateixen les zones rurals i de muntanya al Pirineu lleidatà, amb el tancament d’escoles i pobles que s’estan quedant pràcticament buits. De quina manera penseu abordar tota aquesta problemàtica des de la Generalitat?
Amb aquella mirada que ja hem fet fins ara. Polítiques i mesures concretes pels municipis. Parlàvem d’escoles bressol, incentius pels metges, de la fibra òptica que arribi a tots els municipis més petits, podem parlar dels caixers automàtics mòbils que a partir del setembre s’implementaran a tots aquests municipis on els bancs van marxar perquè no sortia a compte econòmicament. I sobretot, una eina principal i clau que és la llei de l’estatut del municipi rural. És aquella normativa nova que garanteix que hàgim de posar-nos les ulleres de la ruralitat sobre qualsevol normativa que fem al nostre país i haguem d’adaptar-la a la casuística d’aquests petits municipis i micropobles, i que a més conté mesures de més recursos econòmics, bonificació i incentius o ajudes a emprenedors i autònoms, més enllà d’habitatges, que garantirà aquestes oportunitats que han de ser.
L’estatut del municipi rural és una llei que en els últims anys hem treballat conjuntament des del govern i diversos grups parlamentaris amb les principals entitats municipalistes del país. Estic parlant de micropobles, d’eines de repoblament rural, de l’associació catalana de municipis i la federació de municipis de Catalunya. Es va acabar la legislatura i no vam ser a temps, però el govern just fa 15 dies la va aprovar i ara aquesta llei està pendent per a quan constituïm el Parlament es pugui tramitar, i el que diem des d’ERC és que serà la primera llei que presentarem al Parlament de manera que, si hi ha consens generalitzat, com esperem que hi sigui i demanen als partits que tanquin files amb aquest consens, segurament la podrem aprovar ben aviat i implementar el més aviat possible.
“La Llei de l’Estatut del Municipi Rural serà la primera llei que presentarem al Parlament i que garantirà les ajudes necessàries als municipis més petits o micropobles”
Què en penseu de l’aparició dels grups d’extrema dreta amb missatges xenòfobs i racistes i de la seva entrada al poder? Us fa por l’aparició cada vegada major dels adolescents que poden seguir aquesta tendència d’extrema dreta?
Ens interpel·la directament, no ja com a Esquerra Republicana, sinó com a societat, a tots i a totes perquè efectivament l’extrema dreta veiem com, diguéssim, s’ha professionalitzat molt en aquest sentit. Sap utilitzar molt bé les xarxes socials, els recursos audiovisuals, aprofitar-se dels algoritmes de les xarxes per arribar directament al perfil de gent, especialment joves i fer uns missatges molt simples, molt senzills, molt de blancs o negres i d’aportar unes solucions molt fàcils a uns reptes que tenim com a país, com a societat i com a món, que no ho són de fàcils ni senzills, sinó que són més aviat complexos.
Per tant, si ens preocupa, ens interpel·la, sabem que ho hem de saber combatre i que sobretot ho sabrem combatre des de les aliances més fortes entre els diferents partits democràtics i associacions, activisme, entitats de tots els àmbits i, per tant, combatre les mentides que diuen, les fake news que generen i aquest populisme i aquesta demagògia a base de l’educació, de dades i de ser capaços, no? De fer pedagogia en aquest sentit.
Abans de la pandèmia, es va viure un context en què l’independentisme va agafar més força que mai. Amb el tema de l’1 d’octubre i tota la repressió que va venir abans, durant i després. Teniu aquesta sensació que hi ha gent desil·lusionada amb el moviment independentista català? I si ho creieu, de quina manera penseu que la gent pot tornar a creure en aquest independentisme?
Som conscients que hi ha gent, perquè així també ens ho diuen i ho veiem, que està potser desil·lusionada. Després de tot, amb l’1 d’octubre i el posterior, doncs potser hi ha gent frustrada per no haver-ho aconseguit ja. Per tant, es produeix aquest desencís i potser una desmobilització del moviment independentista.
En som conscients i a la vegada, intentem revertir-lo dient que les coses justament no són fàcils, però que s’aconsegueixen a base d’anar-hi, anar-hi, anar-hi, insistir, picar pedra i a ser més determinats i més insistents i persistents que mai. I si mirem amb perspectiva, si mirem i girem la vista enrere i mirem fa 20 anys com estava l’independentisme o fa 30 anys com estava l’independentisme que era residual. Que fins i tot es veia com una opció ‘freak’. I, en canvi, ara és majoritari al nostre país. Ha sigut majoritari políticament, és majoritari socialment, i per això no podem fer que la desmoralització es tradueixi en quedar-nos a casa i, per tant, la nostra recepta o el que podem dir és el compromís de seguir lluitant, perquè l’única lluita que es perd és la que s’abandona. No abandonarem mai, hem arribat més lluny que mai, sabem també hem après més de quins eren els punts forts, els punts més dèbils. I sabem que la recepta és la via democràtica, la força a les urnes, però també la força de la mobilització, força de les aliances en el sector social i estratègics del país, la força internacional i la capacitat d’influència i d’apretar a Madrid també.
I, per tant, ho hem de combinar tot alhora, així que animem a tothom que canalitzin aquesta potser frustració o decepció amb aquesta mobilització a les urnes el 12 de maig perquè sabem que el futur de Catalunya passa justament per aquesta República Catalana.
“No podem fer que la desmoralització ens faci quedar a casa. Animem a tothom que canalitzin aquesta frustració o decepció per anar a les urnes el 12 de maig perquè sabem que el futur de Catalunya passa justament per aquesta República Catalana”
En relació amb això, quin és el teu missatge per aquelles persones que estan indecises o desencantades amb la política, i que no saben a qui votar el 12-M?
Els que estan desencantats perquè potser creuen que no s’ha fet prou bé, que no s’ha acabat de fer allò que volien… Els diria que n’hi ha que desencantats o no, van sempre a votar, que són la gent de dretes. Aquesta gent sense manies sempre hi acudeix i, per tant, si aquells que són majoritàriament d’esquerres, progressistes, que per això també són més crítics i més exigents, com ha de ser a la societat, no hi anem, guanyaran sempre els altres, això primer. Segon, m’atreviria a dir que són les eleccions més importants que tenim perquè ens hi juguem el futur del nostre país. Per tant, no podem deixar que guanyin els que volen, doncs, a seguir units a Espanya o fins i tot que volen que guanyin i que creixin aquells que utilitzen la catalanofòbia per esgarrapar quatre vots o que ens estan atacant la llengua catalana, que no la defensaran, i que esgarrapen vots a costa d’insultar-nos, de perseguir-nos i de mantenir la repressió.
I encara un tercer missatge, per mobilitzar diguéssim col·lectius o perfils, m’atreviria a dir també d’apel·lar directament al vot femení, al vot de les dones. Justament perquè, el vot de les dones sempre acaba decantant les urnes. Té molt poder, perquè quan les dones ens mobilitzem i votem, provoquem també grans canvis i provoquem, doncs, que hi hagi les màximes a transformacions. Per això també tenint en compte tota la feina que hem fet des del govern de la Generalitat amb la consellera Tània Verge i amb el president Pere Aragonès amb aquesta conselleria, que per primera vegada hi ha hagut de la igualtat i feminisme i amb tota la feina que des d’Esquerra hem defensat per la igualtat entre les dones i els homes, doncs demanaria també que totes les dones es mobilitzin i vagin també a votar pensant, doncs, amb qui ha treballat més per elles aquests últims anys.
I acabem, hi ha alguna cosa més que t’agradaria compartir amb els votants catalans abans de les eleccions?
Doncs mira. Segurament podria seguir explicant propostes i mesures perquè en tenim moltíssimes també sobre la credibilitat de la feina feta i l’experiència adquirida aquests últims anys a la Generalitat. Però al final també m’agradaria poder dir a la ciutadania quines són les alternatives que hi ha sobre la taula.
Veiem que hi ha un projecte que és el dels socialistes de Catalunya amb Salvador illa, que bàsicament és un projecte que està supeditat a Madrid i a Pedro Sánchez. I que, per tant, sempre entre Catalunya i Espanya triarà Espanya a l’hora de defensar els interessos.
I tenim un altre projecte que és el projecte de Junts per Catalunya, que és un projecte que veiem com és personalista i com només va d’una persona, del president Carles Puigdemont, i creiem que la ciutadania no es mereix ni està supeditada a Espanya, ni un només està supeditat a l’esdevenir d’una persona concreta. Se’n mereix molt més. I aquí, doncs, és on proposem el projecte d’Esquerra Republicana, que és un projecte de país, de Catalunya, de pensar amb tothom, amb tot el territori, també amb l’aval de la feina feta i amb aquesta visió col·lectiva on guanyi tothom.
